A l’Arbre de la Nostra Escola li diuen OMBÚ
“Phytolacca dioica” (aquest és el seu nom científic) , l’Ombú o la bellaombra, és una espècie d’una planta arborescent pertanyent a la família Phytolaccaceae. Nativa de la Pampa (Argentina i Uruguai), també es dóna a Paraguai. En l’Argentina forma part de les seues tradicions que inclús es diu erròniament que va ser introduïda per primera vegada a Europa per Hernando Colom, fill de Cristòfol Colom, que va plantar diversos exemplars a Sevilla, un d’ells en el Monestir de la “Cartoixa de Sevilla”. (Encara que és sabut que Hernando Colom no va visitar mai l’actual Argentina).
Ací es pot veure l’arbre, les seues fulles i les seues flors i fruits
“El seu tronc es ramifica formant una copa característica, a més a més és gros i li dona un gran port (aconsegueix una altura de 10 a 15 m, amb una àmplia copa i grans arrels visibles). És un arbre que pot aconseguir grans proporcions especialment en la base del tronc però la consistència de la seua fusta és molt lleugera quasi herbàcia, per això erròniament hi ha qui ho veu més com una herba gegant més que arbre.”
«Els que adduïen que és una herba gegant ressalten principalment la curioses característiques de la tija, prou humida i verda sense notoris anells de corfa: de fusta esponjosa i blana. La fusta del bellaombra, llevat que estiga molt dessecada, no serveix per a fer llenya de foguers ni per a talles de fusteria, conté grans quantitats d’aigua, la qual cosa li permet sobreviure en l’entorn d’escasses pluges de la pampa seca.»
«A pesar de ser d’una fusta de característiques «herbàcies» la bellaombra ha tingut i manté grans utilitats per al ser humà en la regió de la plana pampeana: serveix de refugi (especialment de dia com «ombra» per al descans) davant de jornades molt caloroses o en temporals i grans crescudes d’aigües ; la seua ombra manté la humitat superficial del sòl adjacent i serveix de fita, molló o senyal per a situar distàncies i territoris en la planíssima plana de la Pampa humida.»
L’Arbre de l’escola el nostre OMBÚ porta amb nosaltres més de 40 anys … «El seu nom originàriament «Umbú» és una veu guaraní que significa ombra o bony fosc.»
El seu nom prové del grec “phyton” que significa planta i “lacca” al·ludint al color “carmín” del suc dels fruits d’algunes de les seues espècies. L’epítet «dioica» fa referència a la presència de flors femenines i flors masculines.
I la nostra ESCOLA ha anat creixent al voltant d’aquest ARBRE, i en les seues arrels han jugat promocions
de XIQUETS i XIQUETES des de fa més de 35 anys i que ara es troben al voltant de tot el món…
El seu gran port, de fins a 20 metres d’altura, el seu tronc gruixut, copa àmplia i enormes arrels visibles en la superfície, li donen l’aspecte d’un arbre, no obstant açò les seues tiges humides i verds sense anells d’escorça, el seu gran contingut d’aigua i el seu ràpid creixement ha fet dubtar a científics que poguera tractar-se d’un arbust o una herba geganta més que d’un arbre.
És “semicaducifolio” i té fulles simples, alternes, de forma el·líptica de color verd fosc brillant pel feix i un poquet més clar pel revés i un pecíol de poca longitud.
La inflorescència en raïm terminal, de flors dioiques i de color blanquinós o groc-verdós. Floreix al final de la primavera. Es multiplica per llavors.
El seu fruit en una baia groguenca que va tornant-se marró a mesura que madura, disposats en poms penjants en els exemplars femenins. Aquests fruits apareixen a l’estiu i són tòxics.
Les seues arrels sobreïxen del terreny i formen com una pota d’elefant molt característica.
S’utilitza de forma ornamental en parcs i jardins com a element aïllat, també per a la tècnica de bonsai, però sens dubte la seua utilització d’orige és la d’oferir ombra, el seu nom en guaraní té aqueix significat, en les jornades caloroses de la plana de la Pampa i mantenir la humitat de la superfície, ja que conté gran quantitat d’aigua.
Una OMBRA que el nostre arbre ha donat des de fa molt de temps a GENERACIONS diferents…
El temps passa, els records s’esvaeixen i queden també, els sentiments canvien, la gent es va, inclós la gent torna com a mare o pare i el seu fill o filla també tindrà l’oportunitat d’aprendre junt a professors i professores i companys a l’ombra del NOSTRE OMBÚ…
Però el cor d’aquest OMBÚ mai oblida a TOTS els xiquets i xiquetes que l’han vist CRÈIXER amb ELLS i ELLES.
GRÀCIES A TOTS i TOTES !!!