Al llarg d’aquest mes, hem començat a treballar en el nostre hort.
En primer lloc, varem llevar tota l’herba per a que es podera passar la màquina per remoure la terra. Després varem abonar la terra amb fem natural i l’alumnat de 2n i 3er cicle va muntar tota la instal·lació del regadiu.
En segon lloc, després d’aconseguir les plantes per a l’hort, l’alumnat les va repartir cadascuna d’elles respectant l’espai de plantació.
Per últim, els alumnes de 1er cicle de Primària i d’Educació Infantil varen eixir per plantar tot l’hort.
Cal parlar de la por sense fer por, cal conéixer la por perquè és una emoció que habita al nostre interior, que ens ha permés sobreviure des de fa milers d’anys. Conéixer les nostres emocions i les reaccions del nostre cos davant d’aquestes ens ajuda a saber actuar en conseqüència, a racionalitzar la nostra resposta, a fer-nos més humans. Parlar de la por és necessari, ja que la porno és més que l’expressió de les nostres inseguretats. Tots i cadascun de nosaltres passem contínuament per allò que s’anomena espirals de creixement. En cada cicle vital individual de maduració trobem entrebancs que hem de superar, decisions que hem de prendre, solucions que hem de crear. La presència de la màgia, les incerteses, els dubtes, les supersticions i les creences que es barregen de forma sincrètica al voltant de la festa de Tots Sants i de la nit i el dia de les Ànimes, on els éssers més fantàstics de l’imaginari valencià aguaiten pel forat del pany de les cases per a dur-nos les històries més meravelloses. Contes, rondalles i llegendes que ancestralment han estat dits de boca dels majors que s’ajuntaven en rotgles a la nit i que, com explica Àlvar Monferrer, després s’han replicat entreels menuts de les cases, i han quedat com a coses de la xicalla els que havien estat un costum i un hàbit entre els majors.
Tots Sants i Halloween Vivim en temps d’incloure i no d’excloure, no es poden posar fronteres al món ni barreres a l’evolució, però en una societat globalitzada, on les tecnologies de la informació i la comunicació, on els mitjans de transport ens permeten viatjar al racó més allunyat del món, on vivim a la cerca de l’exotisme i sembla resultar més atractiu i interessant el que ve de fora que el que tenim a casa, no hem d’oblidar que els nostres costums, refranys, cançons populars, les nostres versions i adaptacions dels contes populars, de les rondalles i les llegendes d’herència judeocristiana, són les que ens han ajudat a adaptar-nos a un entorn determinat i en certa manera a sobreviure com a col·lectiu i com a poble. Des d’aquest punt de vista és necessari fer un esforç per a mantenir la nostra cultura, la que basteix la nostra llengua, sobretot quan es troba en una situació de desigualtat i minorització respecte a la cultura unificadora imperant. A més a més, per a arribar a conéixer la cultura de l’altre, el més adient és fer-ho des de la teua pròpia, d’aquesta manera no sols conserves la teua essència i el teu passat, sinó que el teu aprenentatge pren un caràcter significatiu i el teu coneixement, de la cultura cosina o veïna, es construeix sense perdre els teus valors per a poder aportar la saviesa dels teus en aquest món global que ens ha d’agermanar, respectant la diferència que ens enriqueix com a societats. És per això que hem desenvolupat un projecte que integra la necessitat curricular de treballar el Halloween a les escoles des de l’àrea d’anglés, buscant els vasos comunicants que tenim entre la cultura anglosaxona i la cultura judeocristiana de la qual, com a valencians, som hereus.
Els monstres amagats per diferents punts del poble amb la col·laboració de les famílies:
Començarem buscant l’home del sac i quan el vam trobar els majors teatralitzaren el conte.
A la plaça de l’esglèsia estava la Bubota.
Cada vegada els xiquets majors explicaven les característiques dels personatges que trobaven.
Després ens trobarem a l’home dels nassos
Al parc estava la bruixa bona i la teranyina
A l’ajuntament, la Quarantamaula
La vesprada va acabar amb un berenar de la tardor.
