ROSER, ESCURIET MARCO

Els alumnes d’infantil i Primer cicle del CRA hem visitat el Museu dels infants a Torrent. Aquest és un espai que convida a crear a partir de la reflexió conjunta i una oferta de materials desestructurats organitzats de forma acurada en diferents espais.

La temàtica de l’exposició és com han evolucionat les construccions al llarg de la història, i la figura dels arquitectes, que projecten els edificis que es necessiten en cada cas: cases, esglésies, castells, ponts, gratacels… La humanitat ha fet servir diferents materials per als seus edificis, com ara palla, fusta, fang, pedra, vidres, acer i altres metalls, així com ornaments de tot tipus. El museu està dividit en diferents sales on els visitants tenen al seu abast tipologies de materials diferents per experimentar com els arquitectes, desenvolupant idees pròpies i compartides.

Es convida als xiquets i xiquetes a explorar en grupets diferents possibilitats en diferents espais-ambients: un de materials naturals, un amb llum fluorescent, un altre amb fustes, un altre amb tubs i caixes blancs i negres, i altre amb elements de colors opacs i translúcids, així com infinitat d’objectes-pont per enganxar, confegir, decorar les diferents construccions temàtiques.

L’acció dels infants va transformant cada obra, doncs cadascú crea des del seu imaginari, utilitzant les opcions que li interessen. Estan acostumats a crear a partir d’objectes més i menys estructurats des de menuts, per tant, extrauen moltes possibilitats a les propostes.

SEGONA FASE: PENSAR DESPRÉS D’HAVER EXPLORAT

L’acció i el pensament van junts sempre, però necessitem el llenguatge per posar en context l’experiència i comprendre el món. A continuació els proposen una exploració conjunta a l’atellier, on els demanen com podrien inventar-se una casa a partir d’elements sense relació aparent, com cercles de cartró, tornillos, pinces… per a la qual cosa han d’intentar aconseguir la tridimensionalitat, i després, imaginar una casa pròpia amb uns pocs elements: un retall irregular de cartró, un roll de cinta de pintor, una pintura de cera i uns pegotets de plastilina. Cada casa és diferent, perquè cada persona és diferent. Aquesta exploració individual conclou amb una història de cases que es converteixen en pobles, en ciutats i en el món sencer, i d’aquesta forma s’ha incentivat el valor de l’art, la ciència i el pensament individual al servei d’allò col.lectiu i, sobretot, la idea d’infant capaç de pensar fent,i el valor de les idees de tots i totes els qui habitem el món. Ha estat una experiència global, amb tots els llenguatges de la infància, que ha partit de les idees compartides, s’ha desenvolupat per diferents camins, jugant, que és la millor forma d’aprendre, i s’ha materialitzat en un relat per donar sentit a tot.

Finalitzem la jornada dinant i jugant un temps al jardí botànic. L’Hort de Trénor és un espai ben bonic per estar junts gaudint aquest Maig calorós.

El grafisme és una de les grans conquestes de l’etapa d’Infantil, i un llenguatge que hem de cuidar especialment, perquè en les primeres edats, no té la funció de representar res, sinò la funció expressiva, lligada a la motricitat i el desig de deixar empempta.

Sovint caiguem en l’errada de dir-li als infants com fer açò o allò, minvant la seua capacitat creativa i afavorint la reproducció d’estereotips.
Costa prou fugir de l’encanteri d’aprendre manualitats xules i fàcils a internet, però hem de tindre present sempre que els infants tenen la seua mirada i els seus temps, que no són els nostres i no devem contaminar-los.

En aquest moment, els xiquets i xiquetes estan produïnt molts dibuixos, és, de fet, l’activitat a la qual dediquen més temps, la qual cosa significa que estan posant a prova el que saben, que no tenen por de fer més i més esbossos, i que gaudeixen deixant la seua empempta.
Eixim a dibuixar pel poble. Tenim tots i totes clar que hem de fixar-nos en el que tenim davant, en aquest cas una façana del carrer Major, i plasmar els elements que la composen. Dibuixar la realitat és la forma d’interpretar-la des d’ells mateixos. Realitzem un esboç d’allò que estem mirant, i el completem en classe, remarcant les línies i acolorint. Els dibuixos són ben bonics, i ens mostren el que perceben i la manera de fer-ho:

Cayetano ha dibuixat integrant uns elements amb els altres, començant per l’escala i la planta baixa, i afegint el jardí. Ainara s’ha fixat en els elements per separat, i li ha interessat l’ornamentació de les reixes. Elena, Cesc i Cillian li han donat molt de protagonisme als cactus, han dibuixat les punxes i la distribució de les branques. Hugo ha volgut dibuixar la casa del costat, que li agradava més. Tots i totes han abordat la seua producció de forma personal: cal proporcionar als infants oportunitats d’expressar-se i d’explorar TOTS els seus llenguatges.

