PRINCIPIS METODOLÒGICS

L’equip educatiu de l’Escola Infantil duu a terme un treball comú i comparteix els mateixos criteris metodològics, tot això amb un objectiu comú: el desenvolupament integral de l´infant. El paper de les educadores és acompanyar i impulsar aquest creixement, afavorint un entorn ric i estimulant on l´afectivitat i el respecte cap a la persona siguen prioritaris.

Les nostres estratègies metodològiques es fonamenten en:

• Observació directa
• Experimentació i manipulació per tal de satisfer la seua curiositat.
• Participació de tots/es els alumnes interelacionant entre ells/es i les educadores.
• Priorització dels processos d´aprenentatge davant l´adquisició de coneixements.
• Tracte personalitzat adequat al procés evolutiu i a les seues capacitats sense avançar procesos i forçar als infants a fer coses a les quals no están preparats.

Pensem que la importància de l’Escola Infantil està en què:
• És el lloc on l´infant, a partir de les seues primeres experiències, va construint la base de la seua personalitat, la seua forma posterior de ser, de sentir, d’actuar i de reaccionar enfront dels altres i als objectes del món que li envolta.

• Es tenen en compte els processos de creixement que es donen en aquestes edats. Es procura que aquesta evolució i canvi siga de forma sana, i per això s´intenta donar resposta a les necessitats biològiques i afectives dels nostres infants.
• La nostra escola no intenta substituir a la família en la seua tasca, sinó que col·labora, complementa i qualifica la tasca de pares i mares, realitzant-se un permanent treball d´acostament i sensibilització.
• Fem un ús racional del temps buscant un ritme adequat d’activitat i descans.
  Tenim en compte els següents principis metodològics:
• Partir del nivell de desenvolupament per tal que construeixquen aprenentatges significatius. Per això les diferents propostes partiran de les seues necessitats i interessos, adequant-los al moment evolutiu i adequant el currículum a les característiques particulars del nostre centre.
• Aprenentatge a través de l’observació, experimentació i manipulació, és a dir, a través dels sentits.
• El JOC es converteix en el motor d’aprenentatge i l´infant en el protagonista.
• És imprescindible donar-los un gran protagonisme, potenciant la seua activitat, tant física com intel·lectual. Que sigen ells/es els verdaders protagonistes del seu aprenentatge i no l´adult. No hem de ser ningún obstacle, sino que hem de ser capaços de crear els ambients idonis per tal de crear situacions d´aprenentatge.
• Individualització: procurarem adaptar-nos en tot moment a les diferències individuals procurant respondre a les seues necessitats, ritmes i capacitats.
• Socialització: la interacció infant -infant i infant -educador/a serà un altre dels aspectes que atendrem preferentment.
• Globalització: en el desenvolupament de les nostres propostes intervindran continguts de diferents tipus i àrees, des d’una perspectiva conceptual, procedimental i actitudinal.
• Coeducació: som una escola que procura educar per a la igualtat sense discriminació per raons de sexe mitjançant una serie d´accions practiques com l´adjudicació de tasques, l´elecció de materials curriculars i l´ús acurat d´un llenguatge no sexista.
• És imprescindible crear un ambient càlid, acollidor i segur que permetra i estimule les relacions interpersonals on els infants es senten segurs.

Així mateix, l’espai i el temps estarà adaptat i serà ric i estimulant, creant espais de joc, descans i treball; i donant prioritat als aprenentatges de vida tan fonamentals en aquestes edats. El temps ha d´adaptar-se als ritmes biològics propis d´aquestes edats.

Durant el primer any mereix una visió especial, del que destaquem:

1. La finalitat educativa en totes les activitats responen a la satisfacció de les seues necessitats, d´alimentació, higiene, descans, afecte i estima.
2. Els hàbits i les rutines són un important recurs educatiu oferint-los un ambient estable, confortable i segur.
3. Els moments de canvis i menjar són importantíssims per a establir vincles afectius amb els infants.
4. La metodologia utilitzada en aquest periode ha de basar-se en l´experimentació i la manipulació.
5. Usar adequadament el llenguatge per a que el perceba com a vehicle de comunicació.
6. Materials rics i atractius, per a que siguen fonts d´estímul adaptant-se a les seues necessitats i interessos.
7. Bona relació i comunicació entre la família i l´educadora.

PRINCIPIS que fonamenten el projecte educatiu:

Cada PERSONA de la comunitat té un LLOC DIGNE i RESPECTAT. La voluntat de vetllar pel sentiment de PERTINENÇA de tots els implicats a l’escola.

. L’ESCOLA és un ESPAI D´INFANTS.

. Entenem a cadascú com a persona DIVERSA i respectem la diversitat. Possibilitem que cada persona (infants i adults) puguen MOSTRAR els seus MAJORS TALENTS.

