La ciutat de Dubrovnik, amb el seu inconfusible encant mediterrani i la seua rica història, s’ha convertit en el punt de partida d’una experiència molt especial per al CEIP Victoria Kent. Ahir, els mestres Benja i Héctor van arribar des de Sant Vicent carregats d’il·lusió per a iniciar la primera mobilitat del projecte Erasmus+ que el centre posa en marxa este curs.
Este viatge no sols marca un desplaçament geogràfic, sinó també l’inici d’un camí ple d’aprenentatge, intercanvi i creixement professional. Ser els primers a representar al centre en este projecte afig, sens dubte, un significat encara més especial a esta experiència.
Diumenge 22 de març de 2026 “I’m from Spain”
Hui ha tingut lloc la primera sessió “Borders, Barriers and Brilliance: collaborative look at the Modern Educator”, un espai de trobada on l’educació s’analitza des d’una perspectiva oberta, col·laborativa i internacional. Des del primer moment, Benja i Héctor han tingut l’oportunitat de connectar amb docents de diferents països europeus, compartint idees, inquietuds i maneres d’entendre l’ensenyança en contextos diversos.
El contacte amb altres professionals ha sigut, sens dubte, un dels aspectes més enriquidors d’esta primera jornada. Les converses, els debats i les dinàmiques proposades han començat a construir una xarxa de col·laboració que promet aportar noves ferramentes i enfocaments per a portar a l’aula.
A més, han aprofitat el dia per a descobrir part de Dubrovnik, recorrent els seus carrers plens d’història i deixant-se inspirar per l’entorn. La ciutat, amb la seua mescla de tradició i obertura en el món, es presenta com l’escenari perfecte per a una experiència educativa d’estes característiques.
Amb este primer dia, s’obri oficialment una etapa il·lusionant per al CEIP Victoria Kent dins del programa Erasmus+. Benja i Héctor ja han fet el primer pas en un projecte que, sens dubte, portarà amb si noves idees, aprenentatges i oportunitats per a tota la comunitat educativa.
L’aventura no ha fet més que començar.
Dilluns 23 de març de 2026 “Think blue, explorem Dubrovnik”
Hi ha dies en els viatges que se senten complets, redons, com si cada experiència encaixara amb la següent. Així ha sigut este segon dia de l’Erasmus+ dels nostres profes en Dubrovnik.
El matí va començar amb una immersió en el món marí en l’Aquarium and Maritime Institute. La visita guiada ens va permetre acostar-nos a la biodiversitat de l’Adriàtic, però el verdaderament impactant va arribar després, durant la projecció sobre el canvi climàtic i la mar Adriàtica. Lluny de ser una simple xarrada, va ser un bany de realitat: l’augment de la temperatura dels oceans, la invasió silenciosa dels micro plàstics i l’expansió d’espècies invasores com el peix lleó ens van fer reflexionar sobre la fragilitat d’estos ecosistemes. Eixim amb més preguntes que respostes, però també amb una major consciència.
A la vesprada, canviem d’escenari però no d’aprenentatge. Ens endinsem en el cor històric de la ciutat amb una experiència centrada en el seu patrimoni cultural. Passejar pel barri antic de Dubrovnikno és només caminar entre pedres antigues; és recórrer segles d’història viva, protegida i reconeguda per la UNESCO. Cada carrer, cada plaça, cada racó té alguna cosa a comptar si saps detindre’t a escoltar.
I com tot bon dia mereix un bon tancament, acabem en el port vell. Allí, sense presses, contemplem com el sol s’acomiadava tenyint de tons daurats les aigües de l’Adriàtic. Un instant de calma, d’eixos que no necessiten paraules, perfecte per a assimilar tot el viscut.
Dubrovnik no sols es visita, s’aprén. I hui, sens dubte, hem aprés molt.
Dimarts 24 de març de 2026 “Gymkhana cultural, pedalant fins a la posta de sol”
El tercer dia de la primera mobilitat Erasmus+ del CEIP Victoria Kent en Dubrovnik va començar amb energia renovada i moltes ganes de continuar aprenent. Benja i Héctor han començat el dia primerenc, a les 8h.