L’ orientació espacial és un aprenentatge difícil, però fonamental en la vida: cal saber on estàs i cap a on has d’anar. En la era del GPS pot semblar relatiu, peròno és així, doncs les instruccions gràfiques i verbals requerixen comprensió, interpretació i acció ajustada.

Com en tot, hem de començar des d’un mateix cap a fora, i, després de l’ experiència, projectar el que sabem per aplicar-ho de forma universal.

Les eixides a la muntanya són perfectes, en aquest sentit: la proposta és amagar alguna cosa en un lloc que decidim, i, en arribar a l’escola, plasmar en un plànol el recorregut que caldria fer per arribar-hi.
El punt de partida és l’escola i el d’arribada, un punt en el camí al Pi de Borja. Identifiquem els elements que ens orienten: l’autovia, el camí de pedres, les cases (ells les anomenen referint-se a contes de bruixes), el bosc, la carretereta, els horts, les sèquies, la caseta de rec, que porta un codi de lletres i nombres… Ho dibuixem tot, i escrivim els textos que corresponen als símbols.
El coneixement ha de ser compartit, per a tindre sentit, i passa pel plantejament de questions a resoldre, l’anàlisi de dades i els acords quant a significats. Ha de fer-se, doncs, en grup d’iguals.

Partim del plànol que confegim entre tots i totes, en una pissarra gran, i on reflexionem cap a on ca anar, què hi al al costat d’açò i d’allò. Aquesta activitat és complexa, perquè hem de recòrrer a la memòria de l’experiència, i emprar símbols per representar-la.

Però és una activitat global, que requerix la mobilització de moltes competències. Ho anem dibuixant tots i totes junts, de forma esquemàtica i afegint els textos de cada ubicació. Després plantegem fer l’esbós de forma individual i observem diverses estratègies que han emprat:

Nízar es fixa més en les persones que en el paissatge, però fa una inferència genial, posant l’autovia fora del plànol, quan veu que no li cap, així com el punt d’arribada.

Per a Cayetano, el bosc i la muntanya són els elements estrella: és la seua aportació al plànol general.

Lucas opta per desplaçar-se a cada costat del croquis per poder transcriure en direcció correcta: bona estratègia!

Cillian i Ainara han posat tots els elements. Important: podem escriure en vertical els textos quan no ens caben. Quan escriuen sense mirar el model, utilitzen el que saben de fonemes, per tant, el resultatno és literal però s’entén. Demostra confiança en les pròpies capacitats i entendre el significat d’escriure perquè un altre puga llegir i saber el que posa.

Quan transcriuen, utilitzen la memòria visual, per tant, pot ocòrrer l’escriptura en espill. Quan escriuren des de la seua consciència fonològica, observem les errades ortogràfiques i la confusió d’alguns fonemes, segons el sò o la llengua materna de cadascú. És meravellós estar ahí quan ocorren aquestes coses!

“El més bonic d’aprendre és que es multipliquen els enigmes”

Elías Canetti

El més de Juny hem gaudit realitzant algunes activitats relacionades amb llenguatges artístics: veniem de fer d’actors i actrius, i hem passat a ser autors i autores.

Una de les activitats va partir del carbó natural: és un material traçador molt potent, per l’empempta que deixa, però hem anat més enllà i l’hem explorat amb el cos,

xafant-lo, experimentant la sensorialitat d’anar trencan-lo fins convertir-lo en pols, i continuar explorant amb les mans. Hem confegit un quadre fosc, que després hem

“il.luminat” amb els colors d’una disparà de focs d’artifici amb ceres molles. L’expressió artística ha d’eixir de dins. partir del propi cos.

Un altra activitat realitzada per incidir en els estils personals de cada infant, consisteix en demanar-los una interpretació amb collage d’un conte de Kalandraka, “Animales”

Han de decidir com utilitzar els retalls de paper per confegir la seqüència narrativa de la història, i posar-ne també el text.

Pretenem que exploren el rol del autor, jugant, com sempre.

Més enllà dels productes, ens interessa observar les estratègies de cadascú, i cóm gestionen els recursos i els temps.

Ens visita Oreto Cruzà, pintora i il.lustradora: Oreto ens parla del seu ofici i de les seues vivències. Ens mostra materials que ha creat, com cartells, gravats, aquarel.les i il.lustracions de llibres com el Tirant lo Blanc i El xiquet de guix, que acaba de publicar-se. 
Ha preparat una serp gegant, com la del llibre, que representa el riu, i ens demana que la completem com més ens agrade.

Ens interessa que els infants tinguen contactes amb artistes, que experimenten possibilitats de crear de tot tipus, perquè la creació ix de dins, és un llenguatge propi que hem de descobrir.

L’escola ha de tindre compromís de proporcionar experiències enriquidores, que vagen obrint finestretes interiors a les expressions genuines dels xiquets i les xiquetes.

Esperem que haja estat la primera llavoreta d’un treball de sensibilització envers els llenguatges artístics.