SA 3: L´ORQUESTRA INVISIBLE (1R).

1. L´ORQUESTRA MISTERIOSA.

En un poble menut i ple de colors, hi havia una escola molt especial: l’Escola de la Melodia. Allí, cada matí, els xiquets i xiquetes aprenien a escoltar, cantar i tocar instruments. Un dia, la mestra de música, la senyoreta Arpa, va anunciar una gran notícia.

—Xiquets, preparem un concert amb una orquestra de veritat! —va dir amb un somriure.

Els alumnes van obrir molt els ulls. Alguns no sabien què era una orquestra, així que la mestra va començar aexplicar-ho.

—Una orquestra és un grup gran de músics que toquen junts. Cada instrument té un so diferent, però tots junts creen una música meravellosa.

Els instruments de corda

Primer, la mestra va portar una violí.
—Aquest és el violí. Té quatre cordes i es toca amb un arquet. El seu so és suau i pot ser alegre o trist.
Després va mostrar un violoncel.
—Aquest és més gran i té un so més greu, com una veu profunda que abraça la melodia.

Els xiquets van provar de fregar les cordes i van riure quan el so vibrava per tota la classe.

Els instruments de vent

Després, la senyoreta Arpa va traure una flauta travessera.
—Aquest instrument es toca bufant. El seu so és com el cant d’un ocell.
També va ensenyar un clarinet i una trompeta.
—El clarinet sona dolç i la trompeta és brillant i forta, com el sol del matí.

Els alumnes van fer com si bufaren i van imaginar que el vent portava la seua música per tot el poble.

Els instruments de percussió

Finalment, la mestra va mostrar un tambor, un triangle i uns plats.
—Aquests instruments marquen el ritme. Sense ells, la música no podria caminar.
Els xiquets van començar a picar suaument el tambor i a fer sonar el triangle. La classe es va omplir de ritme i alegria.

El gran concert

Després de molts dies d’assaig, va arribar el gran dia. L’orquestra dels somnis estava preparada. Els xiquets es van asseure amb els seus instruments: violins, flautes, tambors i triangles. La mestra va alçar la batuta i… un silenci màgic va omplir la sala.

—Un, dos, tres… comencem! —va dir.

La música va començar a sonar: les cordes feien dansar les notes, el vent les feia volar i la percussió marcava el pas. Tots els sons es van unir com si foren amics que jugaven junts.

Quan van acabar, el públic va aplaudir amb entusiasme. Els xiquets van aprendre que en una orquestra, cada instrument és important, i que la música és més bonica quan tots treballen junts.

Des d’aquell dia, a l’Escola de la Melodia, cada nota que sonava recordava la lliçó més gran: la música és un llenguatge que uneix cors i fa somiar.

2. CANÇÓ DEL RESPECTE.

3. QUALITATS DEL SO.

Joc de contrastos.

https://www.cerebriti.com/juegos-de-musica/qualitats-del-so

4. ESCOLTA ACTIVA: DANZÓN NÚMERO 2.

ALONDRA DE LA PARRA.

5. EL BAILE DE LA CARRASQUILLA.

6. SANTA CECILIA.

7. LA CAIXA XINESA.

El tren xinès.

8. 25N

Déjala que baile: https://youtu.be/yda62tNSLsQ