ma_pastorgarcia

 
FILOSOFIA 3-18 
Des de la comissió de transició infantil- primària es va plantejar la idea de buscar una proposta educativa per a fomentar la creativitat i el raonament verbal-oral en els alumnes.
Així va ser com es va plantejar treballar el projecte Filosofia 3-18, aquest és un currículum sistemàtic, des dels tres fins als divuit anys, que pretén afavorir la pràctica de les habilitats de pensament mitjançant la reflexió individual i el diàleg. Tracta de fer pensar i parlar als xiquets/es a partir de jocs, contes i art.
Primer, s’ha de crear un clima per pensar, es pot canviar de lloc, d’aula, canviar de llum, posar una música suau que anunciï l’activitat…
Segon, plantejar l’activitat com un joc perquè, seguint Vigotski, el joc en els xiquets/es s’orienta cap a una activitat futura de caràcter social. Com es tracta d’un joc s’han de seguir unes regles que a l’iniciar cada sessió s’han de repassar:

1. Quan vulguis parlar, alça la mà.
2. No parles mentre parla un altre xiquet o xiqueta.
3. Parla clar i alt perquè et puguin entendre.
4. Pensa el que vols dir abans de demanar la paraula.
5. Escolta els teus companys amb atenció.
6. Tracta bé els altres xiquets i xiquetes.
7. Fes preguntes.

A continuació, comença la sessió. Anem a posar l’exemple de com treballar amb una obra d’art, concretament un quadre de Picasso, “Maya i el veler”.
A l’hora de treballar amb un quadre es recomana presentar-lo amb un xic de misteri i de sorpresa, com un regal, cobert amb un vel, tapat amb papers de diferents colors…s’ha de destapar a poc a poc, i, afavorirem l’observació a partir de preguntes com: Què veig?, Quants colors hi ha?, Són clars o foscos? Com són les pinzellades? Hi ha animals o persones?…
Continuem treballant el quadre elaborant criteris propis i argumentats mitjançant preguntes com: Quines raons tens per dir…?, a partir de quin criteri dius que…?, què li sobra o què li falta…?…
Es pot treballar més enllà del quadre inventant una història entre tots que comences o acabes amb aquest quadre…buscar una música que encaixes amb aquest quadre, posar-li un títol…
Altres propostes de continuïtat podrien ser: buscar un altre fons, pintar amb altres colors a partir d’una fotocòpia en blanc i negre, comparar amb altres obres…
El paper del mestre/a és el de guia i moderador del diàleg fomentant les intervencions dels seus alumnes.
I recordeu! No hi ha cap pressa per acabar, hi ha que treure tot el suc a cada quadre o a cada conte. Les sessions de Filosofia han de ser un espai de plaer tant per als alumnes com per als mestres.
A continuació adjuntem els diversos programes pensats per a infantil i primària, tant els relats filosòfics per a l’estudiant com els manuals per al professorat.

Equip docent.

El curs passat en el CEIP AZORIN vam crear la comissió de transció infantil- primària amb l’objectiu principal d’unificar criteris pedagògics perquè el pas entre aquestes dos etapes tan fonamentals en el desenvolupament dels xiquets, no fòra un canvi radical, tant a nivell organizatiu com metodològic.
En aquest grup ens plantegem formes pràctiques de treballar amb els alumnes, i també investiguem metodologies alternatives que puguem aplicar a l’aula. En aquesta ocasió ens interessava la metodologia Montessori.
Resumint molt: Maria Montessori va ser una megte i després pedadagoga que a principis de segle XX va començar treballar amb xiquets amb dificultats i va elaborar una sèrie de material i activitats enfocades al desenvolupament integral del xiquet. La seua metolodogia està basada en la vida pràctica, sensorial i activitats de lògica, prematemàtica, etc. i en la seua filosofia de treball el centre de l’aprenentatge és el xiquet, hem d’afavorir que aprenga per ell mateix creant un ambient adequat de treball, fent ús de l’experimentació i la investigació.
Per això el passat 18 d’Octubre, un grup de mestres van tindre ocasió d’acostar-se a la filosofia Montessori. Carmen Rodríguez (creadora de la pàgina www.montessoriparatodos. com) va fer l’esforç de vindre des de València al nostre Centre i fer-nos una exposició d’alguns materials.
A mesura que els presentava, nosaltres els podíem manipular com si forem xiquets i ella anava comentant la manera de presentar-lo en classe, les possibles activitats de cada material, etc.
Va ser una experiència molt positiva. Ens ha obert un poquet més ells ulls en la nostra vida docent i, el que és millor: ens ha alimentat les ganes de continuar formant-nos en metodologies alternatives, de creure en la nostra tasca educativa i d’anar més enllà del que estem acostumats a treballar.

 Equip docent

El curso pasado en el CEIP AZORIN creamos la comisión de transción infantil- primaria con el principal objetivo de unificar criterios pedagógicos para que el paso entre estas dos etapas tan fundamentales en el desarrollo de los niños, no fuera un cambio radical, tanto a nivel organizativo como metodológico.

En este grupo nos planteamos formas prácticas de trabajar con los alumnos, y también investigamos metodologías alternativas que podamos aplicar en el aula. En esta ocasión nos interesaba la metodología Montessori.

 Resumiendo mucho: Maria Montessori fue una médico y después pedagoga que a principios de siglo XX empezó trabajar con niños con dificultades y elaboró una serie de material y actividades enfocadas al desarrollo integral del niño. Su metolodogia está basada en la vida práctica, sensorial y actividades de lógica, prematemática, etc. y en su filosofía de trabajo el centro del aprendizaje es el niño, debemos favorecer que aprenda por él mismo creando un ambiente adecuado de trabajo, en uso de la experimentación y la investigación.

 Por eso el pasado 18 de Octubre, un grupo de maestros tuvieron ocasión de acercarse a la filosofía Montessori. Carmen Rodríguez (creadora de la página www.montessoriparatodos. como) hizo el esfuerzo de venir desde Valencia al nuestro Centro y hacernos una exposición de algunos materiales.

A medida que los presentaba, nosotros los podíamos manipular como si fuéramos niños y ella iba comentando la manera de presentarlo en clase, las posibles actividades de cada material, etc.

 Fue una experiencia muy positiva. Nos ha abierto un poquito más los ojos en nuestra vida docente y, lo que es mejor: nos ha alimentado las ganas de continuar formándonos en metodologías alternativas, de creer en nuestra tarea educativa y de ir más allá del que estamos acostumbrados a trabajar.

Equip docent del CEIP Azorín