Els dofins

El dofí és un mamífer aquàtic que mesura aproximadament dos metres de llarg. Té el cos esvelt i allargat, en forma de fus. El cap és petit i acaba en un musell allargat que recorda un bec. A la mandíbula presenta entre 80 i 90 dents petites. Els ulls, envoltats per una línia fosca, tenen la pupil·la en forma de cor.

A cada costat del cap hi ha les obertures auriculars. Els dofins emeten una gran varietat de sons característics que utilitzen per comunicar-se entre ells. Disposen de quatre aletes: la dorsal, punxeguda i relativament petita; les pectorals, més amples que llargues; i l’aleta caudal, que és la més gran i la que els permet impulsar-se. La seva alimentació es basa principalment en peixos.

Classes de dofins

Existeixen moltes espècies de dofins, però segons el seu hàbitat podem classificar-los en dos grans grups: els dofins marins i els dofins fluvials.

Els dofins marins viuen al mar. Presenten una coloració negre blavosa a la part superior del cos, mentre que els laterals i la zona inferior són més clars o blanquinosos. Són animals socials que viuen i cacen en grup. Les femelles tenen una sola cria cada dos o tres anys, ja que el període de lactància dura entre un any i mig i dos anys. Quan arriben als cinc o sis anys, els dofins es consideren adults i poden formar la seva pròpia família.
Les principals amenaces que afronten en el medi marí són les xarxes de pesca, la contaminació de les aigües i el soroll produït per les embarcacions.

Els dofins fluvials, en canvi, tenen una coloració més clara. Han perdut gairebé completament el sentit de la vista i només poden distingir la llum del dia de la foscor de la nit. Aquesta adaptació es deu al fang present a les desembocadures dels rius on habiten.