f_canoserver

[…] El que més m’agradava de tot el repertori era el de “Pepet i Margaliteta”. Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu “Hansel und Gretchen” i que el saben tots els xiquets del món. […]

A un dels capítols de Matèria de Bretanya, l’autora relata com la Mare Paula els contava contes i aquell que més li agradava era «Peret i Margaliteta». Després sabria que, com la majoria de contes, tenen diferents versions i equivalents en unes altres cultures (catàleg ATU). L’alumnat serà qui s’encarrega de llegir per als companys la història en diferents versions. Després, trauran les conclusions dels fets narrats i quin és el paper tradicional que s’atribueix als diferents personatges, sobretot els femenins. Es confeccionen titelles que representen els personatges.

[…] pels mateixos olors jo li podia endevinar els passos, i era com si em regalàs, però sense saber que m’ho regalava, argelacs d’Aitana, heura i baldres del barranc del Garroferet, greda del tossal Molar, camamilla i farigola i herba d’amanir olives els vessants de Bèrnia […]

Ens situem en el context del temps i l’Altea de Carmelina per a llegir un text relacionat amb allò que ella tant s’estimava: la natura, muntanyes i serres, la vàlua de les persones, les emocions, el conjunt de tot això i, tan destacable, la importància dels sentits. Llegim el fragment de Matèria de Bretanya on parla de les herbes i els indrets on es recollien. Es repartiran diferents espècies perquè aprenguen a diferenciar-les pels colors, formes, flaire.. Amb elles, elaboraran un saquet d’olor amb barreges diferents.

Blanc i negre,

negre i blanc,

joc d’escacs.

El poema «Escacs» mostra de forma subtil i comparada amb el joc, la lluita de classes socials. Una forma de fer-los reflexionar sobre l’estat o lloc que cadascú representa en la societat on també ens movem com les peces pel tauler. Després, elaboraran un joc amb les peces retallades i apegades sobre material reutilitzat i s’emportaran un tauler amb el poema on es pot jugar.

[…] Aquesta Costera feia olor de peix i saladura i per davant de les portes penjaven cortines de sàssia negra; açò volia dir que érem al barri dels mariners. […]

Altea és un poble mariner i, com a tots els llocs, la saladura ha constituït durant segles el mètode de conservació del peix. Els textos de Sánchez-Cutillas també ho reflectixen quan parlen de la vida dels mariners i els estris que fan servir. Barrejaran sal amb herbes a l’estil dels antics costums mariners.

[…]Les vesprades que plovia

anàvem tota la colla de menuts

a casa la mare Paula,[…]

Ella sempre estava asseguda

a la seua cadira de repòs,

i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà,

que era una estora rodona feta d’espart.

[…]la mare Paula ens contava contes.

El que més m’agradava de tot el repertori era el de «Peret i Margaliteta».

En aquest cas, dirigirem la tasca a l’oralitat i l’etnopoètica. La funció de contar, que tant s’està perdent en un món de l’escriptura, adquireix protagonisme en un intent de dramatització on coneixeran també la tècnica del «kamishibai». Amb la participació activa, transformaran la història per a crear una situació més adequada als valors humans bàsics i a la realitat en què vivim.

Tinc al meu cor un formigueig de versos.

Les meues mans formiguegen de versos,

i me les mire tothora i no hi veig res.[…]

Com diria Vicent Andrés Estellés al seu pròleg: «Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació.»

Seria difícil analitzar i desxifrar alguns dels versos de l’autora però, com a mínim, volem que quedem impresos en la memòria del nostre alumnat. És per açò que en aquest taller s’estamparan versos (de Conjugació en primera persona i d’altres poemaris) en bosses de tela sintètica que s’emportaran per a dur-los sempre a sobre.

[…]El gran periple de Ra sobre la nau d’Osiris. Si pogués estrènyer

tota la història de l’home! Però està presoner des del miocè fins a

la pedra, des del pòrtic de la fe fins a l’amagatall del llop negre.

Matines i laudes són com una dalla d’argent, i la deessa Isis plora

als laberints del Nou Imperi.[…]

La Carmelina més coneguda i popular és la de Matèria de Bretanya, però l’obra poètica de Carmelina és cabdal. Per això, tractem també els versos i en aquest cas, el poemari Els jeroglífics i la pedra de Rosetta. Aprofitem la temàtica per a parlar de l’autora com a historiadora, la seua veritable passió, i el seu amor pel món clàssic.

Descobrirem alguns elements de diferents mitologies i transcriuran a escriptura jeroglífica algun vers amb el qual faran un punt de llibre.

Quis contra studio nostro intrabit, silencio irrumpendum, in primis via Dei omnipotentis super eum descendat, et cum Juda, qui dominum traditit, participium in infernum habeat, amen.

(Anatema en llatí que feia servir perquè ningú «profanara» el seu escriptori).

La màquina d’escriure va ser la principal eina tecnològica de què disposaven els escriptors abans de la irrupció dels ordinadors, i en substitució de l’escriptura manual. Podran experimentar la sensació d’escriure a màquina i observar documents mecanoscrits de Carmelina Sánchez-Cutillas. A més, construiran la maqueta d’una màquina d’escriure personalitzada amb els logotips de l’Aula didàctica i el nom de cada alumne/a escrits a màquina.