Nascut a Montpeller, actual França, 1208 i mort a Alzira (València) en 1276 four rei d’Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller (1213-1276) i rei de Mallorca (1229-1276) i de València (1239-1276).
Fill del rei Pere II el Catòlic i de María de Montpeller, Jaume I el Conquistador és va convertir en sobirà de la Corona d’Aragó amb tan sols cinc anys, al morir son pare en la batalla de Muret en 1213.
Després d’una llarga i turbulenta minoria d’edat, Jaume I va assumir la direcció dels seus Estats en 1225 i va intentar sense èxit conquerir Peníscola.
Dos anys després, va iniciar les seues campanyes militars dirigides contra els musulmans del llevant peninsular. En 1229 va emprendre la conquesta de Mallorca amb la victoriosa batalla de Portopí. En 1232 va assumir la direcció de la conquesta de València on va entrar victoriós el 9 d’octubre de 1238..
Tant a Mallorca com a València, Jaume I va decidir crear regnes autònoms, però integrats en la Corona d’Aragó.
Els últims anys de vida de Jaume I van ser amargs, ja que, d’una banda, va assistir al fracàs de les seues dos temptatives de realitzar una croada en Terra Santa (1269 i 1274) i, d’una altra, va haver de fer front a la rebel·lió del seu primogènit, l’infant Pedro, i als desordres feudals acabdillats pel seu fill bastard Fernando Sanchís de Castro.
Home culte i intel·ligent, Jaume I va impulsar l’expansió comercial catalana pel Mediterrani, va protegir els jueus, va organitzar el Consell de Cent o govern municipal de Barcelona, va promoure la redacció del Llibre del Consolat de Mar, una compilació de dret marítim, i ell mateix va escriure o va dictar una autobiografia coneguda com Llibre dels Feyts. A la seua mort, succeïda a València el 27 de juliol de 1276, va dividir els seus regnes entre els seus fills Pere, a qui van correspondre Aragó, Catalunya i València, i Jaume, el qual va rebre les Balears, el Roselló i Montpeller.
