JAZZ (6É)

QUÈ ÉS?

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d´Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, ragtime) amb instrumentació rítmica, genuina de la banda de carrer.

CARACTERÍSTIQUES:

1. La improvisació: s´acompanya d´una progressió d´acords d´una composició original que es repeteix.
2. Els instruments imiten els estils vocals negres ( arrossegant una nota i una altra).
3. Les lleugeres variacions de to , creen un efecte desafinat amb efectes sonors (grunyits i gemecs).
4. Ritmes que es caracteritzen per l´acte constant d´incloure síncopes en el text musical ( els accents apareixen en moments inesperats del compàs).
5. Utilitzen el “swing”: un pols rítmic únic del jazz que es manifesta en les complexes relacions entre notes llargues i breus.
6. Les partitures escrites, si existeixen, es fan servir només com a guies de l´estructura dins la qual es desenvolupa la pròpia improvisació.
7. La instrumentació típica comença amb una secció rítmica, formada pel piano, el contrabaix, la bateria i la guitarra, opcionalment es poden afegir instruments de vent.
8. El jazz es basa en l´adaptació d´infinites melodies a algunes progressions de determinants acords.

BIG BANDS

Durant la dècada de 1920 hi va haver grups de jazz que van començar a tocar seguint el model de les bandes de ball de societat, formant les anomenades BIG BANDS.

Una Big Band és una agrupació musical pròpia de la música de Jazz, que es va popularitzar en l´època daurada del Swing (1930-1940). Està composada per 15 musics i conté saxos, trompetes, trombos, piano, contrabaix i bateria.

INSTRUMENTS:

Trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo, plats, saxo i contrabaix.

COMPOSITORS/ERES:

Louis Amstrong, Eddie Condon, Gene Krupa, James P. Johnson.

EXEMPLES: