[…]Les vesprades que plovia
anàvem tota la colla de menuts
a casa la mare Paula,[…]
Ella sempre estava asseguda
a la seua cadira de repòs,
i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà,
que era una estora rodona feta d’espart.
[…]la mare Paula ens contava contes.
El que més m’agradava de tot el repertori era el de «Peret i Margaliteta».
En aquest cas, dirigirem la tasca a l’oralitat i l’etnopoètica. La funció de contar, que tant s’està perdent en un món de l’escriptura, adquireix protagonisme en un intent de dramatització on coneixeran també la tècnica del «kamishibai». Amb la participació activa, transformaran la història per a crear una situació més adequada als valors humans bàsics i a la realitat en què vivim.