ROSER, ESCURIET MARCO

Hem arribat al final d’aquesta aventura amb les butxaques plenes de moments memorables. Els xiquets i les xiquetes ens han regalat una bona representació, superant obstacles, gaudint de mostrar-se davant d’un gran públic d’amics i familiars, desvanits, confiats, contents…. Hem aconseguit entre tots i totes crear situacions d’aprenentatge diverses, mobilitzant moltes competències per traure endavant la feina. I ho hem fet amb seny, amb consciència i confiança en les possibilitats de totes les persones que formem part d’aquesta escola.

Ha estat un procés llarg, perquè hem anat poc a poc, jugant a construir una idea . Per als infants no ha suposat un entrebanc, perquè s’ha naturalitzat tot: era una història que volíem contar.

S’ha de tindre perspectiva, capacitat d’anàlisi, flexibilitat per improvisar, confiança de buscar els registres propis… Interpretar és molt més que memoritzar i reproduir, perquè ha d’eixir d’un mateix: nosaltres facilitem el context perquè els infants desitgen expressar-se.

Fent teatre ens coneixem i coneixem l’altre. Representant personatges podem mostrar tots els aspectes de la nostra personalitat des de la seguretat que ens dóna la ficció. Podem jugar a ser un altre, sense perdre’ns.

Finalment, el ball , que dóna sentit a tot el que ha ocorregut al llarg de les escenes, expressant-ho de forma diferent: manada i individu junts: som diferents, tenim més o menys dificultats, però ens hem d’organitzar per contar el que volem, amb una seqüència narrativa estructurada en una coreografia. El text de les cançons ens dóna pistes per situar-nos, desplaçar-nos, transmetre el missatge…, però hem de fer-ho comptant amb l’altre, respectant distàncies i recorreguts per mantenir una estètica de moviments compartits, perquè ningú pot quedar-se fora…

Fer teatre en la primera infància és una eina privilegiada per ajudar-los a tindre una bona imatge d’ells mateixos, ser autònoms, creatius, respectuosos i per aprendre a gestionar les emocions, el pensament, el moviment… el desenvolupament integral de les personetes.

Hem aprés a confiar i a gestionar, a improvisar, a buscar suports de fora quan no teniem les habilitats o els recursos necessaris.

Hem gaudit de sentir-nos competents de mampendre reptes complexes i de treballar en equip, fent identitat pedagògica, fent projecte educatiu de qualitat.

Hem aprés que partint del desig de fer junts, podem arribar molt lluny.

“El més bonic d’aprendre és que multiplica els enigmes”

-Elias Canetti-

L’alumnat de l’aulari de Beneixida està inmers en els assajos generals previs a l’estrena de l’obra de teatre el 18 de Maig.

Estem emocionats i inquiets, perquè volem que tot ixca bé i el públic gaudixca amb nosaltres.

Com diu la cançò final, viure és l’aventura que continuarà. Us deixem un tast.

Hem pogut aprendre coses interessants, de la mà de Manolo, que coneix i gaudeix el món de la ràdio. Ens ha mostrat un recorregut per la seua història, els diferents artefactes en moments passats i actuals, mitjançant una presentació visual per reforçar les idees claus, i hem gaudit fent experiments divertits, com parlar amb telèfons de gots, comprovar la transmissió amb cable i sense cable, gravar-nos amb micròfon i escoltar-nos després… també ens hem mogut prou!
Però, sobretot, hem experimentat al màxim la funció comunicativa, l’escolta com a part essencial de tot acte d’intercanvi, i el paper fonamental d’aquest invent meravellós per a saber, per entretindre’s, per compartir i per acompanyar-nos.
Molt agraïts amb Manolo per aquesta experiència, i encantats de tindre-vos ací, fent escola junts.

Les fites anuals serveixen per no oblidar-nos d’allò que es considera inherent a la condició humana, tot i que sovint sembla impensable que ocòrrega al segle XXI. Els actes conmemoratius importen, reforcen el pensament col.lectiu envers questions que ens afecten, però són simbòlics. Els valors subjacents han d’incorporar-se al quotidià perquè tinguen sentit i formen part del nostre bagatge de valors d’ anar per la vida. Entendre la guerra i la violència és difícil per als infants, tot i que, malhauradament, n’estem rodejats, i acabem normalitzant-la. A classe, com sempre que tractem questions importants, tirem dels contes, que ens conviden a parlar i a pensar junts.

“Si los niños y las niñas pueden entender la insensatez de la guerra, si se dan cuenta de lo fácil que es caer en un ciclo de violencia, quizás en el futuro se conviertan en impulsores de la paz.” NICOLAI POPOV

Al llarg del curs hem treballat de valent l’ animació lectora amb els menuts. Els contes són un recurs molt valuós per gaudir de tots els llenguatges que els xiquets i xiquetes tenen, i aprofundir en l’adquisició de recursos expressius de tot tipus.

La cloenda d’aquest viatge ha estat una representació teatral per a la qual hem escollit dos contes que ens agraden molt: jugant de forma simbòlica, explorant els matissos del llenguatge oral i l’expressió dramàtica amb elements i amb el nostre cos.

Hem pensat i fet decorats i vestuaris, amb l’ajuda de les famílies, hem apreciat la música com una eina meravellosa que ens ha guiat en la representació, complementant allò que voliem contar… Gràcies Irene!

Hem aprés el valor de treballar junts, amb un objectiu comú, comptant amb les qualitats de tots i totes, i amb col.laboracions molt valuoses dels xiquets i xiquetes majors per a la funció.

Finalment, hem convidat a les persones que estimem, els companys, els mestres, i els familiars, a compartir el nostre treball, i ens ha encantat l’acollida del projecte, per part de tots i totes.

El proper curs… continuarà!

Aquest trimestre, aprofitant el racó de la bústia en la classe d’infantil, i l’interès pels jocs de buscar tresors al pati, hem llençat als alumnes la proposta de participar en un joc real de pistes.

Amb la complicitat de Jordi, el contador, els xiquets i les xiquetes han anat trobant-se missatges personalitzats per resoldre enigmes que ens han conduït al mapa del tresor d’un pirata.

Per trobar-lo, hem hagut de tindre paciència i esperar que parara de ploure, perquè, segons el mapa, haviem de buscar el tresor fora de Beneixida, prop del Pi de Borja.

Finalment, hem arribat junts a trobar el que buscàvem, i, al llarg del recorregut, hem anat aprenent moltes coses, com sempre, jugant, jugant….

“El més bonic d’aprendre és que es multipliquen els enigmes” (Elías Canetti)