Des de l’assignatura d’anglés treballaren…
Per acabar visitàrem l’exposició on Isa explicava als majors els orígens, mites i llegendes del festival de la tardor i Juan feia jocs de monstres als més menuts.
Ha sigut una experiència molt gratificant que ens ha fet vore esta festivitat des d’altres perspectives i conèixer el seu origen desconegut per molts de nosaltres.
Quina manera més bona de fer convivència al Cra La Vall Farta. Per començar el curs hem decidit que entre tots els alumnes gaudirem d’una trobada a través de tallers; fent un atrapa somnis amb materials que hem agafat pels voltants de Beneixida. També hem comptat amb la presència de Cecilia Silva, que ens ha contat històries; Contes que fan por però que donen risa i El club de los raros.
La narració de contes és una part vital per al creixement dels xiquets/es, els permiteix comprendre el món, desenvolupar la seua imaginació i també poder resoldre conflictes. Els alumnes del CRA La Vall Farta, han treballat els monstres valencians per Tots Sants. Cadascú ha recreat o inventat el seu conte a partir dels personatges que hem recordat com l’Home del Sac , el Butoni, la Quarantamaula, eL Banyeta,… mitjançant contes , cançons, fàbules i llegendes fantàstiques de por. S’ho han passat genial!
CONTE: L’HOME DEL SACCONTE: EL BANYETACONTE: EL BUTONICONTE: LA QUARANTAMAULAL’HOME DEL SAC 2N CICLE
CANÇÒ: EL BUTONICONTE: LA QUARANTAMAULACONTE: L’HOME DELS NASSOSCONTE: EL BUTONILA QUARANTAMAULA 3r CICLE
Els aprenentatges que mai s’obliden sempre van lligats a experiències emocionalment significatives. És per això que quan proposem a l’escola intentem que els xiquets i les xiquetes experimenten els continguts des de diferents llenguatges i en contextos de joc. La por és una emoció que pot bloquejar-nos perquè conneta amb el subconscient. Possiblement, en la narrativa de monstres tradicionals es buscava inculcar la prudència davant allò desconegut. La ment és poderosa. Els xiquets i xiquetes menuts estan aprenent a identificar emocions, i a canalitzar-les correctament, per això jugar amb la por és important per construir una imatge positiva d’un mateix. Totes les cultures tenen narrativa de monstres que s’emporten xiquets i xiquetes, i solen fer cel·lebracions, com una mena de catarsi. Altres cultures tenen en Halloween i nosaltres el Tots Sants, però els substrat ideològic és el mateix. Sols que hui tenim coneixements sobre el funcionament de la ment, i sabem que cal enfrontar les pors i cuidar el benestar emocional dels infants. Possiblement hauriem de tindre més por d’ Internet que de monstres d’ací i d’allà. Així que aprofitem el context d’aquestes tradicions per treballar amb els xiquets i xiquetes la literatura de monstres i l’expressió oral i artística, generant vivències compartides amb sentit.
Butoni
Butoni (per xiquets i xiquets de Beneixida)
Butoni
Butoni
La Quarantamaula
(per xiquets i xiquetes de Cotes)
L’home dels nassos
CANÇONS DE POR
Diuen que qui canta als mals espanta. Però cantar, per damunt de tot, és una experiència meravellosa, d’una banda, perquè la música és el llenguatge universal de totes les cultures, d’altra, perquè ens dóna benestar, tant si cantem sols com si ho fem en grup, i el més important, és un exercici d’oralitat per excel·lència.
Cantant s’exercita la fonació, el ritme, l’entonació, les emocions connectades amb allò que s’interpreta, la memòria, l’atenció, d’expressió gestual, la intensitat, el sil.lenci, la sincronia vocal, el vocabulari, la comprensió d’un context, la rima…i ho passem d’allò més bé.
