ROSER, ESCURIET MARCO

Els i les xiquetes quan juguen concentrats ténen objectius ben interessants. És un gust poder-los acompanyar, estirant els filets dels seus interessos per plantejar-los reptes cognitius.
Ahír Hugo i Cesc varen treballar junts per aconseguir fer un camí fins a la porta de l’aula, enfilant les regletes Cuisinier. Pensàven que en tindrien prou, perquè hi ha moltes peces, però, a punt d’arribar, s’havien acabat, i varen sentir la necessitat d’eixir de l’aula i fer un camí molt més llarg, per tot el passadís.

Optaren per utilitzar les figures de fusta, amb una paciència infinita i màxima concentració: el desig d’arribar a metes pròpies és el motor més potent per activar competències, així que documentem el recorregut fins a la taula-bosc on s’acaben les peces i el temps. Tot el matí treballant!
I ara els plantegem el repte de mesurar la distància del seu camí utilitzant un metre. Així que hem d’anar apuntant quàntes vegades repetim el metre, i comptabilitzar el total: 18 metres de peces xicotetes, aliniades.
Arreplegar també és una tasca matemàtica important, perquè s’ha de classificar tot. Després fem la notícia a l’ordinador, posant el titular, la imatge i les conclusions, amb la qual cosa, des del joc lliure, hem arribat a la representació de la realitat física. I podriem seguir investigant les equivalències dels 18 metres en passes, i en petjades, o calculant la distància que encara ens agradaria haver recorregut, d’haver tingut més peces, i quants metres ens faltàven, o comptar totes les peces d’un color, etc.

Aquests xicotets miracles quotidians són possibles perquè treballem en un centre especial, que pot mirar als alumnes d’un en un, el seu potencial, fer-los sentir-se importants,

COMPETENTS
Paga la pena ser mestra quan pots gaudir així.

L’espai que compartim cada dia amb els nostres alumnes determina en gran mesura la qualitat de les experiències que es generen, per això repensem els espais i els moments, des de la perspectiva del que necessiten els xiquets i les xiquetes per garantir el seu desenvolupament harmònic.

Perquè considerem la infància un territori de possibilitats, on el temps i els interessos de tots i totes són prioritaris.
És temps de reunions inicials amb famílies, per assabentar-nos del projecte educatiu, intercanviar opinions i sumar tots i totes junts: perquè acudir a aquesta cita és un dret i un deure que tenim amb els fillets i filletes.

Tu eres estimat, tu eres inventor,

tu eres important, tu eres respectat.

Tu pots fer coses difícils, tu pots canviar el món

Tu eres la raó per la qual estem ací.

BENVINGUTS I BENVINGUDES A CASA NOSTRA

Hem arribat al final d’aquesta aventura amb les butxaques plenes de moments memorables. Els xiquets i les xiquetes ens han regalat una bona representació, superant obstacles, gaudint de mostrar-se davant d’un gran públic d’amics i familiars, desvanits, confiats, contents…. Hem aconseguit entre tots i totes crear situacions d’aprenentatge diverses, mobilitzant moltes competències per traure endavant la feina. I ho hem fet amb seny, amb consciència i confiança en les possibilitats de totes les persones que formem part d’aquesta escola.

Ha estat un procés llarg, perquè hem anat poc a poc, jugant a construir una idea . Per als infants no ha suposat un entrebanc, perquè s’ha naturalitzat tot: era una història que volíem contar.

S’ha de tindre perspectiva, capacitat d’anàlisi, flexibilitat per improvisar, confiança de buscar els registres propis… Interpretar és molt més que memoritzar i reproduir, perquè ha d’eixir d’un mateix: nosaltres facilitem el context perquè els infants desitgen expressar-se.

Fent teatre ens coneixem i coneixem l’altre. Representant personatges podem mostrar tots els aspectes de la nostra personalitat des de la seguretat que ens dóna la ficció. Podem jugar a ser un altre, sense perdre’ns.

• 

Finalment, el ball , que dóna sentit a tot el que ha ocorregut al llarg de les escenes, expressant-ho de forma diferent: manada i individu junts: som diferents, tenim més o menys dificultats, però ens hem d’organitzar per contar el que volem, amb una seqüència narrativa estructurada en una coreografia. El text de les cançons ens dóna pistes per situar-nos, desplaçar-nos, transmetre el missatge…, però hem de fer-ho comptant amb l’altre, respectant distàncies i recorreguts per mantenir una estètica de moviments compartits, perquè ningú pot quedar-se fora…

Fer teatre en la primera infància és una eina privilegiada per ajudar-los a tindre una bona imatge d’ells mateixos, ser autònoms, creatius, respectuosos i per aprendre a gestionar les emocions, el pensament, el moviment… el desenvolupament integral de les personetes.

Hem aprés a confiar i a gestionar, a improvisar, a buscar suports de fora quan no teniem les habilitats o els recursos necessaris.

Hem gaudit de sentir-nos competents de mampendre reptes complexes i de treballar en equip, fent identitat pedagògica, fent projecte educatiu de qualitat.

Hem aprés que partint del desig de fer junts, podem arribar molt lluny.

“El més bonic d’aprendre és que multiplica els enigmes”

-Elias Canetti-

L’alumnat de l’aulari de Beneixida està inmers en els assajos generals previs a l’estrena de l’obra de teatre el 18 de Maig.

Estem emocionats i inquiets, perquè volem que tot ixca bé i el públic gaudixca amb nosaltres.

Com diu la cançò final, viure és l’aventura que continuarà. Us deixem un tast.

Hem pogut aprendre coses interessants, de la mà de Manolo, que coneix i gaudeix el món de la ràdio. Ens ha mostrat un recorregut per la seua història, els diferents artefactes en moments passats i actuals, mitjançant una presentació visual per reforçar les idees claus, i hem gaudit fent experiments divertits, com parlar amb telèfons de gots, comprovar la transmissió amb cable i sense cable, gravar-nos amb micròfon i escoltar-nos després… també ens hem mogut prou!
Però, sobretot, hem experimentat al màxim la funció comunicativa, l’escolta com a part essencial de tot acte d’intercanvi, i el paper fonamental d’aquest invent meravellós per a saber, per entretindre’s, per compartir i per acompanyar-nos.
Molt agraïts amb Manolo per aquesta experiència, i encantats de tindre-vos ací, fent escola junts.

Les fites anuals serveixen per no oblidar-nos d’allò que es considera inherent a la condició humana, tot i que sovint sembla impensable que ocòrrega al segle XXI. Els actes conmemoratius importen, reforcen el pensament col.lectiu envers questions que ens afecten, però són simbòlics. Els valors subjacents han d’incorporar-se al quotidià perquè tinguen sentit i formen part del nostre bagatge de valors d’ anar per la vida. Entendre la guerra i la violència és difícil per als infants, tot i que, malhauradament, n’estem rodejats, i acabem normalitzant-la. A classe, com sempre que tractem questions importants, tirem dels contes, que ens conviden a parlar i a pensar junts.

“Si los niños y las niñas pueden entender la insensatez de la guerra, si se dan cuenta de lo fácil que es caer en un ciclo de violencia, quizás en el futuro se conviertan en impulsores de la paz.” NICOLAI POPOV