FLAMENC (6É)

GÈNERES MUSICALS

11 de desembre de 2025

QUÈ ÉS?

El flamenc és un gènere de música i dansa del segle XVIII, que té com a base la música i la dansa andalusa, en la creació i desenvolupament del qual van tenir un paper fonamental els individus de l´ètnia gitana.

El flamenc no va nèixer espontàniemant, sinó que es va generar a partir del folklore popular, on eren abundants els antics “romances juglarescos·”

La música n’és una part molt important, tant en les seves celebracions com en la seva manera de viure. Tot el que necessiten per començar a fer música, és una veu i ritme, que sempre s’hi pot afegir amb les mans i els peus. Per aquesta raó, en les formes més primitives del flamenc no es necessiten més instruments que els que proporciona el cos humà. En la música gitana sempre han estat importants tant la improvisació com el virtuosisme.

Els gitanos van trobar a Andalusia el lloc perfecte per a desenvolupar la seva musicalitat, ja que aquesta regió gaudia d’un impressionant auge cultural, artístic i científic. Aquest fet es devia a quasi vuit-cents anys de barreja de cultures àrabs, jueves i cristianes. La falta de documentació escrita sobre els primers temps del flamenc es produeix perquè aquest es va generar i desenvolupar en un ambient de secular ignorància i sota el regnat de la pobresa més sublim, circumstàncies, aquestes, que no van permetre als primers flamencs deixar testimoni de la seva pròpia experiència; de fet, la imatge que devien donar les primeres escenes flamenques no van motivar els intel·lectuals de l’època per a plasmar-les en els seus escrits.

Així doncs, el flamenc no era considerat llavors com un art, sinó com tot el contrari. En realitat, les poques mencions per part d’alguns intel·lectuals de què es disposa, són en sentit pejoratiu. La primera transcripció a partitura d’una peça flamenca es troba dins de l’òpera “La màscara afortunada” de Neri (Italia, segle XVIII) .Podem dir que a finals del segle xix el flamenc ja havia establert les seves formes tal com es coneixen avui, malgrat que és una música que no ha deixat d’evolucionar des dels seus orígens i que segueix viva i canviant.

CARACTERÍSTIQUES:

Té influències moriques, gitanes, africanes, americanes i d´altres.
“El cante, el toque i el baile” són les principals facetes del flamenc.
Els diferentes estils flamencs s´anomenen “palos”·
El 16 de novembre de 2010 el flamenc va ser declarat “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat” per la Unesco.
Els principals centres i famílies flamenques es troben en els nuclis de les ciutats flamences: Alcalà, Utrera, Jerez de la Frontera i Sevilla. A Catalunya han existit figures molt rellevants com la bailaora Carmen Amaya.