L’útima sessió abans de vacances del nostre taller ens va quedar d’allò més bonica. Tant, tant… Que tindrà una segona part per aclamació popular! Començàrem amb una dinàmica que va proposar Mamen, de l’IES Gaietà Sempere. Ens va repartir versos de diferents haikus i ens va convidar a improvisar, llegint en veu alta, combinant l’inici que llegia una persona amb algun dels finals que teníem la resta. Quan vam arribar, vam trobar els fragments retallats a les nostres cadires, ja distribuïts i -després de l’explicació de la companya- vam començar a improvisar. Els textos originals ja eren preciosos, però alguns dels poemes que van sorgir tampoc sonaven gens malament.
Després vam tractar alguns dels temes que s’havien proposat al fòrum, com ara les possibilitats d’utilitzar e-readers (suports digitals de lectura) i fins i tot prestar-los des de les nostres biblioteques. Com poden ajudar a persones que tenen problemes de visió (augmentant el tamany de la lletra o amb l’opció de ser audiollibres), per exemple.
A continuació, Eva Amorós va començar a tractar tot el que tenia preparat sobre PMB (el programa informàtic de gestió de biblioteca): com catalogar de manera més eficaç, com importar nous usuaris o com preparar la llista d’adquisicions per a les ajudes al foment de la lectura que convoca cada any Innovació. Fins i tot ens va explicar com cataloga al seu centre tots els manuals de la Xarxa de Llibres i en gestiona el préstec mitjançant aquest programa.
Va ser una sessió molt profitosa. Es repetiren els “ai, mare, porte molt de temps fent-ho fatal!”, “i jo!”, “que no cal fer-ho un per un?! Això és meravellós!” La part més tècnica i de gestió ens va donar lloc a parlar sobre les necessitats de cada centre. Algunes companyes defensaven la utilitat dels carnets de préstec als seus centres, mentre d’altres pensaven que era millor no generar-ne. La Torreta, per exemple, utilitza com a carnet de préstec el carnet d’alumne (que també serveix com a targeta de fotocòpies). En definitiva, ens queda molt per aprendre sobre el PMB i haurem de dedicar-li més temps.
Algú va comentar que al seu centre s’està incloent la lectura fàcil i reflexionava sobre la possibilitat de catalogar aquest tipus de llibres amb un codi específic. També vam parlar sobre la importància de catalogar correctament, sobre alguns àlbums il·lustrats interessants per a l’adolescència (i els últims cursos de Primària) i sobre altres temes que ens preocupen o ens apassionen.
Vaja, una sessió redona. Que bonic quan el temps vola i quan ens donem temps per a parlar i reflexionar entre mestres.