. L’acompanyament amb respecte i cura, el DIÀLEG AMABLE.

. La FORMACIÓ continuada de l’equip docent i els espais de formació oberts a les famílies.

. L’OBSERVACIÓ, la documentació i l’escolta per apropar-nos al món dels infants. La relació infant-adult a diferents distàncies.

. L’ESCOLA ORGÀNICA, un sistema d’òrgans vius enxarxats.

. Un PROJECTE educatiu DEMOCRÀTIC i PARTICIPATIU.

. Respectem les arrels i la IDENTITAT de cada infant.

. ACOLLIM a les persones que entren a formar part del projecte per tal que se’n puguen sentir part.

. El respecte a la LLIBERTAT de MOVIMENT i a la conquista de l´autonomia.

. La importància d´oferir un entorn adequat.

. El valor de l´estabilitat i de la regularitat en la relació personal i en l´entorn en què viuen els infants, com a font de seguretat i d´inici de les nocions d´espai i temps.

. L´atenció de la qualitat i el respecte pel ritme de desenvolupament individual de cada infant. La importància dels estadis d´intents o d´assaigs d´experiències.

. El perill de les intervencions d´estimulació que “forcen” el ritme individual de l´infant.

. El valor de les activitats de la vida quotidiana:

• La comunicació verbal de totes les actuacions que l´adult fa amb l´infant. L´adult posa paraules tot el que va fent a l´infant, li explica tot el que ocorre en el seu entorn.
• La suavitat dels gestos, tacte, carícies. Moviments suaus de balanceig, lluny de sacsejar l´infant.
• La petició de la participació de l´infant i l´espera atenta de la seua col.laboració, demanant-li permís, adequant-nos al seu ritme en totes les activitats quotidianes d´alimentació, higiene, vestit, etc.
• El respecte per la intimitat de l´infant i els moments de la no intervenció de l´adult, evitant la pressió de la intervenció continuada o la de diferents adults alhora.

. Per tenir cura d´infant l´instint és important, però també és necessita formació.

“Entenem a l´infant com una persona que des de el naixement es comprés com un ésser complet, constructor actiu, ací i ara, de les seues relacions en cadascun dels seus estadis i no només un projecte futur a esdevenir, a construir o a destruir.”

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

La resolució de conflictes s´entén com una oportunitat que se li presenta a l´infant d´experimentar i aprendre a extraure conclusions de les seues dificultats i trobar solucions. Açò no vol dir que els adults quan hi ha alguna agressió no fem res. El nostre rol consisteix simplement en garantir la seguretat de tots/es.

Creiem que l´acompanyament del conflicte és molt important. És un acompanyament des de l´amor i el respecte, un reforç per tots els implicats en el conflicte. Els donem eines per tal que puguen solucionar-los sols, trobant una solució comuna.

Sobretot, ens hem de deixar guiar per la nostra intuició i per allò que demana el moment. Hem d´estar molt a prop d´ells i anticipant-nos, això si actuant sempre des de l´amor i el respecte, sense prejudicis.

En principi, un conflicte es resol per si mateix, sense necessitat d´actuar els adults tot i que ens mantenim a prop per què no es produixquen agressions massa fortes. Molts problemes es resolen per si mateixos. També depén de com veiem a cada infant. Si sentim que l´infant està especialment sensible, actiu, tal vegada intervindrem abans. Si s´ha produït una agressió, acollim a l´agressor i a l´agredit per igual. Intentem no moralitzar. Protegim a aquell que es troba en desavantatge, oferint-li opcions d´expressar el seu sentir “no m´agrada que…”.

Conflictes freqüents:

* Pulsió agressiva innata

* Per un objecte

* Per comunicar-se

* Autoafirmar-se/ territori

* Defensar-se

* Etapa de l´egocentrisme per excelència

Els infants no son conscients de fer mal a l´altre. Si en fan, és perquè en aquell moment no poden fer-ho d´altra manera. L´agressió és un impuls no conscient i, per tant, com adults no podem jutjar-lo. El que necessiten en aquells moments és una pauta, un model a seguir, una norma per tal de resoldre els conflictes sense arribar a l´agressió.

És a dir, que l´adult es mou en una doble acció d´impedir i d´acollir, de crear una relació afectiva, imprescindible per ajudar a l´infant, al mateix temps que mostra uns límits ferms.

Es tracta d´acompanyar-los amb molt de contacte, posant límit físic.

Un infant que provoca amb freqüència el conflicte és normalment per una pulsió molt forta, per descobrir formes de comunicació i per una necessitat no coberta.

Intentem bloquejar l´objecte per obrir comunicació i contacte visual.

Quan un infant vol un objecte que té un altre hi ha malestar, per la qual cosa els diem que la demanen. No obligem als infants a compartir si no volen. Normalment no volen un objecte perquè el té l´altre infant, si no per l´acció que es fa amb aquell objecte, està en joc, es mou, hi ha acció.

