f_canoserver 
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d’escacs.
El poema «Escacs» mostra de forma subtil i comparada amb el joc, la lluita de classes socials. Una forma de fer-los reflexionar sobre l’estat o lloc que cadascú representa en la societat on també ens movem com les peces pel tauler. Després, elaboraran un joc amb les peces retallades i apegades sobre material reutilitzat i s’emportaran un tauler amb el poema on es pot jugar.
[…] Aquesta Costera feia olor de peix i saladura i per davant de les portes penjaven cortines de sàssia negra; açò volia dir que érem al barri dels mariners. […]
Altea és un poble mariner i, com a tots els llocs, la saladura ha constituït durant segles el mètode de conservació del peix. Els textos de Sánchez-Cutillas també ho reflectixen quan parlen de la vida dels mariners i els estris que fan servir. Barrejaran sal amb herbes a l’estil dels antics costums mariners.
[…]Les vesprades que plovia
anàvem tota la colla de menuts
a casa la mare Paula,[…]
Ella sempre estava asseguda
a la seua cadira de repòs,
i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà,
que era una estora rodona feta d’espart.
[…]la mare Paula ens contava contes.
El que més m’agradava de tot el repertori era el de «Peret i Margaliteta».
En aquest cas, dirigirem la tasca a l’oralitat i l’etnopoètica. La funció de contar, que tant s’està perdent en un món de l’escriptura, adquireix protagonisme en un intent de dramatització on coneixeran també la tècnica del «kamishibai». Amb la participació activa, transformaran la història per a crear una situació més adequada als valors humans bàsics i a la realitat en què vivim.
Tinc al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen de versos,
i me les mire tothora i no hi veig res.[…]
Com diria Vicent Andrés Estellés al seu pròleg: «Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació.»
Seria difícil analitzar i desxifrar alguns dels versos de l’autora però, com a mínim, volem que quedem impresos en la memòria del nostre alumnat. És per açò que en aquest taller s’estamparan versos (de Conjugació en primera persona i d’altres poemaris) en bosses de tela sintètica que s’emportaran per a dur-los sempre a sobre.
[…]El gran periple de Ra sobre la nau d’Osiris. Si pogués estrènyer
tota la història de l’home! Però està presoner des del miocè fins a
la pedra, des del pòrtic de la fe fins a l’amagatall del llop negre.
Matines i laudes són com una dalla d’argent, i la deessa Isis plora
als laberints del Nou Imperi.[…]
La Carmelina més coneguda i popular és la de Matèria de Bretanya, però l’obra poètica de Carmelina és cabdal. Per això, tractem també els versos i en aquest cas, el poemari Els jeroglífics i la pedra de Rosetta. Aprofitem la temàtica per a parlar de l’autora com a historiadora, la seua veritable passió, i el seu amor pel món clàssic.
Descobrirem alguns elements de diferents mitologies i transcriuran a escriptura jeroglífica algun vers amb el qual faran un punt de llibre.
Quis contra studio nostro intrabit, silencio irrumpendum, in primis via Dei omnipotentis super eum descendat, et cum Juda, qui dominum traditit, participium in infernum habeat, amen.
(Anatema en llatí que feia servir perquè ningú «profanara» el seu escriptori).
La màquina d’escriure va ser la principal eina tecnològica de què disposaven els escriptors abans de la irrupció dels ordinadors, i en substitució de l’escriptura manual. Podran experimentar la sensació d’escriure a màquina i observar documents mecanoscrits de Carmelina Sánchez-Cutillas. A més, construiran la maqueta d’una màquina d’escriure personalitzada amb els logotips de l’Aula didàctica i el nom de cada alumne/a escrits a màquina.
Soc Carmelina Sánchez-Cutillas i em coneix prou de gent; però com que els coneguts ja estan assabentats de la meua vida i als altres em sembla que no els interessarà massa, pense que no cal haver d’aparellar el meu «curriculum vitae».
Carmelina Sánchez-Cutillas va nàixer a Madrid —i no a Altea o a València com haguera desitjat—, el 23 de juny de 1921 i no al 1927 com va fer creure tota la vida. Potser aquesta era la seua forma particular d’anunciar que va arribar al món just l’any que va arribar a Altea, aquell 1927. A Altea era on vivia un personatge clau per a la seua vida i obra, l’avi matern Francesc Martínez i Martínez, la persona a qui Carmelina estimava més que a ningú i que va determinar el seu amor per la llengua, la història i la literatura.
Ací, a Altea, és on configura l’imaginari d’eixa petita pàtria: «tota la terra encerclada per l’Aitana i per Bèrnia i per Puigcampana, i tot el semicercle de la mar que tremolava entre la ratlla de l’horitzó i la Serra Gelada i el Morro Toix i el Penyal d’Ifac al més lluny.»
Poeta, narradora, historiadora, dona rebel i compromesa que, per la seua excel·lència investigadora i habilitat literària, es converteix en una escriptora de difícil classificació però, per damunt de tot, principal figura de les lletres valencianes del segle XX.
L’Aula didàctica del Centre d’Interpretació i Cultura contemporània Carmelina Sánchez-Cutillas té l’objectiu de fomentar i difondre el coneixement de la vida i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas entre l’alumnat dels centres educatius no universitaris. Un projecte educatiu — aprovat per la resolució de 28 de juny de 2021 de la CEICE— i dirigit per la Regidoria de Cultura d’Altea, la Càtedra Enric Valor i la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació.
Per a fer possible aquesta immersió en el món de la nostra escriptora, realitzem visites per l’espai museïtzat i tallers didàctics amb activitats adaptades a tots els nivells. Dins de l’oferta, es poden trobar activitats centrades en aspectes més concrets i d’altres que tracten l’estil i l’obra d’una forma més general. Poemes i fragments de text serveixen com a pretext per a la realització de tallers amb un sentit multisensorial on l’alumnat es convertisca en autor i creador de materials que permeten fixar en l’imaginari la personalitat de l’escriptora, el seu estil, temàtica i vinculació amb el context.
A l’activitat dins de l’aula, s’afegeixen els itineraris que converteixen espais exteriors en escenaris d’aprenentatge múltiple. Les rutes literàries suposen aquest recurs didàctic. Amb l’itinerari La casa de la mar, coneixerem el nucli antic d’Altea i podrem imaginar en el mateix lloc on passaren els fets dels relats. El passeig Mar i cel ens conduirà a uns altres records d’infantesa per espais naturals.
A la Casa Gadea s’uneixen passat, amb l’herència de la principal figura literària femenina valenciana del segle XX; present, amb l’activitat formativa diària conscient de la necessitat d’un aprenentatge actual; i futur, amb la projecció que els xiquets i adolescents receptors d’aquest aprenentatge faran al llarg del temps quan algun dia «sentiran també créixer els seus petits cors.»
Per si un dia ens trobem
i he de contar-te,
que tinc un camp de blat
ple de roselles […]
Esperem trobar-nos i contar-nos ben aviat.
