Una dels principals necessitats de qualsevol empresa és disposar d’una plantilla qualificada, especialment en sectors que requerixen un alt nivell de desenrotllament tecnològic. Al començament del segle XX, l’escassa tradició industrial en la zona va portar a l’empresa a prendre la iniciativa en la formació del seu personal. Per això, dones dels seus orígens, la Companyia Minera de Sierra Minera (C.M.S.M.) va decidir crear un espai destinat a la capacitació i selecció de treballadors.
Al gener de 1912 és va inaugurar en l’Albereda una escola de primera ensenyança dirigida a xiquets. Més avant, en 1921, l’edifici va ser adaptat per a albergar l’Escola d’Arts i Oficis, orientada a formar als jóvens que s’incorporarien a la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (C.S.M.)
En els seus inicis, els aprenents treballaven a la fàbrica durant el dia i posteriorment acudien a l’escola per a rebre formació teòrica sobre el seu ofici. Amb el temps, es van instal·lar màquines en el centre educatiu, la qual cosa va permetre l’obertura de tallers d’aprenentatge.
En 1942, sota la gestió d’Alts Forns de Biscaia (A.H.V.) i en compliment de la normativa que obligava a les empreses amb més de cent treballadors a oferir formació professional, es va modernitzar l’escola. Va ser llavors quan va passar a dir-se Escola d’Aprenents A.H.V.
En 1962, A.H.V. – F.S. (Factoria de Sagunt) va presentar una sol·licitud al Ministeri d’Educació, firmada pel seu director (Jerónimo Roure), a fi d’obtindre la classificació de “Centre reconegut de formació professional i industrial” per a la seua Escola d’Aprenents. En 1965, en reconéixer a l’Escola d’Aprenents d’AHV com a “Centre no oficial Reconegut de Formació Professional Industrial”, A.H.V. va decidir construir un nou centre formatiu.
En 1966 es va inaugurar la nova seu, situada en l’encreuament entre l’Avinguda de la Hispanitat i el carrer Periodista Azzati, prop del sanatori i en direcció a Canet d’en Berenguer. Este nou centre es va denominar Centre de Formació Professional Eduardo Merello, hui conegut com a Centre Integrat Públic de Formació Professional.
El centre porta el nom d’Eduardo Merello Llasera, enginyer de mines i gerent que més temps va estar al capdavant d’Alts Forns de Biscaia. Va ser ell qui va impulsar el projecte de la nova Escola d’Aprenents. En el Port de Sagunt, la seua figura és àmpliament recordada per la important labor social que va exercir durant les dècades de 1940 i 1950, promovent millores significatives per a la comunitat, com la pavimentació de carrers, la creació de jardins entre els xalets de la Gerència i la siderúrgia, així com la construcció d’escoles i del sanatori. La seua visió també va deixar una petjada profunda en el desenrotllament urbanístic de l’època, destacant-se per la seua preocupació a allunyar a la població dels fums industrials mitjançant zones verdes i àmplies avingudes, com l’actual Camp de Morvedre.
Amb el pas del temps, la responsabilitat formativa va passar de A.H.V. a les mans de A.H.M. (Alts Forns del Mediterrani), que va continuar amb la labor de formar treballadors qualificats, tant per a la pròpia empresa com per a altres sectors, consolidant així el prestigi del centre.
La integració en la Comunitat Econòmica Europea (C.E.E.) va exigir la transferència de competències educatives a les administracions públiques. Com a resultat, en 1988 es va firmar un conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, A.H.M. i SIDMED (Siderúrgica del Mediterrani, S.A.) que va permetre la incorporació del centre a la xarxa pública d’educació.
En 1989, el centre va adoptar el nom d’Institut de Formació Professional Eduardo Merello, i se li va autoritzar a impartir Educació Secundària Obligatòria (E.S.O.) i Batxillerat. No obstant això, no va ser fins al curs 1994/95 quan van començar a impartir-se de forma anticipada les ensenyances de 3r d’ESO, i la substitució progressiva de part dels programes de Formació Professional. En 1997, mitjançant una orde de la Conselleria de Cultura i Educació, el centre va passar a dir-se Institut d’Educació Secundària Eduardo Merello.
Finalment, en 2023, després d’anys de demandes, es va constituir oficialment el Centre Integrat Públic de Formació Professional Eduardo Merello, dedicat exclusivament a l’ensenyança de Cicles Formatius. L’alumnat d’ESO i Batxillerat va ser traslladat al nou Institut d’Educació Secundària núm. 5.
Este centre ha exercit un paper clau en el desenrotllament social de la comunitat local i el seu entorn. Al llarg de la seua extensa trajectòria, ha format a generacions de ciutadans, contribuint a una cultura tècnic-professional sòlida. Ha preparat als seus estudiants per a exercir-se com a Oficials i Mestres Industrials, Tècnics Mitjans i Superiors, i també com a futurs Enginyers i Arquitectes.
L’alta qualificació de l’alumnat d’este centre ha quedat reflectida en la seua destacada participació en certàmens, concursos, fires i exposicions, on han sigut guardonats en múltiples ocasions amb premis, trofeus, diplomes i reconeixements, aconseguint sovint els primers llocs.
Tot i els diferents noms que ha rebut al llarg de la seua història, el C.I.P.F.P. Eduardo Merello continua sent conegut com L’ESCOLA D’APRENENTS.
Fonts d’informació
- El Puerto: crónica de un siglo 1902-2002. Antonio Ortiz y José María Prats.
- Historia de la exposición del centenario del grupo escolar Sota y Aznar, edificio de la escuela de aprendices. Asociación de Amigos de la Escuela de Aprendices.
- La siderurgia de Sagunto (1940 – 1958). Ana María Quílez Pardo. PUV Publicacions.
- APIPS. Patrimonio Industrial de Puerto de Sagunto.