Història i entorn

Historia del centro

Història del centre

Personatge

 La Dama d’Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l’Alcúdia, l’any 1897, prop de 2 km al sud d’Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que la Dama d’Elx és una escultura d’art iber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, és a dir, de les èpoques dels romans o dels hel·lenístics.

Tanmateix, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos abillaments al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes altres figures iberes religioses recuperades, disposa d’un buit a l’esquena que suposadament servia per a introduir-hi cendresrelíquies o d’altres objectes sagrats, i les espatlles es disposen lleugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d’una deessa o d’una sacerdotessa ibera.

En els últims anys s’ha convertit en el símbol d’Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seva permanència a la ciutat, en compte d’exhibir-se a Madrid. Després d’unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d’Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia 18 de maig. L’escultura es va mostrar a Elx sis mesos i va tornar a Madrid el dia de l’última representació del misteri d’Elx de l’any 2006.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies