El CEE Albanta-Sagunt és un centre comarcal
La zona d’influència per a la matriculació de l’alumnat és la següent:
|
Comarca de l'Alt Palància: Altura, Azuebar, Bejis, Castellnovo, Caudiel, Geldo, Navajas, Sogorb, Soneja, Sot de Ferrer, Viver, Xerica. |
Comarca de l'Horta Nord: Albuixec, El Puig de Santa Maria, Foios, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Montcada, Museros, Pobla de Farnals, Puçol, Rafelbunyol, Vinalesa. | Comarca del Camp de Morvedre: Albalat dels Tarongers, Alfara d'Algímia, Algar del Palància, Algímia d'Alfara, Benavites, Benifairó, Canet d'En Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart, Quartell, Sagunt, Segart, Torres-Torres |
Alumnat escolaritzat en règim ordinari:
 |
Tots/es els/les alumnes del centre presenten
necessitats educatives especials que en major o menor mesura els dificulta la
seua adaptació, presentant trastorns neurològics, sensorials, psíquics, i físics
de caràcter permanent. Aquests trastorns van associats a problemes de salut,
limitacions cognoscitives i alteracions de la conducta. |
|
Així la nostra població està composta per alumnat que prèvia
avaluació psicopedagògica i dictamen d'escolarització, no poden seguir un currículum ordinari,
per la qual cosa en necessiten adaptacions curriculars molt significatives i als que en els
centres ordinaris, no se'ls pot donar una resposta educativa ajustada i de qualitat a aquest
tipus d'alumnat, ja que en la majoria dels casos no hi compten amb els recursos personals i
materials necessaris. |
 |
 |
Amb caràcter general l'alumnat s'agruparà en cicles determinats per l'edat: Infantil, Primària, Secundària i TVA.
|
Serveis complementaris: Menjador i Transport
|
El nostre centre disposa de dos serveis complementaris, el menjador i el transport. Ambdós són activitats sense ànim de lucre, tal com marca la normativa de l’escola pública. Són activitats que se n’ixen d’allò més estrictament acadèmic, sobre tot el menjador. Donen cabuda a experiències i altres situacions d’aprenentatge. Tenen com a finalitat complementar el servei educatiu que es realitza en el centre o de facilitar el mateix. Actualment estan organitzats per empreses exteriors al centre sota la supervisió del Consell Escolar i l’Equip Directiu del centre, que hi han de vetllar pel compliment de les normes de sanitat i higiene passant per l’aprovació dels menús, el pressupost i les activitats. El menjador té una duració d’una hora i mitja i està compost per una part de menjar i una altra d’oci. El transport té una duració d’una hora, com a molt, abans de l’entrada de l’alumnat al centre i una altra hora després de l’eixida a la vesprada de l’alumnat. |
 |
|
El camí cap a l'educació inclusiva ha suposat la necessària transformació dels centres específics d'educació especial en Centre de recursos, reorientant els seus serveis i coneixement experts cap a actuacions de col·laboracions amb l'entorn. Per tant, hui en dia, els centres d'educació especial han de considerar-se com un actiu i un recurs per aconseguir una educació inclusiva. Aquest camí de construcció de xarxes de col·laboració amb l'entorn des del Centre d'Educació Especial Abanta es va iniciar fa vint-i-cinc anys, fent una aposta ferma en aquest sentit. Ara bé, no és fins a la RESOLUCIÓ de 31 juliol de 2020, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es regula, amb caràcter experimental l'organització dels Centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat Valenciana com a centres de recursos, quan ja es dóna una organització i una estructuració a aquesta tasca. Prenent com a referència la normativa, podem estructurar els serveis amb els quals donarà suport el centre de recursos amb relació a tres grans blocs d'intervenció: a) Serveis b) Serveis educatius c) Serveis d'assessorament. |
|