Soc Carmelina Sánchez-Cutillas i em coneix prou de gent; però com que els coneguts ja estan assabentats de la meua vida i als altres em sembla que no els interessarà massa, pense que no cal haver d’aparellar el meu «curriculum vitae».
Carmelina Sánchez-Cutillas va nàixer a Madrid —i no a Altea o a València com haguera desitjat—, el 23 de juny de 1921 i no al 1927 com va fer creure tota la vida. Potser aquesta era la seua forma particular d’anunciar que va arribar al món just l’any que va arribar a Altea, aquell 1927. A Altea era on vivia un personatge clau per a la seua vida i obra, l’avi matern Francesc Martínez i Martínez, la persona a qui Carmelina estimava més que a ningú i que va determinar el seu amor per la llengua, la història i la literatura.
Ací, a Altea, és on configura l’imaginari d’eixa petita pàtria: «tota la terra encerclada per l’Aitana i per Bèrnia i per Puigcampana, i tot el semicercle de la mar que tremolava entre la ratlla de l’horitzó i la Serra Gelada i el Morro Toix i el Penyal d’Ifac al més lluny.»
Poeta, narradora, historiadora, dona rebel i compromesa que, per la seua excel·lència investigadora i habilitat literària, es converteix en una escriptora de difícil classificació però, per damunt de tot, principal figura de les lletres valencianes del segle XX.
