TDAH
TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT
El Trastorn per Dèficit d’Atenció am Hiperactivitat és un desordre en el desenvolupament de l’atenció, control de la impulsivitat i la conducta que apareixen de forma primerenca i són significativament cròniques per naturalesa (Barkley, 2003).
El diagnòstic de TDAH ha augmentat considerablement en els últims anys Hi ha molta controversia sobre les causes d’este augment. Hi ha teories que diuen que la societat actual ha canviat i per tant els cervell dels nostres alumnes és digital, i funciona a una velocitat massa ràpida com per a seguir una classe més tradicional. Però, per altra banda l’actual Manual Diagnòstic, el DSM V abarca un espectre més ample que els anteriors manuals a l’hora de fer diagnòstics, introduint segons els seus criteris un nombre més gran d’alumnes dins de les patologies descrites.
El següent video parla del pensament divergent dels nostres alumnes, i proposa canvis en els sistemes escolars (en este cas d’Estats Units) per a que l’escola puga atendre correctament als alumnes actuals.
El que està clar és que en totes les escoles hi ha un nombre d’alumnat que té sèries dificultats per a adaptar la seua conducta a la dinàmica escolar, ino és perquè no vulga atendre i comportar-se com marquen les normes de l’escola, sinò perquè no pot controlar la seua atenció i la seua conducta.
Com en totes les conductes humanes, l’atenció, impulsivitat i hiperactivitat segueix una curva de normalitat, havent molts xiquets que es situen al mig de la curva, altres que tenen conductes més tendents a una part de la curva o altra, i altres que están als extrems. Els xiquets que estan a l’extrem superior són els que realment pateixen TDAH.
. PASSIU TRANQUIL NOMAL INQUIET HIPERACTIU
Per a diagnosticar a un xiquet per TDAH s’han de complir els criteris diagnòstics del DSM V, i entre ells estan: que les conductes es manifesten en més d’un àmbit (escola-família) i que les conductes siguen desadaptatives per a la vida.
Encara que hi ha evidències científiques de les diferències que hi ha entre el funcionament del cervell d’un xiquet amb TDAH i un xiquet sense la patologia, a l’hora de diagnòsticar habitualment ens basem en qüestionaris de conducta, proves d’atenció i observació directa.
També està clar que l’alumnat amb TDAH tindrà moltes dificultats per a adaptar-se a les dinàmiques de la classe, per les dificultats per a controlar la seua conducta i impulsivitat, i moltes dificultats per a aprendre per les dificultats atencionals.
A continuació adjunto diferents orientacions per a treballar amb alumnes amb TDAH. Però que són vàlides per a treballar en tot l’alumnat.
També es pot trobar molta informació sobre el TDAH a les pàgines web de les associacions, com per exemple:
www.apnadah.org/web2/pag00.php
Anterior 
