Un divendres diferent.
Sense aula, però amb aprenentatge.
Sense llibres, però amb missatge.
Sense pupitres, però amb ulls desperts.
Llums apagades. Pantalles enceses.
Els quadres respiren.
La nit gira.
Els gira-sols somriuen.
Van Gogh parla sense paraules.
Els més menuts al·lucinen.
Els grans s’impliquen.
I els adults, també es fiquen.
Art que no es toca, però et queda.
En la ment.
En el pit.
En la conversa dins del bus, a mig camí.
Una vivència difícil d’oblidar.
Per allò que vam veure,
i pel que ens va fer pensar.
💛 Gràcies, Van Gogh. Per apropar-te a la nostra gent.
Et tornarem a trobar…
als dibuixos, a les aules, i dins de la ment.