Els i les xiquetes quan juguen concentrats ténen objectius ben interessants. És un gust poder-los acompanyar, estirant els filets dels seus interessos per plantejar-los reptes cognitius.
Ahír Hugo i Cesc varen treballar junts per aconseguir fer un camí fins a la porta de l’aula, enfilant les regletes Cuisinier. Pensàven que en tindrien prou, perquè hi ha moltes peces, però, a punt d’arribar, s’havien acabat, i varen sentir la necessitat d’eixir de l’aula i fer un camí molt més llarg, per tot el passadís.
Optaren per utilitzar les figures de fusta, amb una paciència infinita i màxima concentració: el desig d’arribar a metes pròpies és el motor més potent per activar competències, així que documentem el recorregut fins a la taula-bosc on s’acaben les peces i el temps. Tot el matí treballant!
I ara els plantegem el repte de mesurar la distància del seu camí utilitzant un metre. Així que hem d’anar apuntant quàntes vegades repetim el metre, i comptabilitzar el total: 18 metres de peces xicotetes, aliniades.
Arreplegar també és una tasca matemàtica important, perquè s’ha de classificar tot. Després fem la notícia a l’ordinador, posant el titular, la imatge i les conclusions, amb la qual cosa, des del joc lliure, hem arribat a la representació de la realitat física. I podriem seguir investigant les equivalències dels 18 metres en passes, i en petjades, o calculant la distància que encara ens agradaria haver recorregut, d’haver tingut més peces, i quants metres ens faltàven, o comptar totes les peces d’un color, etc.
Aquests xicotets miracles quotidians són possibles perquè treballem en un centre especial, que pot mirar als alumnes d’un en un, el seu potencial, fer-los sentir-se importants,
COMPETENTS
Paga la pena ser mestra quan pots gaudir així.
