Com afirmara Theodor Adorn després de l’holocaust, l’educació només té un sentit: impedir que Auschwitz es repetisca. Com totes sabem, Gaza és hui un camp de concentració, una enorme presó a l’aire lliure, on la població està sent massacrada. Davant l’atònita mirada del món sencer, es dispara a civils, es bombardegen escoles i hospitals, s’impedix l’accés de l’ajuda humanitària i l’auxili mèdic. Israel, emparat pel suport dels EUA i els seus aliats, utilitza Palestina com un laboratori per a experimentar amb l’armament més sofisticat.
Presumint d’un cinisme sanguinari, la IA que utilitza el seu exèrcit porta per nom “Evangeli”. Tots els mitjans són vàlids per a dur a terme esta neteja ètnica, des dels drons teledirigits al setge més tradicional de la privació, bloquejats en la davantera milers de camions amb aliments i subministraments mèdics. Les cues de la fam són també tirotejades. Assistim estremides a esta barbàrie retransmesa en directe. Però l’educació ha d’oferir una resposta, davant la força brutal i la tragèdia repetida, el passat cap de setmana es van realitzar les marxes per Gaza.
La nostra comunitat ha buscat refugi en l’art i la poesia, l’arma carregada de futur de Gabriel Celaya. Hem triat el “Crit cap a Roma” que Federico García Lorca, el nostre poeta assassinat també pel feixisme, va elevar des de Nova York en un moment pretèrit. La humanitat es va jurar a si mateixa que la història no tornaria a repetir-se. Ací estem, davant l’horror redundant, descalços i suplicant. Ja n’hi ha prou.
https://vimeo.com/1093437041
Encarna Díaz Carmona
dept. Filosofia