Els aprenentatges que mai s’obliden sempre van lligats a experiències emocionalment significatives. És per això que quan proposem a l’escola intentem que els xiquets i les xiquetes experimenten els continguts des de diferents llenguatges i en contextos de joc. La por és una emoció que pot bloquejar-nos perquè conneta amb el subconscient. Possiblement, en la narrativa de monstres tradicionals es buscava inculcar la prudència davant allò desconegut. La ment és poderosa. Els xiquets i xiquetes menuts estan aprenent a identificar emocions, i a canalitzar-les correctament, per això jugar amb la por és important per construir una imatge positiva d’un mateix. Totes les cultures tenen narrativa de monstres que s’emporten xiquets i xiquetes, i solen fer cel·lebracions, com una mena de catarsi. Altres cultures tenen en Halloween i nosaltres el Tots Sants, però els substrat ideològic és el mateix. Sols que hui tenim coneixements sobre el funcionament de la ment, i sabem que cal enfrontar les pors i cuidar el benestar emocional dels infants. Possiblement hauriem de tindre més por d’ Internet que de monstres d’ací i d’allà. Així que aprofitem el context d’aquestes tradicions per treballar amb els xiquets i xiquetes la literatura de monstres i l’expressió oral i artística, generant vivències compartides amb sentit.
Butoni
Butoni (per xiquets i xiquets de Beneixida)
Butoni
Butoni
La Quarantamaula
(per xiquets i xiquetes de Cotes)
CANÇONS DE POR
Diuen que qui canta als mals espanta. Però cantar, per damunt de tot, és una experiència meravellosa, d’una banda, perquè la música és el llenguatge universal de totes les cultures, d’altra, perquè ens dóna benestar, tant si cantem sols com si ho fem en grup, i el més important, és un exercici d’oralitat per excel·lència.
Cantant s’exercita la fonació, el ritme, l’entonació, les emocions connectades amb allò que s’interpreta, la memòria, l’atenció, d’expressió gestual, la intensitat, el sil.lenci, la sincronia vocal, el vocabulari, la comprensió d’un context, la rima…i ho passem d’allò més bé.
Hem aprés algunes cançons de por, com el Butoni i la Quarantamaula. També, hem aprés a fer música i seguir el ritme de la banda sonora de la família Addams utilitzant el propi cos.
CONTES DE POR
En tenim uns quants que mai es cansen d’escoltar, no sols per Tots Sants, i es que la literatura, per damunt de tot, ha de provocar el goig d’emocionar-se escoltant i mirant els llibres, per desitjar aprendre a llegir.
L’atenció màxima dels xiquetes i xiquetes al moment de contes ens suggereix gravar les seues opinions, el que saben i el que pensen, perquè no són receptors d’històries, també tenen idees ben originals i formes particulars d’expressar vivències.
A més dels contes tradicionals de bruixes malvades, ogres, fantasmes, etc., hi ha àlbums il·lustrats que són verdaderes joies per gaudir junts de la lectura.
La Bruja Rechinadientes, Allà on viuen els monstres, El sopar dels monstres, La Maria no té por, Camuñas… són alguns dels que fem servir habitualment als aularis.
QUIN MONSTRE SERÀ QUE S’HA DEMANAT AQUEST MENÚ? (Xiquets i xiquetes de Cotes)
QUIN CONTE ÉS? (Xiquet de Beneixida)
POEMES DE POR
Igual que cantar, recitar és una oportunitat magnífica d’adquirir les habilitats essencials del discurs oral: un bona pronunciació, un control del ritme, la pausa, l’entonació i d’expressivitat de la veu, així com el sentit d’un text. És més difícil recitar que cantar, perquè no ens guia la música, i cal interioritzar molt be tots aquests aspectes per poder COMUNICAR. Recitar és com teatralitzar.
Ens hem divertit, i també hem passat una mica de por, aprenent el poema AQUELARRE, del llibre “Qui no sap riure no sap viure”, mai millor dit.
Les endevinalles i els acudits de por també han format part del nostre repertori d’experiències monstruoses: sabrieu endevinar el monstre a partir del menú del “Sopar de monstres”?
ELS NOSTRES MONSTRES DIVERTITS
El llenguatge artístic no pot abordar-se diferenciat dels altres llenguatges, perquè la funció comunicativa és la base de tot. Per això qualsevol proposta es contempla de forma integral.
L’activitat de monstres divertits pretén activar els recursos creatius en família, emprant una mena d’art efímer, de fer i desfer, que no busca un producte concret, sinò la possibilitat d’inventar a partir d’allò que tenim, tal i com funciona el joc simbòlic de la infància.
També ens sembla important reforçar el valor crear sense comprar, no tirar les coses quan ens cansem d’elles i que s’activen estratègies diferents, fora d’estereotips.
Collage dels xiquets i xiquetes del C.R.A.
ENS ENCANTA FER PINYA!!!