La jornada va arrancar amb un desdejuni compartit al costat de la resta de participants, on van poder intercanviar impressions sobre les activitats realitzades en dies anteriors i comentar les seues expectatives per al dia. Este tipus de moments informals estan sent clau per a enfortir la convivència i millorar la comunicació en un entorn internacional.
Posteriorment, es van traslladar al centre d’estudis avançats de Dubrovnik, on van participar en diverses activitats organitzades pel professor Jakov Bajic, destacant una gimcana cultural per la ciutat vella. Definitivament esta va ser una activitat en la qual van conéixer les verdaderes arrels de la ciutat, la idiosincràsia dels seus pobladors, la seua cultura i els seus episodis més tràgics amb la guerra dels Balcans.
Durant el matí, Benja i Héctor es van implicar activament en dinàmiques de grup centrades en metodologies innovadores, el treball cooperatiu i l’ús de ferramentes digitals a l’aula. Estes sessions no sols els van permetre aprendre noves estratègies educatives, sinó també compartir experiències pròpies del CEIP Victoria Kent.
La jornada va concloure amb una posada en comú de tot l’aprés, on Benja i Héctor van compartir les seues reflexions i van destacar la importància d’esta mena d’experiències per al seu desenrotllament personal i acadèmic.
Este dia en Dubrovnik ha tingut un aire especialment aventurer per a Benja i Héctor. Fidels a l’esperit del seu projecte d’innovació Ecokent (PIIE), van decidir apostar per una forma sostenible i respectuosa de descobrir la ciutat: llogar unes bicicletes i deixar-se portar per camins menys transitats.
Des de primera hora de la vesprada, van començar a pedalar sense rumb fix, endinsant-se en racons que escapen de les rutes més turístiques. Entre carrers empedrats, senderes al costat de la mar i xicotetes cales amagades, van anar descobrint una Dubrovnik més autèntica, silenciosa i pròxima. Cada parada es convertia en una oportunitat per a observar, fotografiar i gaudir de l’entorn sense presses, connectant amb la naturalesa i amb el verdader ritme del lloc.
L’elecció de la bicicleta no sols els va permetre moure’s amb llibertat, sinó també mantindre un compromís ferm amb la sostenibilitat, evitant qualsevol tipus de contaminació i demostrant que una altra manera de viatjar és possible. Este xicotet gest encaixa perfectament amb els valors que promou Ecokent.
A mesura que avançava la vesprada, el recorregut els va portar fins a un mirador natural des d’on van poder contemplar un dels moments més màgics del dia: la posta de sol sobre l’Adriàtic. El cel va començar a tenyir-se de tons ataronjats, rosats i daurats, reflectint-se sobre la mar en una escena difícil d’oblidar. Allí, en silenci, van deixar que l’instant parlara per si sol, posant el fermall perfecte a una jornada inoblidable.
Sens dubte, este dia ha sigut un exemple de com l’aventura, la sostenibilitat i la bellesa poden anar de bracet, deixant petjades en la memòria… però cap en l’entorn.
Dimecres 25 de març de 2026 “Aprenentatge, naturalesa i un cim inoblidable”
El quart dia en Dubrovnik va començar el dia amb eixa mescla d’expectació i energia que ja comença a ser habitual en esta experiència Erasmus+. Benja i Héctor van iniciar la jornada submergint-se en la vida acadèmica local, visitant la High School “Dubrovnik Gymnasium”, un centre de referència en els últims nivells educatius i centre d’excel·lència en eco-escoles.
El matí va començar amb una classe tan inspiradora com necessària: un acostament profund al concepte d’escoles ecològiques. Entre idees, projectes i reflexions, van descobrir com l’alumnat participa activament en iniciatives de reciclatge i sostenibilitat, convertint-se en agents reals de canvi. No va anar només teoria; va ser una invitació a repensar l’educació des del respecte per l’entorn. A més van poder mostrar amb detall l’ara internacional projecte EcoKent, i presentar en societat al Tio Pep, eixe carismàtic “abuelito” que aporta coneixements sobre agricultura i molt carinyo a l’alumnat del col·legi Victoria Kent.
L’experiència va continuar amb una visita guiada pel centre, on cada racó parlava de compromís i consciència. Especialment memorable va ser l’hort escolar, un espai viu que connecta als estudiants amb la naturalesa d’una forma directa, quasi essencial.
Però el dia no havia fet més que començar.
Després d’un merescut descans per a reposar forces, Benja i Héctor van decidir deixar-se portar per l’esperit aventurer que desperta esta ciutat. El que va començar com un passeig es va transformar en un autèntic repte: una ruta de senderisme de diversos quilòmetres que els va portar fins al cim del Mont Srđ, la muntanya que vigila Dubrovnik des de les altures. En el mateix cim van coincidir amb dos companys del grup provinents d’Islàndia i van prendre una instantània davall de l’avió de l’última guerra dels Balcans.
L’esforç va ser intens, però cada pas va valdre la pena. Des del més alt, l’espectacle era simplement inoblidable: la mar Adriàtica estenent-se fins a l’horitzó, les teulades vermelloses de la ciutat antiga i, com a fermall final, una posta de sol que semblava pintada a mà.
Amb la llum caient lentament, van iniciar el descens seguint senderes que serpentejaven entre la naturalesa, en un silenci sol trencat pels seus passos i alguna conversa compartida. Va ser un d’eixos moments que queden gravats sense necessitat de fotografies.
El dia va acabar com va començar: envoltats d’aprenentatge, però esta vegada compartit entre companys de diferents països. Converses, idees, projectes… tot fluïa en un ambient enriquidor que dona sentit a esta mena d’experiències.
Ha sigut, sens dubte, un dia preciós i complet. D’eixos que cansen el cos, però omplin l’ànima.
Dijous 26 de març de 2026 “Parar, sentir i redescobrir”
El quint dia en Dubrovnik ens va regalar una cosa distinta. No va ser una jornada de grans recorreguts ni de reptes físics, sinó un viatge cap a dins, cap a la calma, cap a la consciència.
Benja i Héctor van començar el matí en el Centre d’Estudis Avançats de Dubrovnik, un espai que ja de per si mateix convida a la reflexió. La proposta del dia girava entorn del mindfulness, una experiència pensada per a reconnectar amb els sentits i amb l’entorn.
La primera activitat ens va portar fora del centre. En silenci, cada un va buscar el seu propi racó, un lloc on la naturalesa poguera parlar sense interrupcions. Entre arbres, plantes i el suau so de l’entorn. Va començar un exercici senzill en aparença, però profund en essència: activar els cinc sentits. Observar, escoltar, fer olor, tocar… fins i tot assaborir el moment. Sentir, simplement sentir i connectar amb el present.
Després, l’experiència va prendre un matís encara més curiós: explorar els colors. Rojo, groc, blau… i deixar que cada un d’ells despertara imatges, sensacions, pensaments. Un exercici que, més enllà del visual, ens va convidar a interpretar el món des d’una altra perspectiva, més pausada, més conscient.
Després de l’activitat, i amb un café calent entre les mans, va arribar el moment de compartir. En la posada en comú, cada participant va obrir una xicoteta finestra a la seua experiència personal. Va ser llavors quan tots coincidim en alguna cosa: vivim massa ràpid, pensem en el següent abans d’acabar el que estem fent. I, sense adonar-nos, deixem de sentir.
El matí va ser, sens dubte, un regal. Una pausa necessària.
Després, tocava recuperar energies com millor es pot fer en esta terra: degustant un dels plats tradicionals de la gastronomia local, gaudint no sols del menjar, sinó del moment compartit.
La vesprada va canviar d’escenari. La pluja va fer acte de presència, obligant-nos a deixar a un costat els plans a l’aire lliure. Però lluny d’entelar el dia, ens va portar a descobrir una altra cara de la ciutat. Passegem per esglésies plenes d’història, vam recórrer el majestuós Palacio del Rector i ens deixem impressionar per la catedral, refugi perfecte en una Dubrovnik més íntima, més silenciosa.
El dia va acabar entre xicotetes botigues de records, buscant detalls que portar-nos de tornada, no sols com a objectes, sinó com a símbols de tot el viscut.
Divendres 27 de març de 2026 “Reptes, emocions i comiats inoblidables”
El sext i últim dia de curs en Dubrovnik ha sigut, sens dubte, un dels més especials i emotius de tot el curs de formació del projecte Erasmus+ en el qual han participat els nostres mestres Benja i Héctor.
