L’art sempre ha mantingut relacions i fusions. És per això que en aquest taller, és pretén el desenvolupament de la creativitat plàstica alhora que és fixa en la memòria dels més menuts la imatge de l’autora. És converteix així en una icona que han adaptat al seu gust i que serà recordada amb major facilitat.
Caragol, caragol, trau les banyes i ves-te’n al sol.[…] Amb aquest poemeta-cançó iniciem els més menuts en la poesia i observem fenòmens com la rima i jocs de paraula simples que ells puguen seguir i reproduir. A més, parlem de les funcions de les gallines, que alguns desconeixeran i de les diferents tipus de mares i com tenen cura dels fills. Després de fer la lectura per part dels mestres i memorització d’algunes parts per a l’alumnat. Punxaran i retallaran la forma del caragol per a fer en cartolina una titella amb un palet de fusta.
[…] I les estrelles eren les finestres del cel, per on els àngels ho tafanejaven tot […] Amb el fragment de la història de la mestra Cantarrana, s’obri el debat de la fantasia i la comparació d’alguns elements de la natura i el paisatge amb altres que ens són quotidians. Coneixeran i realitzaran un mòbil d’estreles.
[…] El que més m’agradava de tot el repertori era el de “Pepet i Margaliteta”. Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu “Hansel und Gretchen” i que el saben tots els xiquets del món. […] A un dels capítols de Matèria de Bretanya, l’autora relata com la Mare Paula els contava contes i aquell que més li agradava era «Peret i Margaliteta». Després sabria que, com la majoria de contes, tenen diferents versions i equivalents en unes altres cultures (catàleg ATU). L’alumnat serà qui s’encarrega de llegir per als companys la història en diferents versions. Després, trauran les conclusions dels fets narrats i quin és el paper tradicional que s’atribueix als diferents personatges, sobretot els femenins. … Llegir més
[…] pels mateixos olors jo li podia endevinar els passos, i era com si em regalàs, però sense saber que m’ho regalava, argelacs d’Aitana, heura i baldres del barranc del Garroferet, greda del tossal Molar, camamilla i farigola i herba d’amanir olives els vessants de Bèrnia […] Ens situem en el context del temps i l’Altea de Carmelina per a llegir un text relacionat amb allò que ella tant s’estimava: la natura, muntanyes i serres, la vàlua de les persones, les emocions, el conjunt de tot això i, tan destacable, la importància dels sentits. Llegim el fragment de Matèria de Bretanya on parla de les herbes i els indrets on es recollien. Es repartiran diferents espècies perquè aprenguen a diferenciar-les … Llegir més
Blanc i negre, negre i blanc, joc d’escacs. El poema «Escacs» mostra de forma subtil i comparada amb el joc, la lluita de classes socials. Una forma de fer-los reflexionar sobre l’estat o lloc que cadascú representa en la societat on també ens movem com les peces pel tauler. Després, elaboraran un joc amb les peces retallades i apegades sobre material reutilitzat i s’emportaran un tauler amb el poema on es pot jugar.
[…] Aquesta Costera feia olor de peix i saladura i per davant de les portes penjaven cortines de sàssia negra; açò volia dir que érem al barri dels mariners. […] Altea és un poble mariner i, com a tots els llocs, la saladura ha constituït durant segles el mètode de conservació del peix. Els textos de Sánchez-Cutillas també ho reflectixen quan parlen de la vida dels mariners i els estris que fan servir. Barrejaran sal amb herbes a l’estil dels antics costums mariners.
[…]Les vesprades que plovia anàvem tota la colla de menuts a casa la mare Paula,[…] Ella sempre estava asseguda a la seua cadira de repòs, i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà, que era una estora rodona feta d’espart. […]la mare Paula ens contava contes. El que més m’agradava de tot el repertori era el de «Peret i Margaliteta». En aquest cas, dirigirem la tasca a l’oralitat i l’etnopoètica. La funció de contar, que tant s’està perdent en un món de l’escriptura, adquireix protagonisme en un intent de dramatització on coneixeran també la tècnica del «kamishibai». Amb la participació activa, transformaran la història per a crear una situació més adequada als valors humans bàsics i a la realitat en què … Llegir més
Tinc al meu cor un formigueig de versos. Les meues mans formiguegen de versos, i me les mire tothora i no hi veig res.[…] Com diria Vicent Andrés Estellés al seu pròleg: «Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació.» Seria difícil analitzar i desxifrar alguns dels versos de l’autora però, com a mínim, volem que quedem impresos en la memòria del nostre alumnat. És per açò que en aquest taller s’estamparan versos (de Conjugació en primera persona i d’altres poemaris) en bosses de tela sintètica que s’emportaran per a dur-los sempre a sobre.
