SETEMBRE
Cada projecte comença amb una llavor, i la del nostre PIIE “Rehabitar l’escola, pati que torna a la vida” ha començat a germinar en aquestes primeres trobades. Durant les reunions d’inici de curs, presentàrem a les famílies l’essència d’aquest somni: transformar el pati en un espai viu, natural i educatiu, on la infància puga créixer, explorar i aprendre en contacte amb la natura. També aprofitàrem per convidar totes les famílies del centre a sumar-se a aquesta aventura, no sols les d’Infantil. Encara que aquest pati siga principalment l’espai dels més menuts, el concebem com un lloc obert a tota la comunitat educativa. En moltes ocasions pot ser utilitzat per l’alumnat d’altres etapes, per la qual cosa la seua transformació serà un benefici compartit. Per això, tota ajuda, idea i col·laboració és benvinguda.
També vam tindre la primera reunió amb l’arquitecta que ens acompanya en aquest procés, la qual cosa ens va permetre fer un pas més: repartir rols, pensar en la col·laboració amb agents externs i començar a traçar el camí que recorrerem junts. Aquest punt de partidano és sols organitzatiu, sinó profundament pedagògic: creiem en la força de la comunitat i en la importància de construir el projecte des de l’escolta, el diàleg i la participació de totes les veus.
El viatge acaba de començar, i el més bonic és que el fem en companyia: famílies, docents, arquitecta i comunitat educativa, sembrant junts les primeres arrels d’un pati que prompte florirà. T’unixes al nostre procés?
OCTUBRE: CAMINS QUE INSPIREN, SOMNIS QUE PRENEN FORMA
El nostre projecte PIIE “Rehabitar l’escola, pati que torna a la vida” continua creixent, guiat per la mirada compartida de tota la comunitat educativa. Aquest mes hem continuat teixint idees, inspiracions i converses que ens acosten, pas a pas, al somni d’un pati viu, inclusiu i transformador.
Una de les experiències més enriquidores d’aquest mes ha sigut la visita pedagògica a l’Escola Congrés-Indians(Barcelona), un centre de referència per la seua mirada respectuosa cap a la infància i per la bellesa amb què organitza els seus espais d’aprenentatge. A través del recorregut per les seues aules i pel pati, hem pogut conéixer el seu projecte de centre, comprendre com l’espai es converteix en un tercer mestre i observar com cada racó convida a l’exploració, la relació i l’autonomia. El seu pati, que abans era una pista de ciment, es va transformar, amb l’ajuda de la comunitat educativa, en un entorn d’exploració, expressió i emoció on es desenvolupen habilitats corporals, socials i personals. El sorral hi té un paper central com a espai de connexió amb la terra, les sensacions i la pròpia identitat. Va ser una jornada d’escolta i d’inspiració, que ens anima a continuar repensant els nostres propis espais des d’una mirada estètica, activa i profundament humana.
Pati de l’ Escola Congrés-Indians
A més, el grup impulsor del PIIE s’ha reunit per continuar donant forma al nostre projecte. Durant aquesta trobada, hem revisat els diferents espais que volem crear, hem dialogat sobre la seua funcionalitat i el seu sentit pedagògic, i hem reflexionat sobre quines accions seran necessàries per complir la nostra intencionalitat educativa. Cada decisió es pren des de l’escolta i la reflexió conjunta, entenent que el procés és tan important com el resultat.
NOVEMBRE: ESPAIS QUE ESCOLTEN, COMUNITATS QUE FLOREIXEN
Durant este mes, l’equip va reflexionar de manera conjunta sobre els objectius i les intencions pedagògiques del projecte, compartint mirades, inquietuds i desitjos entorn de la transformació del pati. Es va reconéixer este espai com un entorn viu, canviant i ple d’oportunitats d’aprenentatge, que convida a ser habitat des de la curiositat, el joc i l’exploració.
