L’Àngel de Budapest

En plena Segona Guerra Mundial, mentre l’horror de l’Holocaust s’estenia per Europa, un jove diplomàtic espanyol va escriure una de les pàgines més humanes del segle XX. El seu nom era Ángel Sanz Briz (Saragossa, 1910 – Roma, 1980), conegut arreu com l’Àngel de Budapest.

L’any 1944, Sanz Briz era el primer secretari i després encarregat de negocis de la legació espanyola a Budapest, Hongria. En aquell moment, els nazis i els seus col·laboradors hongaresos (els creuats de la fletxa) havien iniciat la deportació massiva de jueus cap als camps d’extermini. Centenars de milers de persones eren enviades a Auschwitz en trens de la mort. Davant d’esta barbàrie, Sanz Briz no va quedar impassible.

Amb l’aprovació inicial del govern de Franco (que mantenia una posició ambigua respecte als jueus), però actuant cada vegada més per iniciativa pròpia, el diplomàtic va començar a emetre passaports i cartes de protecció espanyoles. Argumentava que molts jueus hongaresos tenien suposats orígens sefardites i, per tant, podien acollir-se a la protecció de la nació espanyola. Va llogar diversos edificis a Budapest que va declarar “territori espanyol” i hi va allotjar centenars de persones. Amb l’ajuda dels seus col·laboradors i, posteriorment, de l’italià Giorgio Perlasca (qui es va fer passar per cònsol espanyol quan Sanz Briz va haver de marxar), van aconseguir salvar més de 5.200 vides.

La seua tasca no va ser senzilla. Treballava en condicions extremes, amb la Gestapo vigilant i sota la constant amenaça dels nazis. Malgrat això, va mantenir la seua missió humanitària fins al desembre de 1944, quan va ser evacuat. Perlasca va continuar la labor fins a l’alliberament de Budapest per les tropes soviètiques.

Després de la guerra, Sanz Briz va continuar la seua carrera diplomàtica amb discreció. No va presumir mai de les seues gestes i la seua família va trigar anys a conèixer tota la magnitud del que havia fet. No obstant això, els supervivents i les organitzacions jueves no el van oblidar. En 1966, Yad Vashem (l’Institut Internacional per a la Memòria de l’Holocaust) el va declarar Just entre les Nacions, el màxim reconeixement a qui va arriscar la vida per salvar jueus.

La seua figura ha sigut portada al cinema i la televisió, com en la sèrie El ángel de Budapest (2011), i llibres com La llista de Sanz Briz han contribuït a difondre la seua història. Hui, el seu exemple recorda que, fins i tot en els moments més foscos de la humanitat, hi ha persones capaces d’actuar amb coratge i dignitat.

Ángel Sanz Briz, l’Àngel de Budapest, no sols va salvar vides: va salvar l’honor d’una generació i ens recorda que la diplomàcia pot, i deu, estar al servei de la humanitat. Un heroi valencià-espanyol que mereix ser conegut i homenatjat per sempre.