Abans de començar a comptar aquesta magnífica visita, m’agradaria donar les gràcies a Ángel, el vicedirector de l’IES Joanot Martorell per tindre present el Departament de Dibuix i informar-nos de tan estupenda exposició. “Simbiosi” és una exposició que al principi es va realitzar com una eixida de la classe de Plàstica de 4t ESO, però… va ser una mica més que això.
Després de quedar a la porta delo institut, passar llista i tots els protocols que s’han de realitzar, comencem l’excursió. Com totes, va començar amb xicotets grups com quan estem en classe, cada ovella amb la seua parella. Durant el recorregut caminant des de l’institut a l’Ajuntament, això va començar a canviar. Els grups es van anar dissolent i aqueixos xicotets grups s’anaven fent més grans. Arribem a la plaça de l’Ajuntament entre riures, bromes i aqueixes ximpleries tan gracioses que tenen els meus alumnes. Els somriures ja començaven a eixir soles.
Entrem a l’exposició i una senyora amb un gran somriure i fins i tot major cor ens va rebre. Ella és Sol Pérez, l’autora de l’exposició. Quin encant de persona! Amb la seua veu dolça ens va explicar les seues obres, totes elles molt originals. Ens va contar la història de com va començar tot, sembla un conte de Nadal. Resulta que un dia d’hivern estava davant de la ximenera i un dels troncs que estaven en ella no es va cremar completament. Això li va fer pensar en les diferents textures que adquireix i aqueixa forma que aconsegueix. Com a gran professional de la ceràmica el seu cap va començar a pensar i unificar la fusta amb la ceràmica donant-li aqueixa forma rugosa, però al mateix temps llisa i vitrificada, una cosa diferent al vist, una cosa original. Les escultures juguen amb l’artifici que no podem saber què és fusta i què és ceràmica.
Però la cosa no acaba ací en la unió dels materials. L’artista, estiueja a Santa Pola, com quasi tots els il·licitans i va pensar si les peces se submergeixen en el fons de la mar durant un any Què els passa? i va passar una cosa genial. Quina meravella d’escultures. En elles es poden veure aqueixos trossets de mar i aqueixos trossets d’afecte que ha posat la seua escultora en cadascuna d’elles.
També vam poder veure unes meravelloses fotografies captades per ella del fons de la mar i gravats sobre els troncs d’arbres. Aquesta gran artista ha creat les seues escultures de ceràmica a través de l’aigua, la terra i el foc i ens ha deixat a tots sorpresos amb ells, sobretot als nostres alumnes que fins i tot preguntant els seus diversos dubtes, quan eixim de l’exposició encara continuaven fent preguntes, algunes d’elles no vaig saber respondre.
Ara toca ruta cultural pel centre d’Elx. Vam recórrer el seu centre i estudiem l’art barroc que té la seua Basílica en les seues façanes. Vam veure una exposició de fotos i ens vam anar a prendre un xicotet i merescut descans al seu parc, on juguem en els seus gronxadors al costat d’un altre institut. El retorn va ser millor. Tots érem un grup, un grup ben avingut que parlàvem de l’exposició i planejàvem una nova eixida.
Si he de fer un resum d’aquest dia seria la grandesa de l’artista i la unió que han començat a tindre els meus alumnes després d’aquesta xicoteta convivència. Gràcies per aquest gran dia i per compartir els altres.
M.ª Carmen García Cremades
Professora del dept. d’Educació Plàstica