LA CASA DE LA MAR
Pels carrers del nucli antic d’Altea –«el barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Dones del Fornet és veu l’Aitana i el Puigcampana»– el nostre alumnat pot seguir l’empremta d’aquella Carmelina xiqueta i dels seues vivències, que desemboquen a la Casa Cervantes, llar de l’avi Francesc Martínez i Martínez, on la fa hereva de tota la Matèria de Bretanya. Trepitjarem els mateixos indrets per a sentir el mateix ambient i conéixer personatges com la Mare Paula o la mestra Cantarrana. Un exercici per a la imaginació en el mateix lloc on passaren els fets.
MAR I CEL
La caminada per l’antic Camí reial ha esdevingut, per art de la paraula, en ruta Mar i cel. El trajecte surt dones de la desembocadura de l’Algar i a dalt a l’Aula didàctica. Pretén mostrar aquest espai natural com la drecera dels rècords d’un temps més dur, la guerra que és retrata en el relat El llamp i la sageta dels rècords. Mar i cel, la casa on Carmelina va passar bona part de la infantesa, construccions defensives i l’arquitectura dels primeres vil·els d’estiueig vuitcentistes, formen part d’aquest itinerari.
MAR I CEL
La caminada per l’antic Camí reial ha esdevingut, per art de la paraula, en ruta Mar i cel. El trajecte surt des de la desembocadura de l’Algar i arriba a l’Aula didàctica. Pretén mostrar aquest espai natural com la drecera dels records d’un temps més dur, la guerra que es retrata en el relat El llamp i la sageta dels records. Mar i cel, la casa on Carmelina va passar bona part de la infantesa, construccions defensives i l’arquitectura de les primeres vil·les d’estiueig vuitcentistes, formen part d’aquest itinerari.
LA CASA DE LA MAR
Pels carrers del nucli antic d’Altea –«el barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Des del Fornet es veu l’Aitana i el Puigcampana»– el nostre alumnat pot seguir l’empremta d’aquella Carmelina xiqueta i de les seues vivències, que desemboquen en la Casa Cervantes, llar de l’avi Francesc Martínez i Martínez, on la fa hereva de tota la Matèria de Bretanya. Trepitjarem els mateixos indrets per a sentir el mateix ambient i conéixer personatges com la Mare Paula o la mestra Cantarrana. Un exercici per a la imaginació en el mateix lloc on passaren els fets.
CARMELINA A L’ESTIL WARHOL
L’art sempre ha mantingut relacions i fusions. És per això que en aquest taller, és pretén el desenvolupament de la creativitat plàstica alhora que és fixa en la memòria dels més menuts la imatge de l’autora. És converteix així en una icona que han adaptat al seu gust i que serà recordada amb major facilitat.
TITELLA DE CARAGOL
Caragol, caragol,
trau les banyes
i ves-te’n al sol.[…]
Amb aquest poemeta-cançó iniciem els més menuts en la poesia i observem fenòmens com la rima i jocs de paraula simples que ells puguen seguir i reproduir. A més, parlem de les funcions de les gallines, que alguns desconeixeran i de les diferents tipus de mares i com tenen cura dels fills. Després de fer la lectura per part dels mestres i memorització d’algunes parts per a l’alumnat. Punxaran i retallaran la forma del caragol per a fer en cartolina una titella amb un palet de fusta.
LES ESTRELLES DE CARMELINA
[…] I les estrelles eren les finestres del cel, per on els àngels ho tafanejaven tot […]
Amb el fragment de la història de la mestra Cantarrana, s’obri el debat de la fantasia i la comparació d’alguns elements de la natura i el paisatge amb altres que ens són quotidians. Coneixeran i realitzaran un mòbil d’estreles.
PERET I MARGALITETA
[…] El que més m’agradava de tot el repertori era el de “Pepet i Margaliteta”. Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu “Hansel und Gretchen” i que el saben tots els xiquets del món. […]
A un dels capítols de Matèria de Bretanya, l’autora relata com la Mare Paula els contava contes i aquell que més li agradava era «Peret i Margaliteta». Després sabria que, com la majoria de contes, tenen diferents versions i equivalents en unes altres cultures (catàleg ATU). L’alumnat serà qui s’encarrega de llegir per als companys la història en diferents versions. Després, trauran les conclusions dels fets narrats i quin és el paper tradicional que s’atribueix als diferents personatges, sobretot els femenins. Es confeccionen titelles que representen els personatges.
SAQUET D’OLOR
[…] pels mateixos olors jo li podia endevinar els passos, i era com si em regalàs, però sense saber que m’ho regalava, argelacs d’Aitana, heura i baldres del barranc del Garroferet, greda del tossal Molar, camamilla i farigola i herba d’amanir olives els vessants de Bèrnia […]
Ens situem en el context del temps i l’Altea de Carmelina per a llegir un text relacionat amb allò que ella tant s’estimava: la natura, muntanyes i serres, la vàlua de les persones, les emocions, el conjunt de tot això i, tan destacable, la importància dels sentits. Llegim el fragment de Matèria de Bretanya on parla de les herbes i els indrets on es recollien. Es repartiran diferents espècies perquè aprenguen a diferenciar-les pels colors, formes, flaire.. Amb elles, elaboraran un saquet d’olor amb barreges diferents.