SA 6: CARNESTOLTES MAREJAT

1. EL METRÒNOM DIVERTIT.

A l’aula de música de l’escola “Sons del Vent”, hi havia un objecte molt especial damunt del piano: un metrònom antic, de fusta fosca i agulla brillant. Els alumnes de quart de primària el miraven amb curiositat, perquè cada vegada que la mestra el posava en marxa, feia un so molt peculiar: tic-tac, tic-tac, tic-tac…

Però aquell no era un metrònom qualsevol. Quan ningú no el mirava, el metrònom es despertava i començava a parlar! Es deia Tico, i li encantava fer bromes i ensenyar música d’una manera divertida.

Un matí, mentre la mestra preparava les partitures, Tico va començar a moure’s tot sol. Els alumnes van obrir molt els ulls.

—Bon dia, músics! —va dir amb veu alegre—. Hui aprendrem el poder del ritme!

Els xiquets van riure i van començar a picar de mans seguint el seu tic-tac. Però Tico no volia una classe normal. Amb un salt màgic, va fer que tota la classe es convertira en una gran sala de concerts. Els pupitres eren tambors, les cadires sonaven com guitarres i les finestres feien sons de flauta quan bufava el vent.

—El ritme és com el cor de la música —va explicar Tico—. Sense ell, tot seria un embolic!

Per demostrar-ho, va fer que cada alumne tinguera un paper: uns marcaven el compàs amb palmades, altres tocaven instruments de percussió, i alguns feien sons amb la veu. Quan tots van començar a seguir el tic-tacdel metrònom, la música va sonar perfecta, com una orquestra de colors i alegria.

De sobte, Tico va parar el seu moviment i tot va quedar en silenci.

—Ara, escolteu —va dir—. El silenci també forma part de la música. Sense ell, no sabríem quan respirar ni quan començar de nou.

Els alumnes van comprendre que la músicano és només fer soroll, sinó també escoltar, esperar i sentir.

Quan la classe va acabar, Tico va tornar al seu lloc damunt del piano i va fer un últim tic-tac suau, com una rialla.

Des d’aquell dia, cada vegada que la mestra posava en marxa el metrònom, els alumnes somreien. Sabien que, d’alguna manera, Tico els estava ajudant a mantenir el ritme, a escoltar-se entre ells i a gaudir de la música amb el cor.

I així, el metrònom divertit va continuar marcant el compàs de moltes cançons i somnis musicals a l’escola “Sons del Vent”.

2. CANÇÓ: LA BOLANGERA: GRUP AL TALL.

3. ST. VALENTIN.

4. ESTRUCTURA: LIED, CÀNON, ABA.

5. AUDICIÓ ACTIVA: CARNAVAL ANIMALES. CAMILLE SAINT SAENS.

6. INSTRUMENTS DE BATUCADA.

7. CARNESTOLTES.

8. BALL DE MÀSCARES.