Adreçat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, aquest taller didàctic mostra una visió general sobre la relació de Joan Fuster amb la poesia des de perspectives diferents i alhora complementàries: com a poeta, principalment, però també com a historiador de la literatura i com a assagista que va reflexionar i teoritzar en diversos escrits sobre la seua concepció del gènere poètic. A partir d’aquest plantejament inicial, l’alumnat realitzarà una activitat pràctica a partir d’una tria de poemes de Joan Fuster amb la finalitat d’organitzar un recital conjunt i una posada en comú posterior en què verbalitzen les impressions derivades de la lectura de les composicions poètiques recitades.
Aquest taller didàctic mostra una visió general sobre la presència del paisatge valencià en l’obra literària de Joan Fuster, amb una atenció especial al llibre L’Albufera de València. L’alumnat treballarà els principals aspectes que Fuster tractà en aquest assaig, a més de realitzar –mitjançant les tècniques artístiques del gravat, la transferència, l’estampació i l’enquadernació– una simulació d’un llibre de bibliòfil. Fitxa del recurs
A partir del Bestiari, Quadern de zoologia, el llibre inèdit i pòstum Joan Fuster publicat el 2005, l’alumnat combinarà el treball de diversos aspectes artístics i literaris, basant-se en l’exemple del Bestiari. Així, realitzarà una pàgina d’un bestiari que combinarà aforismes i imatges diverses d’animals.
ESO i Batxillerat Aquest taller didàctic ofereix una aproximació als escriptors més rellevants del Segle d’Or valencià –Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella– a través dels principals estudis que Joan Fuster els va dedicar. A més d’incidir en la visió que Fuster tenia de la vida i de l’obra d’aquests escriptors, l’alumnat completarà el taller amb la realització d’una composició d’imatges i texts dels autors citats, similar a la pàgina d’un llibre de l’època. Fitxa del recurs
ESO i Batxillerat L’alumnat prendrà consciència del fet comunicatiu com a intercanvi d’informació entre les persones i les diferents formes de concretar-lo a través de l’escriptura. En aquest sentit, coneixerà la importància de la correspondència epistolar de Joan Fuster en la seua vida i obra, i també en la consolidació del circuit literari català de la segona meitat del segle XX. A més, aprendrà i estudiarà comparativament l’evolució comunicativa des dels escrits tradicionals (carta, postal i telegrama) fins a les formes digitals i tecnològiques més novedoses (correu electrònic, Instagram i whatsapp). Finalment, elaborarà una postal que haurà de lliurar a un destinatari seguint uns passos establerts. Fitxa del recurs
ESO i Batxillerat L’alumnat prendrà consciència de l’interés de Joan Fuster per l’art a partir de les peces exposades al Museu, posant atenció especial en les caricatures i retrats que han fet sobre ell diversos artistes plàstics. Paral·lelament, analitzarà aforismes fusterians referens a la lectura i, en darrer terme, confeccionarà la portada d’un períodic combinant caricatures de Joan Fuster realitzades per Andreu Alfaro amb els aforismes treballats prèviament. Fitxa del recurs
Primària/1r-2n ESO L’alumnat coneixerà el funcionament d’una màquina d’escriure, que fou la principal eina tecnològica de què disposaven els escriptors abans de la irrupció dels ordinadors. A més, experimentarà la sensació d’escriure a màquina, observarà documents mecanoscrits originals de Joan Fuster i construirà la maqueta d’una màquina d’escriure a escala reduida. Per últim, inserirà un aforisme fusterià sobre la lectura. Fitxa del recurs
(Primària) L’alumnat s’acostarà a la figura de Joan Fuster a través d’un dels pocs textos que vaescriure per a infants, Abans que el sol no creme… Es tracta d’un conte narratiu i explicatiu alvoltant del conreu, comercialització i consum de l’arròs, un producte alimentari fonamentaltant a Sueca com a la resta dels pobles i ciutats valencianes. Fitxa del recurs
