2018-2019 ELS QUE ES QUEDEN I ELS QUE ES MARXEN
2016 JUBILACIÓ DE FANNY
Carta a la Comunitat Educativa:
En aquests moments en què em dispose a escriure unes paraules de comiat a la comunitat educativa del meu benvolgut col·legi, no puc deixar d’entristir-me, perquè han sigut 26 anys de la meua vida els que he dedicat a aquesta escola i en la qual he compartit infinitat de vivències no sols amb l’alumnat, sinó amb les seues famílies, amb el poble i amb les seues múltiples entitats i organismes.
El meu primer contacte amb Benetússer, va tindre lloc en el centre escolar, quan era a l’Ajuntament, allí vaig fer les meues primeres substitucions l’any 1979 quan encara estava estudiant les oposicions. Llavors vaig sentir que era en aquesta localitat on volia exercir la meua professió.
Després d’aprovar les oposicions i començar a treballar en altres municipis, el meu objectiu inicial, continuava ferm: “concursar al Blasco Ibáñez”. I així ho vaig fer, onze anys després, quan vaig tindre la primera oportunitat d’aconseguir-ho i l’any 1991 em van donar plaça definitiva en aquest centre, ja construït el nou edifici. Ací em vaig trobar amb companys i companyes conegudes i em vaig sentir de nou com a la meua casa.
Des d’aqueix moment vaig posar tota la meua vocació i l’amor profund que sent per l’ensenyament, al servei del centre. No importava el temps que li dedicara o les dificultats trobades, el meu propòsit sempre va ser i ha continuat sent avançar i si podia, amb el meu granet d’arena, fer un centre cada dia millor. Aquest objectiu ha sigut compartit per tots els companys i companyes que han passat pel Blasco. El sentir ha sigut unànime, i crec que entre tots hem aconseguit un centre millor.
En un moment determinat em vaig plantejar accedir a la direcció i vaig presentar un projecte per a això. Aquests últims 16 anys, ja en la direcció, dedicada a treballar en els objectius que em vaig proposar, no han sigut fàcils, però he tingut la sort de tindre al meu costat companys i companyes que m’han donat suport, ajudat i m’han fet forta; la incansable Gemma, treballadora i innovadora; María, que em va fer madurar i em va ensenyar a veure les coses amb tranquil·litat i enteresa; Sonia, jove, activa i molt treballadora, no es per per res; José Luis, amb el qual ha sigut tot molt més fàcil, company inseparable, des del principi va saber connectar amb els objectius que jo volia aconseguir per al col·legi i lluite per això tant com jo; i finalment Nieves, ella pot representar el futur del col·legi i siguen quals siguen els objectius a aconseguir per al Blasco, segur que seran del grat de tots.
He volgut expressar l’agraïment als meus benvolguts companys d’equip, ja que la labor realitzada ha sigut conjunta i parle en nom de tots, quan m’atrevisc a dir, que ho hem fet des del respecte als alumnes/as i a la nostra profunda vocació, que ens ha espentat en el mateix sentit.
En aquest comiat, com no, vull agrair a la resta de companys i companyes que han passat per aquest centre i han format part d’ell, el seu suport, la seua col·laboració i el seu respecte. Als quals estan i a aquelles que per causa del destí només estan en el nostre cor i el nostre record. Tots i cadascun de vosaltres heu format part de la meua vida en algun moment determinat: hem rigut, hem plorat, compartit anècdotes, unes més divertides que unes altres, i per això el meu record cap a vosaltres en aquest moment tan especial per a mi.
Recordar i agrair a les famílies que amb el seu suport han fet més fàcil la nostra labor d’atenció als seus fills. És un plaer compartir l’educació d’aquests xiquets i xiquetes quan les famílies col·laboren i ajuden en aquesta labor gens fàcil, de formar i educar, però tan gratificant i satisfactòria.
No he d’oblidar a les persones amb les quals sense la seua col·laboració i bon fer, fan possible que tots els engranatges d’aquesta escola funcionen. Treballadors i treballadores de tots els organismes que formen part del centre: cuineres, educadores, netejadores, treballadors de l’Ajuntament i conserge. Gràcies per formar part d’aquesta gran família i fer-ho amb tant de respecte i afecte. Sabeu com i quant he apreciat la vostra labor ací. Gràcies Soco, gràcies Loli per fer mi dia a dia una miqueta millor.
El meu comiat i agraïment a les directores i directors dels col·legis i instituts de Benetússer amb els quals he treballat de manera afable i productiva durant aquests anys, en els quals ens ha unit no sols el treball sinó la dedicació a aquesta localitat.
En tota aquesta marxa sent directora d’aquest col·legi, m’he sentit valorada i respectada pels inspectores i inspectors amb els quals he compartit moments grats, però també uns altres molt difícils, i és en aquests moments en els quals amb el seu suport i confiança he pogut superar les dificultats i seguir en el camí. A tots ells el meu més sincer agraïment.
També als representants de les múltiples empreses amb les quals he hagut de contactar i realitzar les gestions pròpies per a mantindre el centre.
En aquests 26 anys he conegut, com és natural, als representants dels organismes oficials de la localitat, Vaig moldre, S. S., SEAFI, policia municipal, Regidories i Alcaldia i especialment a les representants del Gabinet Psicopedagògic Municipal, a totes elles un grat record en aquest moment del meu comiat, dir-vos que sempre he pogut comptar amb la vostra ajuda i suport.
Moltes han sigut les directives de les AMPAs amb les quals he treballat, i puc dir que us recorde de grat. He treballat conjuntament col·laborant sense cap discrepància i de manera coordinada per a realitzar totes aquelles activitats que pogueren beneficiar als xiquets i xiquetes d’aquest centre i des d’ací us dic que ha sigut un plaer i un honor participar amb vosaltres i vosaltres d’aquesta labor.
Finalment i per a mi l’essencial, TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES que han passat per aquesta escola des que vaig arribar. Quan jo era molt xicoteta i em preguntaven: “què vols ser de major”, sempre deia: “vull ser mestra”, mai vaig canviar d’opinió i després de 37 anys de professió, m’acomiade d’ells amb més afecte i afecte que quan vaig començar. És impossible recordar-vos a tots, tant de bo poguera però sé que a tots i totes els he dedicat el profund amor que tinc a la meua vocació. Puc dir-vos, que el que em complau i satisfà és que he rebut de vosaltres i vosaltres molt més del que us he donat.
Tinc sentiments oposats perquè deixe allò que m’ha fet molt feliç, el meu treball, ara hauré de dedicar el meu temps a altres activitats que espere que em facen tan feliç com l’ensenyament.
Fins sempre, amb tot l’afecte, Fanny, una mestra.
Juny 2017