LA LLOSA
També anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d’Almenara, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d’Uixó. Hi ha dos nuclis de població destacats: La Llosa i Casablanca. La majoria del terreny és pla, destacant la marjal, més a l’interior les seves muntanyes no sobrepassen els 150 m d’altura, en els primers contraforts de la Serra d’Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. El clima mediterrani suau. La Llosa disposa d’una estació de ferrocarril, per la qual circula la línia 6 de Rodalies de València.
HISTÒRIA
Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume el Just el 1292, la baronia d’Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d’Uixó. Després de l’expulsió, se’l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle XIX començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.
MONUMENTS
A nivell monumental destaquen l’Església del Salvador, del segle XVII gòtic – barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt; la Vila romana del Pla, de gran extensió i amb importants restes; i la Casa gòtica del segle XVI, casa particular al C/ Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra. Altres llocs d’interés són la Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II aC; la Via Augusta, ruta cicloturística; o La Marja, zona humida amb interessant vegetació i avifauna.