El dimecres el temps estava boig. Sol, pluja i, sobretot, vent. A la vesprada, les ràfegues d’aire van arrancar el gran arbre que cada dia ens donava la benvinguda al cole i a tots ens va deixar amb un trosset del cor un poquet buit.
Ara, al seu lloc, només hi ha una taula per seguretat i una sensació estranya. Ens ha fet pena a tots, perquè aquell arbre ha format part del nostre dia a dia, durant molts anys i generacions.
Però de la pena ha sorgit el vertader esperit de l’alumnat del Sorolla.
Han fet el que millor saben fer: sentir i cuidar. Li han escrit cartes plenes d’estima i les han pegat a la taula, acomiadant-se d’ell a la seua manera. Al nostre hort, han plantat algunes branques amb la il·lusió que tornen a brotar. Amb les seues fulles han creat manualitats, i encara guardem alguns trossets com a record.
En moments així, ells ens ensenyen molt. Ens mostren que de la tristesa pot nàixer la tendresa, que perdre també és una oportunitat per estimar més fort i per mantindre viva l’esperança.
Gràcies, xiquets i xiquetes del Joaquín Sorolla, per recordar-nos que sempre es pot tornar a sembrar. 💚
