Tota forma d’expressió gràfica comença amb el punt.
Una línia és el resultat d’ un punt que es mou d’un lloc a un altre. i aquest és el principi de l’expressió gràfico-pictòrica.
Yuni ens convida a pensar què és un punt, a parlar de tots els punts que coneixem o imaginem, i així comença una història on els xiquets i xiquetes exploren amb el cos i la paraula tot allò que consideren un punt. Totes les idees expressades s’integren, i la història va creixent fins que el nostre cos es converteix en un punt que està viu, que s’agrupa amb altres punts per fer-ne un de més gran, que es desintegra i que es mou per l’espai girant, rodolant…
Activant el cos activem el pensament, i les idees van sent cada vegada més interessants, perquè no es constrinyen a un model ni s’espera un producte. Des d’aquesta llibertat per crear, estem en disposició d’iniciar l’exploració gràfica.
Els materials no estàn col.locats de qualsevol forma, perquè l’estructura determina la qualitat de les interaccions, perquè provoca i convida, perquè els suports no són convencionals, quan la intenció és propiciar un pensament divergent, precisament, poc convencional.
Necessitem la mirada dels artistes, que és, com la dels infants, diferent, diversa, rica en matisos i, sobretot, lliure d’estereotípies.
I ara toca construir històries de punts, cadascú la seua, activant més competències, estirant dels pensaments individuals, perquè som diferents i únics, i tornar a fer-los fluir amb els dels altres:
És així que l’individu i el grup fa art i ciència des de l’experiència.