Vam revisar els objectius del PIIE i vam decidir analitzar-los des d’una mirada processual, diferenciant entre procés, producte, resultat i impacte. Esta manera de pensar el projecte ens ajuda a comprendre que el verdader valor no residix únicament en el producte final, sinó en el camí recorregut, en les preguntes que emergeixen i en els aprenentatges que es construeixen de manera col·lectiva.
En observar els primers canvis realitzats al pati, vam constatar que la part posterior de l’espai exterior s’ha descongestionat, afavorint noves dinàmiques de joc, moviment i relació. A partir d’esta presa de consciència, vam acordar iniciar xicotetes transformacions progressives, incorporant materials naturals com arena, escorces d’arbre, petxines i altres elements orgànics, alguns dels quals podrien ser aportats per les famílies.
Es va subratllar la importància de enfortir les aliances amb elles, entenent la seua implicació com una manera d’enriquir la comunitat educativa i ampliar les mirades sobre la infància.
Eixe mateix dia, vam rebre amb entusiasme la visita de l’equip de topografia i paisatgisme de l’IES Leonardo da Vinci (Alacant), que van acceptar acompanyar-nos en este procés. La seua col·laboració ens permetrà repensar els espais des d’una perspectiva estètica, sostenible i pedagògica, en coherència amb la nostra identitat educativa.
Per a tancar la jornada, vam realitzar una dinàmica al pati en la qual, organitzades en tres grups, vam explorar les possibilitats dels espais actuals, observant com s’habiten, quins materials podrien potenciar-los i quines noves narratives podrien sorgir en ells. Finalment, vam elegir un nom per a cada espai, atorgant-li identitat i significat, i reafirmant la idea que nombrar també és una manera de cuidar i de construir sentit.
Part de l’equip d’Educació Infantil va visitar el CEIP Gloria Fuertes amb l’objectiu de conéixer de prop el seu inspirador projecte de renaturalització del pati escolar. Esta experiència va permetre observar com l’espai exterior pot convertir-se en un entorn generador d’aprenentatges i vincles significatius entre la infància, la naturalesa i la comunitat. La visita també va ser una oportunitat per a teixir aliances pedagògiques, compartir mirades i enfortir una xarxa d’escoles que aprenen juntes.
A més, el cicle complet d’Educació Infantil va presentar el projecte PIIE al nou claustre de professorat, compartint l’essència i els propòsits d’esta iniciativa que busca transformar els espais, les metodologies i les relacions des d’una mirada respectuosa cap a la infància. La presentació es va concebre com una invitació oberta a totes aquelles persones que desitgen sumar-se activament a esta proposta col·lectiva.
Durant la jornada, vam rebre la visita d’Eli, mestra i una de les impulsores del procés de transformació del pati al CEIP Gloria Fuertes. La seua mirada sensible i la seua experiència ens van ajudar a observar l’espai des de noves perspectives, reconeixent el valor educatiu i relacional que hi habita. A través del diàleg i l’observació compartida, van sorgir idees, possibles transformacions i aliances que podrien acompanyar el nostre propi procés de canvi. Esta visita va reforçar la importància de construir xarxes entre docents que creuen en la infància com a protagonista i en l’entorn com un espai que educa.
En este mateix mes s’ha iniciat un procés d’assessorament amb Daniel Molina i Neuroeduca centrat en la neurociència i la neuroarquitectura, entés com una oportunitat per aprofundir en com els espais dialoguen amb els xiquets i les xiquetes. Esta formació es concep com un camí compartit, on l’equip docent investiga i reflexiona sobre la manera en què la llum, els materials, els recorreguts i les atmosferes influeixen en el benestar, la curiositat i la construcció de significats. Es busca codissenyar ambients que acullen, inspiren i escolten, reconeixent l’espai com un tercer mestre capaç d’oferir propostes sensibles, obertes i estèticament cuidades.
