El projecte europeu d’investigació INCLUD-ED (2006-2011) va identificar i analitzar una sèrie d’Actuacions Educatives d’Èxit que representen pràctiques inclusives caracteritzades per reorganitzar els recursos existents en el centre educatiu i la comunitat per a impulsar la millora acadèmica de tot l’alumnat. Les AEE es caracteritzen per:
- Contribueixen a millorar l’aprenentatge, la solidaritat i la convivència entre els participants.
- Són universals, ja que manifesten aspectes comuns quan són aplicables en contextos diferents.
- Són transferibles a diferents contextos i nivells d’educació, amb molt bons resultats.
El concepte d’aprenentatge en què es basen les actuacions educatives d’èxit és l’aprenentatge dialògic. Des d’aquesta perspectiva de l’aprenentatge, basada en una concepció comunicativa, s’entén que les persones aprenem a partir de les interaccions amb altres persones.
«L’aprenentatge dialògic es produeix en interaccions que augmenten l’aprenentatge instrumental, afavoreixen la creació de sentit personal i social, estan guiades per principis solidaris i en les quals la igualtat i la diferència són valors compatibles i mútuament enriquidors»
En Aubert, A., Fletxa, A., García, C., Fletxa, R. i Racionero, S. (2008). Aprenentatge Dialògic en la Societat de la informació. Barcelona: Hipatia Editorial.
Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:
1.- Diàleg igualitari: Es produeix un diàleg igualitari quan respecten totes les aportacions en funció de la validesa dels seus arguments, no de la posició de poder, sense intentar imposar cap punt de vista.
2.- Intel·ligència cultural: Totes les persones tenim intel·ligència cultural pel poder de les nostres experiències. Com diu Habermas (1984) tots i totes podem contribuir a construir coneixement, independentment de la seua formació acadèmica. La intel·ligència cultural demostra que tots podem participar en un diàleg igualitari i al llarg de la vida.
3.- Transformació: Mitjançant el diàleg es donen transformacions igualitàrie sentre totes les persones que participen. Aquesta transformació ens fa capaços de poder aprendre més i així canviar el concepte que podíem tindre abans de nosaltres mateixos/es.
4.- Dimensió instrumental de l’educació: L’aprenentatge instrumental s’intensifica quan es donen interaccions basades en el diàleg igualitari. A més, el diàleg i la reflexió fomenten el desenvolupament de la capacitat de processament i selecció de la informació.
5.- Creació de sentit: Promovent la comunicació de tu a tu entre les persones i facilitant la seua participació en la presa de decisions que les afecten partint d’interaccions de validesa, es facilita una “autocreació” de sentit.
6.- Solidaritat: L’educació ha de treballar clarament a favor de la solidaritat, creant i oferint espais oberts a totes les persones, sense barreres.
7.- Igualtat de diferències: Es vol mantindre i desenvolupar les pròpies visions del món. El diàleg potencia, en lloc d’anular, la reflexió de cada persona. “Quan la diferència es planteja aïllada de la igualtat, genera desigualtats” (Flecha, 1997).
