HISTÒRIA
L’institut Montdúver va ser creat per decret de la Generalitat de 24 de desembre de 1997, fins a aquest any, els alumnat de Xeraco i Xeresa anaven a cursar els estudis de Secundària a altres localitats com Tavernes i Gandia. En un principi l’IES Montdúver va ser creat com a centre de Secundària solament, encara que amb el pas del temps es va veure la necessitat d’ampliar la base d’estudis al Batxillerat, la qual cosa es va aconseguir l’any 2008.
El nom del centre fa referència al massís muntanyós Montdúver situat en els termes de Xeraco i Xeresa. El seu cim té 841 metres d’altura, fet que fa que es puga veure des de pràcticament tots els llocs de la comarca. S’erigeix sobre els dos pobles que li nodreixen l’alumnat al centre. Segons Sanchis Guarner és un dels pics més emblemàtics del nostre territori, el qual és una senya d’identitat per al nostre centre. Joan Coromines ens recorda la cobla popular “Quan el Montdúver porta capell, pica espart i fes cordell”. Nega que tinga arrels aràbigues i diu que podria ser un nom preromà. De les sis teories proposades s’hi decanta per la segona que ell explica, on mont Túber seria: muntanya voluminosa, bonyeguda.
ENTORN FÍSIC
L’IES Montdúver és un centre que es troba en la població de Xeraco, a la comarca de la Safor de la província de València. És un centre que agrupa l’alumnat d’aquesta població i també de la pròxima Xeresa. Entre les dues poblacions hi ha un total de prop d’uns 8.000 habitants (5720 Xeraco i 2197 Xeresa).
El terme municipal de Xeraco té una extensió de 20,2 quilòmetres quadrats. La geografia de Xeraco és diversa, ens trobem amb platja, muntanya, marjal i una àmplia superfície agrària. Una de les característiques més importants de Xeraco és la seua extensa platja, amb una franja d’arena de 3 quilòmetres de longitud i guardonada des de 1988 amb la Bandera Blava europea.
CONTEXT SOCIOECONÒMIC
Els dos municipis mantenen una activitat econòmica relacionada amb un fort sector comercial agrari, on destaquen diversos magatzems de grans dimensions. Al mateix temps, el sector industrial s’ha desenvolupat sobre manera, gràcies als dos polígons industrials de cada poble, i per culminar aquesta síntesi econòmica, no ens podem oblidar del sector turístic, que malgrat la seua estacionalitat és un motor econòmic. En general, i a pesar de l’impacte del covid-19 en tot arreu, es pot considerar que el nivell socioeconòmic d’ambdues localitats és mig-alt. Per altra banda, el nivell de participació en associacions de tipus cultural i esportiu és elevat pel que respecta a la música i al futbol, la resta és minoritària.
Tant Xeraco com Xeresa són localitats valencianoparlants en la seua totalitat si excloem algunes famílies immigrants. La llengua de comunicació familiar és fonamentalment el valencià, motiu pel qual s’opta pel valencià com a llengua vehicular en la vida del centre en tots els nivells. Segons el nostre PEC, el valencià és la llengua d’instrucció-aprenentatge i d’ús administratiu, per la qual cosa adequa tots els seus mitjans i recursos per tal que el valencià siga la llengua de comunicació en aquests àmbits.
També ens agradaria assenyalar que el nostre context i entorn estan mútuament influenciats per la col·laboració que disposa el centre amb l’ajuntament de Xeraco, ja que ens apropa a una gran varietat de contextos, a través de diferents convenis, per exemple amb la regidoria de joventut a través de diferents programes, o la d’esports o cultura cedint espais com es comenta en el següent apartat.
INSTAL·LACIONS
El centre educatiu a nivell estructural és rectangular i té una superfície de 6.347 metres quadrats. La planta baixa conté les dependències administratives, el gimnàs i algunes aules específiques com la de Tecnologia, mentre que en la primera i segona planta es disposen la resta d’aules. El cos edificat s’estructura en dues branques paral·leles que determinen entre si una àrea lliure interior a l’edifici que té una rampa que puja fins al primer pis. A més a més, en la zona exterior hi ha alguns espais diferenciats, com per exemple la pista poliesportiva, una zona amb taules i arbres, una zona coberta i la zona d’aparcament.
També en determinades ocasions i a través d’un conveni de col·laboració fem ús d’instal·lacions municipals com el poliesportiu, la biblioteca o la casa de la cultura. El fet de ser l’únic centre de secundària del poble implica que hi ha una bona relació amb les organitzacions externes.
EL CENTRE
L’institut imparteix ESO i Batxillerat actualment amb un total de 19 unitats, 4 per a cadascun dels grups d’ESO incloent en 3r el PMAR i en 4rt el PR4, i tres grups de Batxillerat, dos de primer (humanístic-social i científic) i un de segon de Batxillerat mixt.
La llengua vehicular d’aquesta zona és el valencià, fins i tot els immigrants han adoptat aquesta llengua com a pròpia en molts casos, produint-se així una total integració. Podem dir que, en aquesta comarca la gent pensa i viu en valencià i per tant, al nostre centre el seu ús ha estat totalment normalitzat des dels seus inicis.
PERSONES
Tots els alumnat provenen dels dos centres públics de Primària que existeixen en les dues poblacions, el Joanot Martorell a Xeraco i el Sant Antoni de Pàdua a Xeresa. En algun moment determinat han cursat estudis en el nostre centre alguns estudiants de localitats pròximes, però que hui dia aquest fet no existeix. El total de l’alumnat en el centre és de 354. Aquest alumnat prové de classes mitjanes treballadores, ha estat sempre bastant homogeni, el 8% és estranger i la majoria provenen dels països de l’Est, del Magreb i de Sud-amèrica.
D’altra banda, el centre disposa de 52 professors: 27 definitius, 17 interins i comissió, mentre que 8 són de jornada parcial o compartida. Per tant, es tracta d’una plantilla poc estable i amb certes dificultats per a mantindre programes de llarga durada, ja que cada curs escolar pràcticament es renova el 50% del professorat.