Finalment, es va dur a terme una reunió amb les famílies, amb el propòsit d’escoltar les seues idees, recomanacions i possibles aliances entorn del pati, reafirmant que la transformació dels espais educatius només té sentit quan es construeix de manera compartida.
MES DE DESEMBRE: TEIXIR MIRADES, CONSOLIDAR ALIANCES I PROJECTAR FUTUR
Durant el mes de desembre, el projecte va continuar avançant des d’una mirada col·laborativa i conscient, aprofundint en la definició dels espais del pati i en la construcció d’una base sòlida que permeta sostenir les futures transformacions.
En aquest període, es va dur a terme una nova sessió de treball amb Lina, en la qual es va avançar de manera significativa en la definició de les zones que es projecten per al pati.
A partir de l’observació, el diàleg i l’anàlisi compartida, es van concretar usos, intencions pedagògiques i possibilitats de cada espai, sempre des d’una mirada respectuosa cap a les necessitats, els interessos i les formes d’habitar l’entorn per part de la infància. Aquest acompanyament va permetre afinar les idees inicials i dotar-les de més coherència pedagògica i espacial.
Paral·lelament, es va mantindre una reunió amb l’associació Arquitectura Sense Fronteres, amb l’objectiu de generar noves aliances i explorar vies de col·laboració en la remodelació del pati. Aquesta trobada va suposar un pas important en l’obertura del projecte a l’entorn, entenent que la transformació dels espais educatius s’enriqueix quan es construeix junt amb agents externs compromesos amb la justícia social, la sostenibilitat i el dret de la infància a espais dignes i estimulants.
Així mateix, l’equip impulsor es va reunir per a elaborar una primera maqueta del pati. Aquest treball es va realitzar a partir de tota la informació recollida prèviament a través de l’escolta activa a l’alumnat, les famílies i l’equip docent. La maqueta es va concebre com una eina de pensament i diàleg, que permet visualitzar el procés, ordenar idees i continuar ajustant les propostes des d’una perspectiva flexible i evolutiva.
Durant aquest mes va tindre lloc també l’última sessió de formació amb l’equip de Neuroeduca. Aquesta formació va proporcionar una base sòlida per a la creació de nous espais i propostes, aportant coneixements vinculats a la neuroeducació i la neuroarquitectura. Es va posar l’accent en la importància de dissenyar entorns que afavorisquen el benestar, l’autoregulació, la curiositat i l’aprenentatge significatiu, sempre en coherència amb la realitat i les particularitats del centre.
Finalment, a proposta del mateix equip de Neuroeduca i en col·laboració amb l’AFA, es va elaborar i presentar un projecte per a la convocatòria “Santander Ajuda Educació
per a la infància i l’adolescència vulnerable (2a edició)”. Aquesta iniciativa té com a finalitat obtindre finançament que es destinarà principalment a la formació de tota la comunitat educativa, entenent que el veritable motor de la transformació resideix en les persones que acompanyen la infància i en la construcció d’una mirada compartida.
Paral·lelament a tot aquest treball de reflexió, disseny i formació, l’Ajuntament va acudir al centre per a realitzar una inspecció de la primera zona del pati que es pretén modificar i ens va cedir els primers troncs i poda triturada per a enriquir el joc. Després de valorar l’estat del parc existent, es va determinar que no reunia les condicions adequades, per la qual cosa es va procedir a la seua retirada. Actualment, el centre es troba a l’espera de la instal·lació d’un nou element de joc, així com de l’acompanyament per part de l’administració en la transformació de la zona de joc simbòlic. Aquest procés es viu com una oportunitat per a continuar avançant cap a un pati més segur, coherent amb el projecte educatiu i alineat amb les necessitats reals de la infància.
El mes de desembre es tanca, així, com un temps de consolidació, aliances i projecció, en el qual el projecte continua creixent des de la reflexió, l’escolta i el compromís col·lectiu amb una educació més humana, inclusiva i conscient del valor de l’entorn com a agent educatiu.