La jornada va començar amb una activitat grupal molt dinàmica i divertida. Els participants, organitzats en equips, van haver de superar diferents reptes que per la pluja van haver de realitzar-los en el mateix edifici, utilitzant la creativitat per a gravar vídeos i prendre fotografies que els permeteren avançar fins al final. Entre proves, riures i treball en equip, l’ambient va ser immillorable i va reflectir l’esperit col·laboratiu que ha marcat tota l’experiència.
Després del descans, va arribar un dels moments més esperats: la projecció dels vídeos realitzats per cada grup. Les riallades no es van fer esperar, i cada gravació va mostrar no sols l’enginy dels participants, sinó també els llaços que s’han anat creant durant estos dies.
A continuació, es va dur a terme l’enquesta d’avaluació del curs, un espai per a reflexionar sobretot l’aprés i viscut. Poc després, va tindre lloc el lliurament de certificats, que va posar el fermall formal a esta enriquidora formació.
No obstant això, el moment més emotiu va arribar amb el comiat. Benja i Héctor van dedicar unes paraules sinceres d’agraïment, destacant l’oportunitat d’aprenentatge, la convivència i les amistats que s’han forjat al llarg de la setmana.
Com a gest simbòlic i molt especial, van demanar als seus companys europeus que firmaren o escrigueren unes paraules en dos banderes que havien portat amb si. Estes banderes viatjaran de tornada al col·legi com a record d’esta experiència i formaran part del futur racó Erasmus+, mantenint viu l’esperit del projecte.
Després de les fotos de grup, abraços i comiats, part del grup va decidir allargar el moment compartint un menjar junts, gaudint una vegada més de la companyia i les converses que tant han enriquit estos dies.
I com no podia ser d’una altra manera, la jornada encara guardava una última trobada: una quedada final a la nit en l’Irish pub, on es tancarà esta experiència amb un últim brindis, celebrant tot el viscut i deixant la porta oberta a futurs retrobaments.
Sens dubte, un final a l’altura d’una setmana inoblidable.
Dissabte 28 i diumenge 29 de març de 2026. “Dubrovnik, punt i seguit, últims dies de l’Erasmus+”
El penúltim dia en Dubrovnik va començar el dia amb eixa mescla de nostàlgia i gratitud que acompanya sempre als comiats. Era dissabte 28 de març i decidim aprofitar cada minut per a continuar descobrint els racons d’esta ciutat que tant ens ha donat en tan poc temps.
Comencem la jornada desdejunant en un restaurant amb solera, situat sota les imponents muralles. Allí, amb el sol acariciant la pedra antiga i l’aroma del café recentment fet, vam fer balanç de tot el viscut durant la setmana. Després, ens animem a recórrer les muralles de la ciutat. Passejar-les sense presses va ser, sens dubte, un dels grans encerts del viatge: les vistes de l’Old City i de la mar Adriàtica s’estenien davant nosaltres com una postal viva, difícil d’oblidar.
Al migdia, optem per un restaurant familiar on la cuina tradicional era la protagonista. Degustem peix fresc acompanyat de verdures locals, en un ambient pròxim que ens va fer sentir com a casa. Ja a la vesprada, tocava enfrontar-se a la realitat: preparar les maletes i començar a arreplegar no sols roba, sinó també records.
La jornada va acabar amb un sopar molt especial en un restaurant de cuina bosniana, en companyia de l’altra companya espanyola amb la qual hem compartit esta experiència. Va ser un moment de riures, intercanvi d’impressions i promeses de futures trobades.
El diumenge 29 de març va començar d’hora, potser massa. Amb el canvi d’hora encara pesant, vam posar rumb a l’aeroport. El viatge de tornada no va estar exempt d’emoció: dos vols amb bastants turbulències i una escala a Barcelona van posar a prova la nostra paciència. Però finalment arribem a casa, a Sant Vicent del Raspeig, sans i estalvis.
Ens portem molt més que un viatge. Ha sigut una experiència inoblidable que ens ha obert la ment, permetent-nos conéixer de prop el sistema educatiu d’altres països, compartir la nostra manera de treballar i donar a conéixer el nostre col·legi, el CEIP Victoria Kent. A més, el nostre projecte EcoKent comença a traspassar fronteres i a guanyar reconeixement a Europa.
Dubrovnik no ha sigut un final, sinó un punt i seguit. Tornem amb noves idees, il·lusió renovada i la certesa que l’educació, quan es compartix, creix.