SA 2: LA DANSA DELS TAMBORS PERDUTS (1R)
- EL CONTE DELS TAMBORS PERDUTS.
FORT I FLUIX.
En un poble menut envoltat de muntanyes i camps de flors, hi havia una escola molt especial: l’Escola de la Música Alegre. Cada matí, els xiquets i xiquetes entraven amb els seus instruments a la mà i un gran somriurea la cara. Però un dia, alguna cosa estranya va passar: el tambor gran de la classe de música havia desaparegut.
La mestra, la senyoreta Dolça, va mirar per tot arreu. Sense el tambor, no podien començar la dansa del so, una activitat on aprenien les qualitats del so: el to, la durada, la intensitat i el timbre.
—Xiquets, hem de trobar el tambor perdut! —va dir la mestra amb entusiasme—. Però per fer-ho, haurem d’escoltar amb molta atenció.
Els alumnes van eixir al pati i van començar a escoltar. Primer, van sentir el so agut d’un ocell que cantava dalt d’un arbre.
—Això és un so amb un to alt! —va dir Pau.
Després, van sentir el so greu del vent bufant entre els arbres.
—Aquest és un so amb un to baix! —va afegir Laia.
Van continuar caminant fins al riu. Allí van escoltar el so suau de l’aigua corrent i, de sobte, el so fort d’una granota que saltava a l’aigua.
—Això ens ensenya la intensitat del so! —va dir la mestra Dolça—. Alguns sons són forts i altres, suaus.
Més endavant, van trobar un llenyataire picant un tronc amb el martell. Toc, toc, toc!
—Aquest so és curt i repetitiu —va observar Arnau—.
—Sí, i el del riu és llarg i continu —va respondre la mestra—. Així aprenem la durada dels sons.
Quan ja estaven a punt de rendir-se, van sentir un so especial, profund i alegre, que venia del bosc.
—És el nostre tambor! —va cridar Laia.
Van seguir el so fins a trobar el tambor al costat d’un grup d’esquirols que jugaven amb ell. Els animals colpejaven el tambor amb branquetes, creant un ritme divertit.
—Escolteu! —va dir la mestra—. Cada instrument té un timbre diferent. El tambor sona distint de la flauta o del triangle.
Els xiquets van riure i van començar a tocar amb els esquirols. Van fer una gran roda i van ballar la dansa del tambor perdut, ara retrobat. Cada colp, cada so, cada moviment tenia una qualitat diferent, i tots junts formaven una melodia plena d’alegria.
Des d’aquell dia, a l’Escola de la Música Alegre, cada vegada que feien la dansa, recordaven que el món està ple de sons meravellosos: forts i suaus, llargs i curts, aguts i greus, cadascun amb el seu propi timbre.
I així, el tambor perdut es va convertir en el cor de totes les cançons del poble.
2. FESTIVITATS:
EL TIO DE LA PORRA
9 OCTUBRE.
LA PULSACIÓ
3. LA TARDOR.
4. AUDICIÓ ACTIVA: LA MÀQUINA D´ESCRIURE. ODS 04.
LEROY ANDERSON:
MUSICOGRAMA:https://youtu.be/g6N2AJDH7-M
5. BOMBO I CAIXA.
Recordem els instruments musicals de Bombo i Caixa.
6. DANSA SORPRESA.
3 JOCS:
7. HALLOWEEN: LULI PAMPIN. PIPI CALABAZA.
8. DANSA MACABRA: MUSICOGRAMA INSTRUMENTOS DE PERCUSIÓN.
Anterior 