Hem aprés algunes cançons de por, com el Butoni i la Quarantamaula. També, hem aprés a fer música i seguir el ritme de la banda sonora de la família Addams utilitzant el propi cos.
EL BUTONI ( Xiquets i xiquetes de Beneixida)
LA QUARANTAMAULA ( xiquet de Beneixida)
LA FAMILIA ADDAMS (Xiquets i xiquetes de Sellent)
CONTES DE POR
En tenim uns quants que mai es cansen d’escoltar, no sols per Tots Sants, i es que la literatura, per damunt de tot, ha de provocar el goig d’emocionar-se escoltant i mirant els llibres, per desitjar aprendre a llegir.
L’atenció màxima dels xiquetes i xiquetes al moment de contes ens suggereix gravar les seues opinions, el que saben i el que pensen, perquè no són receptors d’històries, també tenen idees ben originals i formes particulars d’expressar vivències.
A més dels contes tradicionals de bruixes malvades, ogres, fantasmes, etc., hi ha àlbums il·lustrats que són verdaderes joies per gaudir junts de la lectura.
La Bruja Rechinadientes, Allà on viuen els monstres, El sopar dels monstres, La Maria no té por, Camuñas… són alguns dels que fem servir habitualment als aularis.
QUIN MONSTRE SERÀ QUE S’HA DEMANAT AQUEST MENÚ? (Xiquets i xiquetes de Cotes)
QUIN CONTE ÉS? (Xiquet de Beneixida)
DE QUI PARLEN? (Xiquets i xiquetes de Sellent)
POEMES DE POR
Igual que cantar, recitar és una oportunitat magnífica d’adquirir les habilitats essencials del discurs oral: un bona pronunciació, un control del ritme, la pausa, l’entonació i d’expressivitat de la veu, així com el sentit d’un text. És més difícil recitar que cantar, perquè no ens guia la música, i cal interioritzar molt be tots aquests aspectes per poder COMUNICAR. Recitar és com teatralitzar.
Ens hem divertit, i també hem passat una mica de por, aprenent el poema AQUELARRE, del llibre “Qui no sap riure no sap viure”, mai millor dit.
Les endevinalles i els acudits de por també han format part del nostre repertori d’experiències monstruoses: sabrieu endevinar el monstre a partir del menú del “Sopar de monstres”?
POEMA AQUELARRE (Xiquets i xiquetes de Beneixida)
ELS NOSTRES MONSTRES DIVERTITS
El llenguatge artístic no pot abordar-se diferenciat dels altres llenguatges, perquè la funció comunicativa és la base de tot. Per això qualsevol proposta es contempla de forma integral.
L’activitat de monstres divertits pretén activar els recursos creatius en família, emprant una mena d’art efímer, de fer i desfer, que no busca un producte concret, sinò la possibilitat d’inventar a partir d’allò que tenim, tal i com funciona el joc simbòlic de la infància.
També ens sembla important reforçar el valor crear sense comprar, no tirar les coses quan ens cansem d’elles i que s’activen estratègies diferents, fora d’estereotips.
La setmana passada va estar plena de sensacions i emocions. Tant a Beneixida com a Sellent i Cotes vam realitzar un taller de cinema on coneguérem el seu origen i com ha anat evolucionant fins ara. Ens mostraren diferents tècniques, llocs de gravació a la Comunitat Valenciana, i efectes especials… Per acabar sent ells mateixa els protagonistes d’un curtmetratge.
A més participarem en la 1ª Jornada de convivència d’inici de curs, que aquest any hem fet a Beneixida, elaborant cooperativament un mòbil amb el material que recollirem en l’eixida que vam fer pel voltant del poble. És bonic vore en quina alegria es retroben els amics dels diferents aularis i també com coneguem nous amics. Gaudirem d’una contacontes a càrrec de Cecilia Silva, ens va deixar a tots bocabadats, tenia unes titelles precioses i tots volien tocar-les.
Els xiquets i xiquetes del CRA La Vall Farta, el dia 10 d’octubre van realitzar un taller de CINEMA, organitzat per Conselleria (Escola- Valenciana), on han aprés a través d’imatges els orígens i els personatges més destacats de la història del cine. Van realitzar una producció conjunta participant tots els alumnes, a través del programa CROMA. La película va quedar molt original!
La setmana passada varem rebre a Beneixida els nostres companys de Cotes i Sellent. És important crear lligams entre totes les persones que compartim projecte educatiu.
L’inici de curs i de tardor ens dóna l’oportunitat de trobar-nos, passar el dia i fer coses junts, conèixer els nous amiguets i les noves mestres. Preparar la classe per rebre’ls:
necessitem llitets per si els menuts de 2 anys es cansen. També hem de mostrar-los els nostres espais de joc i cóm cal jugar i arreplegar… però comencem el dia amb una
eixida per camins d’horta, xarrant, observant i arreplegant tresors naturals que farem servir en el taller d’atrapasomnis dels majors: caragols morts, fulles, branques…
Després d’esmorzar anem a escoltar contes de por que fan riure amb Cecília, que porta unes titelles i uns llibres ben bonics. Passem una estona divertida i emocionant,
només cal vore les caretes, perquè jugar amb la por és necessari per als infants: ridiculitzar els monstres ens ajuda a ser valents, i la literatura ens dóna eines poderoses.
Dinem junts a l’aula… un poc embotits! No estem acostumats a tanta gent… però és bonic.
I la vesprada transcorre tranquil.lament, jugant uns, dormint altres, i participant un poc en l’activitat dels atrapasomnis, que ens ve de perles, perquè s’acosta Tots Sants
i és un moment extraordinari per gaudir de l’imaginari de monstres diversos, i no deixar-los passar a la nostra classe!
Els i les xiquetes quan juguen concentrats ténen objectius ben interessants. És un gust poder-los acompanyar, estirant els filets dels seus interessos per plantejar-los reptes cognitius. Ahír Hugo i Cesc varen treballar junts per aconseguir fer un camí fins a la porta de l’aula, enfilant les regletes Cuisinier. Pensàven que en tindrien prou, perquè hi ha moltes peces, però, a punt d’arribar, s’havien acabat, i varen sentir la necessitat d’eixir de l’aula i fer un camí molt més llarg, per tot el passadís.
Optaren per utilitzar les figures de fusta, amb una paciència infinita i màxima concentració: el desig d’arribar a metes pròpies és el motor més potent per activar competències, així que documentem el recorregut fins a la taula-bosc on s’acaben les peces i el temps. Tot el matí treballant! I ara els plantegem el repte de mesurar la distància del seu camí utilitzant un metre. Així que hem d’anar apuntant quàntes vegades repetim el metre, i comptabilitzar el total: 18 metres de peces xicotetes, aliniades. Arreplegar també és una tasca matemàtica important, perquè s’ha de classificar tot. Després fem la notícia a l’ordinador, posant el titular, la imatge i les conclusions, amb la qual cosa, des del joc lliure, hem arribat a la representació de la realitat física. I podriem seguir investigant les equivalències dels 18 metres en passes, i en petjades, o calculant la distància que encara ens agradaria haver recorregut, d’haver tingut més peces, i quants metres ens faltàven, o comptar totes les peces d’un color, etc.
Aquests xicotets miracles quotidians són possibles perquè treballem en un centre especial, que pot mirar als alumnes d’un en un, el seu potencial, fer-los sentir-se importants,
COMPETENTS Paga la pena ser mestra quan pots gaudir així.
Com és tradició, el 9 d’octubre, és el dia de Sant Donís, dia que se celebra LA MOCADORÀ, és una celebració popular molt dolça que té lloc a València.
Amb aquesta activitat els xiquets/es participen en la preparació de la recepta de cuina; alhora de comprar, cuinar, preparar els alimnets, pesar, … , en definitiva viure moments en família, aprendre habilitats per a la vida i passar un temps divertit !!
46024060
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