Consideracions:

Observar: Quan es produeix un conflicte, en ocasions l´adult s´apropa a la situació elaborant ja un discurs d´allò que ha passat i, fins i tot de vegades buscant una solució. És important respectar els silencis i acompanyar des de la presència deixant-los que siguen ells, els que ho solucionen.

Moderar: L´adult guia, no resol.

Respectar: Qualsevol raó es bona i la gravetat que tinga cadascú, es la que té. Es fonamental l´empatia (es normal que et senques així)

Protecció: Quan el conflicte es un objecte, l´adult posarà les mans sobre el mateix, bloquejant-lo fins que no siga motiu de conflicte.

Acceptació: Acceptar el conflicte com és. Sols el protagonista sap la gravetat del mateix.

Immediatesa: La resolució del conflicte té sentit en el moment que ha passat. No s´ha d´allargar en el temps ni reobrir-lo una vegada s´ha solucionat. Els infants viuen el moment present “ara” i els conflictes son situacions d´aprenentatge.

Temps: Estes situacions s´han d´acompanyar des de la calma, sense preses. Requereixen mirades, silencis, que senquen que estem allí per acompanyar-los. Totes les demés coses poden esperar.

PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS

La nostra escola no està adscrita a cap tipus d’ideologia determinada; respectem totes les opcions, sempre que aquestes no atempten contra la dignitat i els drets humans. Amb aquesta finalitat s’estimula l’aparició de valors democràtics i actituds que faciliten l’adaptació en una societat democràtica i plural com la solidaritat, el respecte per les altres persones, el diàleg, l´esperit crític, la cooperació i la responsabilitat, així com els valors d´autonomia i llibertat de moviments i la creativitat.

Aquests principis estan recollits en la nostra Constitució Espanyola de 1978 en els següents articles: art. 1.1; art. 14 i art. 27.2; i també en la LLOI (art. 2, apartats b i c).

Es necessari que els infants puguen reconèixer les seues emocions, expressar-les i sobre tot no categoritzar-les. No hi ha emocions bones ni dolentes, ja que totes serveixen per a un procés d´autosuperació (només si ens sentim tristos o insatisfets, etc) podrem modificar la situació que ens fa estar així, avançant en els nostres camins). Si les podem canalitzar de forma constructiva, les emocions son un gran motor de creixement. Es molt important per a nosaltres tenir en compte els procesos emocionals pels quals està passant l´infant.

La nostra proposta és que aquesta sensibilitat s´integre dins de totes les activitats del projecte. La pròpia dinámica ja propicia el treball emocional de l´infant ja que:

. No hi ha judicis de valor (ets dolent/bo, això no es fa així, ets lent…)

. Els límits es treballen des del respecte i l´acompanyament, mai des dels judicis. Partim de la idea que la desaprovació bloqueja a les persones. Son necessaris perquè cada infant puga desenvolupar-se sense afectar als companys i companyes.

. No hi ha ni càstigs ni recompenses.

. Es respecta el ritme de cada infant, no hi ha processos estandaritzats. Si nosaltres confiem amb ells/es i les seues capacitats i som capaços de transmetre aquesta confiança, això pot afavorir el seu aprenentatge.

. Relacionar-nos des de l´aprovació fomenta l´autoestima i el desenvolupament propi i de l´altre. Tots els infants s´han de sentir acceptats i respectats.

. Es treballa l´autoconfiança, l´autoestima i l´autodisciplina, ja que l´infant va assolint reptes i solucionant-los per si sol. Per això es necessari que les activitats siguen adequades al seu nivel de desenvolupament.

. L´adult intervé en els conflictes com a moderador. Marca les pautes per a que cada infant puga expresar el que sent sense fer ús de la violència.

. L´adult mai fa JUDICIS, però si que intervé perquè l´infant puga expresar el que li agrada i el que no, i en la primera infantesa, pot donar alternatives per tal de no fer ús de la violencia.

. Es fomenta l´autoregulació de la son, de la gana, dels esfinters, de la set… L´infant ha de saber escoltar el seu propi cos per a poder fer aquelles coses que necesita en el momento que ho necesita, trobant a la seua disposició tots els elements per cobrir les seues necessitats.

. Es fomenta la responsabilitat. Les propostes i activitats diaries serveixen perquè l´infant tinga cura del seu ambient i de sí mateix i contribuixca en la cura de l´espai i en el benestar dels altres. També es fomenta l´ordre.

. Sempre es treballa des de la serenitat, la calma i la pau. Tot això genera un espai de seguretat emocional.

Donem molta importància a la participació, tant dels pares com de la societat, sol.licitant la seua col.laboració a fi de treballar coordinadament.