Qui som?
El C.E.I.P Luis Vives està situat en el municipi de Xilxes a la província de Castelló (Comunitat Valenciana). Situat a la comarca de la Plana Baixa, segons les dades publicades per l’INE l’any 2023, el nombre d’habitants a Xilxes/Chilches és de 2.981. El terme municipal de Xilxes també compta amb un nucli poblacional a la Platja de Xilxes. És l’únic centre d’educació infantil i primària, tant públic com privat, que hi ha a la localitat. L’any 2004 el col·legi va ser objecte d’una completa remodelació que va donar lloc a l’aparició d’un edifici modern i funcional que és en el que s’ha convertit en l’actualitat. El pavelló d’educació infantil, també de recent construcció, és l’única estructura que es conserva de l’antic col·legi.
Es tracta sense cap dubte d’un edifici de disseny avantguardista i novedós dotat d’unes magnífiques instal·lacions. A més, el pavelló poliesportiu municipal (també totalment remot) està situat dins del mateix recinte escolar el que permet als nostres alumnes i també a tots els habitants del poble gaudir sota sostre d’una pista de futbol-sala, una de bàsquet, un frontó i dos “trinquets” per a la pràctica de la “pilota valenciana”, un dels esports amb més arrelament en la localitat.
En el present curs 2024 – 25 el nombre total d’alumnes matriculats ascendeix als 185. El Centre és d’una sola línia (ensenyament en valencià) i compta amb 10 unitats, 3 en educació infantil i 7 a primària. Entre altres serveis, el C.E.I.P. Luis Vives disposa de menjador escolar amb cuina pròpia i que utilitzen diàriament més de la meitat del seu alumnat.
El C.E.I.P. Luis Vives (Xilxes), agafa el seu nom en honor a Juan Luis Vives (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540).
Juan Luis Vives va ser un humanista i filòsof espanyol de la primera meitat del segle XVI, en el regne de València. Va ser conegut per impulsar idees i reformes en la pedagogia i considerat com el representant màxim de l’humanisme a Espanya.
Va néixer a València en 1492 i va morir a Bruges en 1540. Va viure la major part de la seva vida fora d’Espanya, de la qual va marxar primerencament en 1511 a París, tal vegada a causa de la seva condició de convers i a la persecució contra els seus pares (tots els seus ascendents paterns eren jueus i gran part d’ells van ser exterminats pel Sant Ofici amb la confiscació dels seus béns). A París estudia en els Col·legis Beauvais i Montaigu.
En 1512 es trasllada a Bruges on residirà habitualment. Va ser preceptor de Guillermo de Croy que aniria a Espanya en el seguici de Carlo I i nomenat després Arquebisbe de Toledo. Seria professor en la Universitat de Lovaina (1519). D’aquesta època data la seva amistat amb Erasme de Rotterdam i Thomas More. Participa en l’edició de les obres de Sant Agustí, promoguda per Erasme, i s’encarrega de comentar “La ciutat de Déu”.
En 1523 va viatjar a Anglaterra on el Rei Enric VIII li va nomenar preceptor de la princesa María Tudor i lector de la reina Catalina d’Aragó. Va ensenyar en el Corpus Christi d’Oxford. En la qüestió del divorci dels reis, es va posar de part de la reina Catalina, però sense enfrontar-se amb el rei, per la qual cosa va tornar a Bruges on va romandre fins a la seva mort.
