Walter Benjamin: el pensador de les ruïnes i de l’aura

Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940) és un dels intel·lectuals més singulars i influents del segle XX. Nascut a Berlín en una família jueva assimilada i acomodada, va créixer en un ambient cultivat però va viure sempre amb una sensació de no pertànyer del tot a cap lloc. Filòsof, crític literari, assagista i traductor, la seua obra es mou entre la filosofia, la literatura, la història de l’art i la crítica de la modernitat. Mai va aconseguir una plaça acadèmica estable i va viure gran part de la seua vida com a escriptor independent, sovint precari.

Després de doctorar-se a Suïssa amb un treball sobre el romanticisme alemany, va intentar aconseguir la habilitació a Frankfurt amb L’origen del drama barroc alemany (1928), un llibre dens i innovador que la universitat va rebutjar. A partir d’aleshores va escriure assajos brillants sobre Kafka, Baudelaire, Proust, el teatre èpic de Brecht o la infància a Berlín. La seua mirada era la d’un col·leccionista de fragments: citacions, imatges, restes d’una cultura que s’esfondrava.

Les seues obres més conegudes són L’obra d’art a l’època de la seua reproductibilitat tècnica (1935-36), on analitza com la fotografia i el cinema destrueixen l’“aura” de l’obra única i obren possibilitats polítiques noves; i el projecte inacabat dels Passatges (Das Passagen-Werk), una enorme arqueologia de París del segle XIX a través de les galeries comercials, les mercaderies i la figura del flâneur. Les seues Tesis sobre el concepte d’història (1940), escrites just abans de morir, són un dels textos més potents i tràgics contra la idea de progrés i a favor d’una memòria dels vençuts.

El 1933, amb l’arribada del nazisme, va fugir de Berlín i es va instal·lar a París. Allí va continuar escrivint en condicions cada vegada més difícils. L’estiu de 1940, quan les tropes alemanyes ocupaven França, va intentar passar a Espanya per arribar als Estats Units. A Portbou, el 26 de setembre, temerós de ser entregat a la Gestapo, es va suïcidar amb una sobredosi de morfina. Tenia 48 anys. Molts dels seus manuscrits van ser salvats per amics com Georges Bataille.

El que fa gran Walter Benjamin no és només la profunditat dels seus arguments, sinó la seua capacitat per llegir el present a través de les restes del passat. Els seus textos estan plens de fragments, citacions i imatges que il·luminen de sobte el que estava amagat. En un temps d’imatges reproduïdes sense parar, de ciutats transformades i de memòries en perill, la seua veu continua sent una de les més necessàries.