“Els infants triangulen entre el món i la persona que els estima, i així aprenen”
-Catherine L’Écuyer-
De sobte, trobar una frase inspiradora que fa pensar en el motor i el motiu de tot.
La família, les arrels.
El món, el lloc comú que habitem.
L’escola, el pot que creuem tots plegats, de casa al món sencer.
I l’estima al vèrtex : per adquirir perspectiva i aprendre a ser fora de la llar, sabent que és el lloc on tornem sempre.
Per explorar-nos amb els iguals i entendre la diferència. Per investigar i arriscar en un lloc on també ens estimen.
Engeguem el nou curs amb altes expectatives, perquè acollim menudets i menudetes de dos i tres anys, junt als fadrinots de cinc, que acaben cicle.
Tenim un gran repte per davant, i estem segurs que serem ben feliços junts, perquè sabem la importància de l’estima, de crear vincles positius entre tots i totes.
Ara és temps d’anar poc a poc coneixent-nos i aprenent a confiar. El benestar de totes les persones que compartim temps i vida és la nostra prioritat.
Benvinguts a l’escola. Benvinguts al nostre espai de vida.
