El passat 5 de març els alumnes de 4t van visitar la ciutat d’Alacant per conèixer de primera mà els refugis antiaeris de la Guerra Civil i aprendre un poc més sobre la història dels bombardejos a la ciutat d’Alacant durant aquest període de la Història d’Espanya.
Aquesta eixida de camp s’ha realitzat després de llegir el llibre de “L’últim vaixell” de Gemma Pascual i Escrivà que tracta dels últims moments de la República i com una àvia i la seua neta volen eixir d’Espanya des d’Alacant en l’últim vaixell: Stanbrook, i com lluiten per poder eixir.
En aquesta visita, els alumnes van poder visitar dos refugis ben diferents un més petit, de barri, on podien estar al voltant de 200 persones i tots ells es coneixien, tal i com ens va explicar la guia del centre d’interpretació. I un més gran, que estava excavat en el subsòl de l’antiga estació d’autobusos d’Alacant on podien haver-hi unes 1000 persones o més en cada bombardeig, segons ens varen explicar. En aquest refugi l’alumnat va poder viure in situ com seria una situació d’alarma: va sonar la sirena que avisava de l’atac imminent amb bombes, sentíem el soroll de les bombes, s’apagaven els llums, ens tremolava fins l’ànima.
Una vegada va finalitzar la visita als refugis, vàrem anar al centre d’interpretació on els guies els van explicar als i les alumnes com va ser el bombardeig més greu que va patir la ciutat: el bombardeig del Mercat Mentral el 25 de maig de 1938 on varen morir al voltant de 350 persones, inclús poden ser més.
Posteriorment, els professors encarregats de l’eixida, Cristian i María José del departament de Valencià, amb els alumnes vàrem anar al Mercat Central de la ciutat per descobrir el rellotge que es va parar a l’hora del bombardeig i també veure la placa commemorativa que hi ha a la plaça del 25 de maig.
Finalment, ens vam dirigir cap al port per veure des d’on va eixir l’Stanbrook.
L’alumnat va gaudir d’una eixida molt didàctica i d’un temps espectacular, a més la major part d’ells van celebrar l’eixida dient “que havia segut una de les millors, ja que apart d’aprendre i fer memòria històrica han gaudit molt de les monitores, de la companyia dels professors i de la ciutat d’Alacant”