Història i entorn

Historia del centro

Història del centre

Personatge

 La Dama d’Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l’Alcúdia, l’any 1897, prop de 2 km al sud d’Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que la Dama d’Elx és una escultura d’art iber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, és a dir, de les èpoques dels romans o dels hel·lenístics.

Tanmateix, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos abillaments al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes altres figures iberes religioses recuperades, disposa d’un buit a l’esquena que suposadament servia per a introduir-hi cendresrelíquies o d’altres objectes sagrats, i les espatlles es disposen lleugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d’una deessa o d’una sacerdotessa ibera.

En els últims anys s’ha convertit en el símbol d’Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seva permanència a la ciutat, en compte d’exhibir-se a Madrid. Després d’unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d’Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia 18 de maig. L’escultura es va mostrar a Elx sis mesos i va tornar a Madrid el dia de l’última representació del misteri d’Elx de l’any 2006.