Per Tots Sants solem tindre taronges, carabasses, castanyes, canvis d’oratge, contes de por… A l’escola ens fem ressò d’allò que passa fora, d’allò relacionat amb el que vegem i amb el que vivim, posant en valor les tradicions que ens pertanyen. La tardor ens proporciona oportunitats ben boniques per mirar, olorar, escoltar, tastar ,compartir , conèixer i celebrar junts. Les experiències de la infància han de ser globals perquè siguen significatives. Això implica que la motivació per aprendre esdevé d’allò que connecta amb els seus interessos i que poden investigar posant en joc tots els seus llenguatges… i en són molts!
Amb les primeres frescoretes estem ben a gust, perquè ja ens coneixem. Els i les menudes ja saben que l’escola és un lloc de descoberta, de reptes interessants; de SER, també, i sobre tot, fora de la llar.
Cada dia hi ha alguna activitat que els interpela, que posa a prova les capacitats, els desitjos i l’autonomia per fer-ho tot possible. És per això que venen a gust .
És per això que anem fent pinya.
La visita de la Castanyera és una tradició que teniem abandonada, i hem recuperat gràcies a les famílies, que hantingut la iniciativa de trobar una persona, concretament, d’antics alumnes del centre, per fer la dramatitizació, i de portar castanyes per a tots i totes.
En l’etapa d’infantil és important partir d’experiències sensorials, que van generant idees i pensaments, els quals arribaran a ser paraules i representacions, així que hem jugat amb carabasses i castanyes abans de rebre a la Castanyera: hem comprovat que les castanyes són dures, que no les podem mossegar, que costen de pelar… i hem comprovat com són per dins. Però també hem jugat a trasvassar, a contar, a repartir, a decorar el pastís d’aniversari de Martina… i les hem tastades també, però les torrades que ens ha regalat la Castanyera. Hem obert les carabasses que vàrem pintar l’altre dia, les hem observades i les hem comparades amb una carabassa torrada: el color, la textura, el sabor…, també hem arreplegat les llavoretes per plantar-les a l’hort quan siga temps… I així, jugant, jugant, anem fent camí
