El Centre

EL C.E.I.P Vicente Faubell Zapata està situat en la localitat castellonenca de La Llosa. És un municipi de la província de Castelló a la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la comarca de la Plana Baixa. Compta amb 951 habitants (INE 2019)

Integrat a la comarca de Plana Baixa, se situa a 32 quilòmetres de la capital provincial. El terme municipal està travessat per l’Autopista del Mediterrani (AP-7), per l’Autovia del Mediterrani i per la carretera nacional N-340, entre els pK 946 i 947.

Se situa, aquesta localitat entre dos xicotets pujols en el sector meridional de la comarca de la Plana Baixa i envoltada de camps de tarongers. L’altitud oscil·la entre els 136 metres al nord-oest (*Muntanya de la Mina) i el nivell de la mar. El poble s’alça a 42 metres sobre el nivell de la mar.

El nom del nostre Centre va ser triat per mitjà d’una votació popuplar. L’antic propietari dels terrenys, on actualment està ubicata el Centre, va plantar unes oliveres en el seu dia, que a dia d’avui, són un element característic i distintiu de l’entorn de l’escola. Per aquest motiu, es va barallar la possibilitat d’anomenar també el Centre “C.E.I.P. Les Oliveres”, però finalment es va escollir la segona opció.

El centre reb el seu nom en honor a Vicente Faubell Zapata (La Llosa (Castelló), 5/04/1932 – Madrid (Madrid), 18/06/2012). Escolapi , historiador i catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca.

Va vestir l’hàbit escolapi el 3 de setembre de 1947 i va fer la professió simple el 5 de setembre de 1948. Va estudiar Filosofia i va començar la Teologia en Irache (Navarra, 1948-1951) i va continuar aquesta en Albelda (Rioja) per a concloure-la en la Universitat Gregoriana de Roma amb la llicenciatura (1955). Va fer la professió solemne el 18 d’abril de 1954 i va ser ordenat sacerdot el 17 d’abril de 1955. Destinat al col·legi San José de Calasanz de València (1955-1958) va ensenyar en primària i va ser director d’interns (1956- 1958). Va manifestar un triple interés: lingüístic, com a professor d’italià (Madrid, 1957), francés (Sorbona, París, 1963) i anglés (Mangold Institute, València).

Director tècnic i prefecte d’alumnes interns a Iecla (1958-1959), va ensenyar Religió i Lletres en batxillerat; va ser el segon pedagògic, enviat a Roma (1963-1966) i va estudiar en el Pontifici Ateneu Salesià, obtenint la llicenciatura (Filosofia-Didàctica, 1966). Destinat a la Casa *Pompiliana de Madrid (1966-1967) i a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICCE, 1967-1978) va fer la llicenciatura en Filosofia i Lletres (Pedagogia, 1969) en la Universitat Complutense. Sent rector de la Comunitat va ampliar els terrenys del ICCE; assistent del delegat general de l’Escola Pia; director de Analecta Calasanctiana (1971-1976); de Revista de Ciències de l’Educació (1972-1988) i arxiver de la Rectoria General (1969-1978); i finalment l’interés historiogràfic, centrat en la Història de l’Educació, en les Ordres i Congregacions religioses d’ensenyament.

Va estudiar Paleografia, Tècniques d’Investigació històrica i Estadística per a historiadors en l’Arxiu Històric Nacional i en la Fundació Universitària (1971, 1977) i va ser director del Departament d’Història de l’Educació del ICCE (1967-1978).

Traslladat a Salamanca i incorporat a la seua Universitat Pontifícia (1978-2002), va ser secretari d’Història de l’Educació Revista Interuniversitària des de 1982; va llegir la seua tesi doctoral en la Universitat Complutense (1985) i va fer les oposicions a catedràtic (1986 i 1990) d’Història de l’Educació Moderna i Contemporània. Degà de la Facultat de Pedagogia (1988-1991, 1994-1997). Vicepresident del Consell d’Administració de l’Associació Catòlica Internacional de Ciències de l’Educació (ACISE, 1990-1991) i vocal del mateix (1991-1995). La col·laboració amb revistes tant espanyoles com estrangeres va ser constant.

A continuació, vos mostrem un xicotet recull de fotografies representatives del nostre Centre i també de les instal·lacions. Podreu veure més fotografies a l’apartat específic.