SA 4: LA SIMFONIA DELS DESITJOS NADALENCS
- EL GOSPEL I EL COR.
En la seva definició més popular, es coneix com a góspel la música religiosa nord-americana que va sorgir dels centenars d’esglésies pentecostals, protestants evangèliques afroamericanes al segle XIX i que es va fer molt popular durant la dècada de 1930. Més generalment, també sol incloure’s la música religiosa composta i cantada per cantants cristians del sud, independentment de la seva ètnia. Els cors de góspel tenen un màxim de 30 cantants. La música góspel, a diferència dels himnes cristians, és de caràcter lleuger pel que fa a música. La paraula gospel es deriva del vocable anglosaxó godspell (literalment, «paraula de Déu»), el qual s’empra per referir-se als evangelis. A aquesta forma de cantar se la va denominar d’aquesta manera perquè era un cant evangèlic per convidar les persones cap a Déu. Les lletres solen reflectir els valors de la vida cristiana.
2. NADALES DEL MÓN.
3. NADALA
ESTES FESTES DE NADAL.
TODO ES POSIBLE EN NAVIDAD.
4. AUDICIÓ ACTIVA: DESEMBRE: FANNY MENDELSSOHN.
FANNY MENDELSSOHN
Fanny Cäcilie Mendelssohn (Hamburg, 14 de novembre de 1805-Berlín, 14 de maig de 1847), també coneguda com Fanny Mendelssohn Bartholdy i, per matrimoni, Fanny Mendelssohn Hensel, va ser una compositora i pianista del Romanticisme primerenc. Les seves composicions inclouen un trio per a piano, un quartet per a piano, una obertura orquestral, quatre cantates, més de 125 peces per a piano i més de 250 lieder, la majoria dels quals es van publicar pòstumament. Tot i que va ser lloada per la seva destresa tocant el piano, rarament va oferir concerts en públic.
5. INSTRUMENTS DE NADAL.
FLAUTA: NOTES RE AGUT I MI AGUT.
6. SUITE, CONCERT I SONATA.
La suite és una forma musical que consisteix en una sèrie de danses, generalment agrupades per afinïtat o tonalitat. Es caracteritza per la seva estructura de danses i solen començar amb un preludi o obertura. La sonata és una peça musical que pot ser interpretada per un sol instrument amb acompanyament de piano o per un grup de músics. Es divideix en quatre moviments i es caracteritza per la seva estructura d’exposició, desenvolupament i recapitulació. D’altra banda, el concert és una forma musical que consisteix en una peça en diversos moviments, on un o diversos solistes dialoguen amb una orquestra. Sol tenir tres moviments i es caracteritza pel seu virtuosisme instrumental.
7. RITMES SÍNCOPATS I POLIRRÍTMIES.
Els ritmes sincopats i les polirítmies són recursos fonamentals en la música que afegeixen complexitat i dinamisme a les composicions. La síncopa, per exemple, crea un contrast entre els temps forts i febles, mentre que la polirítmia superposa dos o més ritmes diferents en un mateix compàs, creant un efecte intrigant i sovint hipnòtic. Tots dos s’utilitzen en una varietat de gèneres musicals, des de la música clàssica fins al rock progressiu, i són essencials per a l’expressió rítmica de les obres musicals.
8. REPTE FINAL: FESTIVAL DE NADAL.
Anterior 