És moment de revisar, de recordar, de projectar-nos, d’acomiadar-nos… L’etapa d’Infantil és un període fascinant i transcendental en la vida: acompanyar els primers anys és un privilegi.
Els xiquets i les xiquetes afronten cada dia i cada moment com si fos l’últim, perquè viuen amb intensitat el present, i en eixe ací i ara ens regalen l’oportunitat de mirar-nos als seus ulls, que ho veuen tot i a tots per primera vegada, sense prejudicis, amb tots els sentits, profundament i amb una voluntat clara i una sabuderia innata per llegir entre línies, per buscar respostes jugant de forma infinita.
Tenim tantes coses per aprendre dels infants! Tant de bo fórem capaços de mirar el món com ho fan ells…
“La infància és un territori de possibilitats”
Finalitzar el curs va associat a determinats RITUALS, com ara preparar una festa d’acomiadament i benvinguda a les vacances d’estiu.
Enguany al CRA volem compartir una experiència nova, perquè reflexionem junts sobre el sentit d’allò que fem, i volem arriscar-nos a eixir de la zona de confort que implica la rutina de fer com sempre s’ha fet, perquè la infància es mereix oportunitats a l’altura de les seues capacitats, per posar-se a prova, per explorar límits, per jugar a fer, acompanyats, que no dirigits, encoratjats, que no “domesticats”, i segurs d’ells i dels companys i adults que compartim la vida a l’escola.
Amb els menuts i menudes hem volgut explorar els llenguatges artístics des de les emocions. Hem fet junts un recorregut d’escoltar, mirar i raonar allò que sentim davant diferents propostes musicals i pictòriques. Mai deixa de sorprendre’ns la quantitat de matisos que poden captar aquestes personetes meravelloses, i la naturalitat que mostren per transitar per registres expressius complexes, perquè la vida ho és, i ells es mereixen la versió completa. Educar la sensibilitat hauria de ser prioritari a casa, a l’escola i a totes les institucions que tenim el deure de protegir-los i ajudar-los a ser persones de trellat.
Així que, amb totes les vivències, hem preparat la nostra performance de fi de curs, que va de sentir i expressar-se, de divertir-se i de compartir, de respectar i de ser proactius.
Altre ritual de tancament de curs és el SAFAREIG, perquè té sentit anar-se’n d’un lloc deixant les coses endreçades, com ens agradaria trobar-les en tornar. Per arribar a ser persones responsables, autònomes i compromeses han de participar, a casa i a l’escola, en la presa de decisions, en l’organització, en la gestió de recursos, en la recerca de solucions als entrebancs que anem trobant. Per això escurem les joguinesamb aigua i sabó, sense desperdiciar-ne, eixuguem les coses al sol, organitzem els materials en capses, prenem consciència d’allò que caldrà retirar o afegir segons els alumnes nous que s’incorporaran el proper curs…
És també un ritual de solidaritat i respecte amb l’entorn i amb les persones, perquè cal aprendre, com més aviat millor, que els actes individuals tenen repercussió en el col.lectiu, i que el benestar és un dret i un deure de tots i totes.
Per suposat, el ritual de la TRANSICIÓ forma part del projecte educatiu, perquè, tot i que hi ha continuïtat pedagògica entre infantil i primària, suposa un canvi per als xiquets i xiquetes de 5 anys canviar d’espai I de persona de referència. Per a ells representa un repte, significa que són majors, que han aprés allò que necessiten i toca anar-se’n a fer més coses. Per a la mestra suposa satisfacció d’haver creat contextos on ells i elles han pogut desplegar tot el seu potencial, brillar amb la seua pròpia llum i sentir-se part important de tot el que som, com escola.
Així que cerquem situacions d’aproximació a la nova realitat de dos formes: compartint experiències amb les tutores d’infantil i primària al nostre espai de vida i aprenentatge, i acudint al llarg del tercer trimestre a l’espai del primer cicle per conèixer dinàmiques i començar a formar-ne part. La millor forma de fer-ho és jugar i raonar junts. Per als fadrins de primer i segon suposa un comboi ser els protagonistes de mostrar i possibilitats i guanys.
El canvi de cicle forma part d’una roda vital que acaba quan se’n van a l’institut.
BON ESTIU A TOTS I A TOTES: VOS TROBAREM EN FALTA!
