Cal parlar de la por sense fer por, cal conéixer la por perquè és una emoció que habita al nostre interior, que ens ha permés sobreviure des de fa milers d’anys. Conéixer les nostres emocions i les reaccions del nostre cos davant d’aquestes ens ajuda a saber actuar en conseqüència, a racionalitzar la nostra resposta, a fer-nos més humans. Parlar de la por és necessari, ja que la porno és més que l’expressió de les nostres inseguretats. Tots i cadascun de nosaltres passem contínuament per allò que s’anomena espirals de creixement. En cada cicle vital individual de maduració trobem entrebancs que hem de superar, decisions que hem de prendre, solucions que hem de crear. La presència de la màgia, les incerteses, els dubtes, les supersticions i les creences que es barregen de forma sincrètica al voltant de la festa de Tots Sants i de la nit i el dia de les Ànimes, on els éssers més fantàstics de l’imaginari valencià aguaiten pel forat del pany de les cases per a dur-nos les històries més meravelloses.
Contes, rondalles i llegendes que ancestralment han estat dits de boca dels majors que s’ajuntaven en rotgles a la nit i que, com explica Àlvar Monferrer, després s’han replicat entreels menuts de les cases, i han quedat com a coses de la xicalla els que havien estat un costum i un hàbit entre els majors.
Tots Sants i Halloween
Vivim en temps d’incloure i no d’excloure, no es poden posar fronteres al món ni barreres a l’evolució, però en una societat globalitzada, on les tecnologies de la informació i la comunicació, on els mitjans de transport ens permeten viatjar al racó més allunyat del món, on vivim a la cerca de l’exotisme i sembla resultar més atractiu i interessant el que ve de fora que el que tenim a casa, no hem d’oblidar que els nostres costums, refranys, cançons populars, les nostres versions i adaptacions dels contes populars, de les rondalles i les llegendes d’herència judeocristiana, són les que ens han ajudat a adaptar-nos a un entorn determinat i en certa manera a sobreviure com a col·lectiu i com a poble. Des d’aquest punt de vista és necessari fer un esforç per a mantenir la nostra cultura, la que basteix la nostra llengua, sobretot quan es troba en una situació de desigualtat i minorització respecte a la cultura unificadora imperant. A més a més, per a arribar a conéixer la cultura de l’altre, el més adient és fer-ho des de la teua pròpia, d’aquesta manera no sols conserves la teua essència i el teu passat, sinó que el teu aprenentatge pren un caràcter significatiu i el teu coneixement, de la cultura cosina o veïna, es construeix sense perdre els teus valors per a poder aportar la saviesa dels teus en aquest món global que ens ha d’agermanar, respectant la diferència que ens enriqueix com a societats.
És per això que hem desenvolupat un projecte que integra la necessitat curricular de treballar el Halloween a les escoles des de l’àrea d’anglés, buscant els vasos comunicants que tenim entre la cultura anglosaxona i la cultura judeocristiana de la qual, com a valencians, som hereus.
Els monstres amagats per diferents punts del poble amb la col·laboració de les famílies:
Començarem buscant l’home del sac i quan el vam trobar els majors teatralitzaren el conte.
A la plaça de l’esglèsia estava la Bubota.
Cada vegada els xiquets majors explicaven les característiques dels personatges que trobaven.
Després ens trobarem a l’home dels nassos
Al parc estava la bruixa bona i la teranyina
A l’ajuntament, la Quarantamaula
La vesprada va acabar amb un berenar de la tardor.
Des de l’assignatura d’anglés treballaren…
Per acabar visitàrem l’exposició on Isa explicava als majors els orígens, mites i llegendes del festival de la tardor i Juan feia jocs de monstres als més menuts.
Ha sigut una experiència molt gratificant que ens ha fet vore esta festivitat des d’altres perspectives i conèixer el seu origen desconegut per molts de nosaltres.
Gràcies a tots per la col·laboració.
