HISTÒRIA DE CENTRE:

El 14 de Març de 1978 els marquesos de Rafal van cedir els terrenys de la seva propietat al Palmerar d'Oriola per a la construcció d'un Col·legi d'Educació Especial.

El centre va començar a funcionar a l'octubre de 1984. Porta el seu nom, Antonio Sequeros, en record de l'il·lustre professor i assagista que va dedicar la seva vida a la docència.

Antonio Sequeros

Nascut a Benejúzar, fill gran d'un comerciant de teixits oriünd de Cehegín (Múrcia) i de donya Jerónima López de Benejúzar.
Realitza els seus estudis superiors a Alacant, Múrcia i Madrid, en aquesta última estudia Filosofia i Lletres a la Universitat Central.
Compaginant amb els seus estudis ingressa en el Cos Tècnic de Correus i obté per concurs la plaça de professor de Llengua i Literatura en el Col·legi d'Orfes de Correus. A el mateix temps és també professor del Politècnic de Madrid. Després d'obtenir la Càtedra, i quedar-se sense plaça, és destinat a petició pròpia a la càtedra de Geografiai Història de l'Institut Gabriel Miró d'Oriola de la qual va ser separat, per motius polítics, després de la guerra civil.

Posteriorment va fundar el conegut Liceu Politècnic al xalet propietat de don Adrián Viudes.
Pocs anys després és destinat a l'Institut Alfons X El Savi de Múrcia.

Va desenvolupar una intensa activitat literària que va començar escrivint poesia en periòdics d'Albacete i Alacant. Una gran part de la seva obra es va publicar a la impremta Alonso ja que va coincidir amb els seus anys al front de l'Liceu.
De la seva extensa obra, només el llibre "Teoria de l'Horta i altres assajos" podem trobar a la nostra biblioteca. Oriola és el que té un major fons de l'autor, tot i estar editats a Almoradí.
Alguns dels seus títols:
Necessitat de la Cultura (1948) -Prosas d'ahir (1951) -Determinantes històriques de la generació de l'98 (1953) - Teoria de l'horta i altres assajos (1956) - Espanya i Azorín (1967) - Amb el 98 i la seva projecció literària (1972).

Descripció de l'entorn geogràfic i social.

El nostre col·legi es troba enclavat en el paratge natural "El Palmeral". El Palmerar d'Oriola és una agrupació d'exemplars de palmera datilera conreades i disposades de forma regular en els marges dels bancals, camins, i lleres de reg. El Palmerar posseeix una forma de mitja lluna arribant a ocupar una superfície aproximada d'uns 637.400 m2. La forma d'palmerar es troba molt influïda pel lloc on ha sorgit, a l'abric de la serra d'Oriola a nord, la muntanya de Sant Miquel a sud i el Oriolet a l'oest. Tant per la seva forma, com pel fet d'haver sorgit a l'abric de la muntanya, limitant amb l'horta d'Oriola, l'han convertit en un sistema únic d'agricultura, unint a això el seu caràcter històric i l'enginyeria de l'aigua que els solca, creada pels musulmans. El Palmerar és declarat "Paratge Pintoresc", segons Decret 2262/1963 de 24 de Juliol, (BOE de 7 de setembre de 1963) .La Llei 13/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, en la seva Disposició Transitòria Vuitena , estableix que els "Paratges Pintorescs" conserven la condició de Béns d'Interès Cultural mentre no siguin requalificats d'acord amb la disposició final de la Llei 15/1975 de 2 de maig d'Espais Naturals Protegidos.Por la seva banda la LLEI 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, de l'patrimoni cultural Valencià en la seva disposició addicional primera estableix que "Es consideren béns d'Interès cultural integrants de el patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor de aquesta Llei hagin estat declarats Béns d'Interès Cultural a l'empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol "ja sigui de forma individualitzada o a l'empara dels seus Disposic ions addicionals primera i segona. El Palmeral és en realitat un agroecosistema on els cultius s'han disposat en estrats verticals, és a dir en diferents alçades per obtenir major rendiment i un òptim aprofitament de l'espai. El nivell inferior l'ocupaven tradicionalment el cànem, el cotó, l'alfals, el blat i algunes hortalisses. El nivell intermedi és el domini de fruiters com el magraner, olivera, figuera, ginjoler, morera i alguns cítrics, mentre que per sobre d'aquest arbrat apareix l'estrat superior dominant, que delimita tots els horts, i és el que realment ocupa la palmera datilera.

Flora

Els horts no conreats són tots els anys colonitzats per una interessant varietat de plantes silvestres de apetències nitròfiles, mentre que, a l'entorn de l'Palmerar, la influència de les serres ens sorprèn amb espècies silvestres protegides i d'elevat interès i com són la Sideritis glauca , (coneguda com cua de gat rosat) i la Centaurera saxiola, ambdues presents en els penyals propers, o curiosos iberoafricanismos com Withania frutescens i Periploca laevigata. A l'interior de l'Palmerar destaca una planta enfiladissa com és Lonicera biflora, també coneguda com lligabosc de riu, que és una espècie protegida, de gran bellesa en floració, que podem observar a prop dels cursos d'aigua i formant part d'alguns tanques tradicionals de l' Palmerar.

Fauna

La diversitat de fauna existent és conseqüència dels variats ambients ecològics que conflueixen en el propi Palmerar. Les àrees conreades són freqüentades per aus com les merles, gafarrons, verdums i estornells negres. Associades a la xarxa de reg i Azarbe de les Fonts, no són rares les polles d'aigua, amfibis com la granota comuna, gripaus comú i partero i els esplugabous, les quals solen alimentar-se d'insectes en els camps transitats pel bestiar. El 2013 es van introduir una bassa de reg de l'Palmerar 200 exemplars de fartet, un peix endèmic en greu perill d'extinció que s'alimenta de larves de mosquit i que sembla haver-se adaptat a aquesta petita llacuna artificial. La influència forestal de les serres de l'entorn afavoreix la presència de el picot verd, que a més sol fer els seus nius en els mateixos troncs de les palmeres, i moltes altres aus com són perdius, tallarols, pit-rojos, carboners, cotxes, mussols, xots, òlibes , capsigranys i xoriguers. Per la proximitat a l'nucli urbà són abundants els pardals, falciots i avions comuns. Els mamífers estan representats pel eriçó clar i europeu, la guineu, la rata cellarda, l'esquirol, la musaranya comuna, la mostela, i rosegadors com el ratolí de camp, ratolí casolà, rata comuna i rat negre. També són freqüents els ratpenats com els de ferradura mitjà i de ferradura gran. Entre els rèptils que podrem observar ocasionalment es troben les serps bastardes i d'escala, el fardatxo, les sargantanes ibèrica i cua-llarga i les dragons comú i rosada.