Quan ve el temps de torrar castanyes…

Per Tots Sants solem tindre taronges, carabasses, castanyes, canvis d’oratge, contes de por… A l’escola ens fem ressò d’allò que passa fora, d’allò relacionat amb el que vegem i amb el que vivim, posant en valor les tradicions que ens pertanyen. La tardor ens proporciona oportunitats ben boniques per mirar, olorar, escoltar, tastar ,compartir , conèixer i celebrar junts. Les experiències de la infància han de ser globals perquè siguen significatives. Això implica que la motivació per aprendre esdevé d’allò que connecta amb els seus interessos i que poden investigar posant en joc tots els seus llenguatges… i en són molts!

Amb les primeres frescoretes estem ben a gust, perquè ja ens coneixem. Els i les menudes ja saben que l’escola és un lloc de descoberta, de reptes interessants; de SER, també, i sobre tot, fora de la llar.

Cada dia hi ha alguna activitat que els interpela, que posa a prova les capacitats, els desitjos i l’autonomia per fer-ho tot possible. És per això que venen a gust .

És per això que anem fent pinya.

La visita de la Castanyera és una tradició que teniem abandonada, i hem recuperat gràcies a les famílies, que hantingut la iniciativa de trobar una persona, concretament, d’antics alumnes del centre, per fer la dramatitizació, i de portar castanyes per a tots i totes.

En l’etapa d’infantil és important partir d’experiències sensorials, que van generant idees i pensaments, els quals arribaran a ser paraules i representacions, així que hem jugat amb carabasses i castanyes abans de rebre a la Castanyera: hem comprovat que les castanyes són dures, que no les podem mossegar, que costen de pelar… i hem comprovat com són per dins. Però també hem jugat a trasvassar, a contar, a repartir, a decorar el pastís d’aniversari de Martina… i les hem tastades també, però les torrades que ens ha regalat la Castanyera. Hem obert les carabasses que vàrem pintar l’altre dia, les hem observades i les hem comparades amb una carabassa torrada: el color, la textura, el sabor…, també hem arreplegat les llavoretes per plantar-les a l’hort quan siga temps… I així, jugant, jugant, anem fent camí

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies